El Ballet de Catalunya estrena un ‘Don Quixot’ sense cavallers

TerrassaNi el Quixot ni Sancho Panza treuen el cap en el nou espectacle del Ballet de Catalunya. Però és una absència buscada. La companyia estrena dissabte al Centre Cultural Terrassa una versió del ballet Don Quixot de Màrius Petipà i Ludwig Minkus en què han eliminat els rols actorals per donar el màxim protagonisme als ballarins.

“Volíem fer un muntatge innovador i que ens sentíssim nostre. El Quixot no apareix a l’escenari, però sí que incorporem un narrador, que interpreta Joel Minguet, per explicar el ballet i acostar-lo al públic”, explica el director de la companyia, Leo Sorribes. Amb una trentena d’intèrprets a l’escenari, el Don Quixot del Ballet de Catalunya comptarà també amb guitarristes, bailaores i una cantaora. “L’hem adaptat a l’estil espanyol perquè el públic s’hi identifiqui”, afirma Sorribes, que precisa que han retallat la peça de quatre a dos actes per “potenciar la dansa i fer l’espectacle més curt i compacte”. El principal canvi a l’hora de fer-se seu el muntatge ha sigut la desaparició dels actors. “Hem eliminat la pantomima perquè creiem que la dansa, per si sola, ja explica la història”, assenyala un dels directors artístics de la peça, Elias Garcia. Don Quixot és la primera gran producció del Ballet de Catalunya, que va néixer just fa un any i que, des d’aleshores, ha dut a terme al Centre Cultural Terrassa la BCN Opening Gala i Triple Bill.

“ Don Quixot és un bon espectacle per donar a conèixer la feina de la companyia i crear públics per al món de la dansa”, diu el director del Centre Cultural Terrassa, Adrià Fornés. Don Quixot també serà el primer espectacle amb el qual la companyia sortirà de Catalunya. Després d’estrenar-lo a Terrassa i de portar-lo a finals de gener al Casino l’Aliança del Poblenou, el Ballet de Catalunya viatjarà amb aquesta obra fins a Corea del Sud, on farà cinc funcions.

A la recerca de patrocinadors

Un any després de néixer, la companyia segueix buscant patrocinadors i mecenes per poder consolidar-se i portar les seves creacions més enllà de Terrassa. “Hem hagut de dir que no a algunes propostes perquè hem de ser realistes, i de moment no tenim mitjans per sortir a fora”, subratlla Sorribes, que fa una crida “a l’ajuda de les institucions”. Garcia també lamenta que, “en aquests moments, els espònsors més importants de la companyia són els mateixos ballarins”, i insisteix que fan “tot el possible perquè puguin tenir un sou digne”. “Molts alumnes volen formar part del ballet, però no tenim mitjans suficients per acollir-los. Necessitem ampliar i habilitar més espais”, afegeix Sorribes.

Ara per ara, el Ballet de Catalunya està format majoritàriament per intèrprets estrangers de països com el Japó, França, Itàlia, els Estats Units, Mèxic i Alemanya, si bé alguns dels ballarins són catalans. “Volem que la companyia sigui una possibilitat per als ballarins catalans per quedar-se aquí, que no hagin de buscar-se necessàriament la vida a fora”, assenyala Fornés.

Amb aquestes qüestions a l’horitzó, el Ballet de Catalunya treballarà els pròxims mesos en dos projectes després de Don Quixot. Al gener la companyia estrenarà El trencanous amb coreografia de Lev Ivanov i de cara a l’abril prepara una peça internacional sobre la ballarina de Picasso.