Les Balears i Catalunya obriran les fosses del front mallorquí

ManacorLes fosses comunes que va deixar el desembarcament del 1936 al front de Llevant s’obriran, i les restes dels soldats enterrats s’identificaran genèricament i els identificats seran repatriats. Aquest és l’acord que van signar ahir el govern català i el balear. Segons el departament de Justícia català, s’hi busquen gairebé un miler de soldats, bona part dels quals són catalans que formaven part de les tropes del capità Alberto Bayo i que van desembarcar el 16 d’agost del 1936 per recuperar l’illa, controlada pel bàndol franquista. La meitat d’aquestes víctimes -soldats republicans víctimes de l’aviació italiana, franquistes afusellats per republicans, republicans que es van quedar a l’illa després de la retirada i altres morts col·laterals- van ser enterrades en una única fossa, la més gran de l’illa, a la platja de Sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar).

Es prioritzaran les fosses on se sospita que hi ha víctimes que hi tenen familiars directes. La Generalitat enviarà els seus arqueòlegs per extreure mostres d’ADN de les restes i repatriarà els cossos identificats. Les tasques començaran el primer semestre del 2019. La consellera Ester Capella va assenyalar: “El que s’està fent és compartir coneixement per trencar l’oblit. La veritat, la justícia i la reparació són una obligació si no volem repetir les errades del passat”.

Identificades cinc milicianes

A més d’aquest anunci, ahir al cementiri manacorí de Son Coletes -on hi ha una de les fosses que s’obriran- es va celebrar un homenatge a cinc milicianes assassinades el setembre del 1936 a Manacor. Van ser infermeres i les seves identitats han estat recuperades gràcies al documental Milicianes, dirigit per Jaume Miró i Tània Balló. Familiars de les germanes Daria i Mercè Buxadé, Maria Garcia i Teresa Bellera van ser presents a l’acte. “¿Quants no s’han trobat encara? Soc molt afortunada d’haver refet la història de la meva pròpia família, però s’ha d’entendre que el triomf del feixisme va enterrar en vida moltes persones. Trigarem dècades a recuperar-nos del fet d’haver quedat orfes dels referents de les lluites socials”, deia Carla Bellera, reneboda de Teresa Bellera. “Haver creuat la mar per honorar la seva mort ens ajuda a tancar ferides”, deia Anna Argay, familiar de Garcia.