Baetulo tenia més poder del que ens pensàvem

BadalonaAl llarg dels darrers anys diferents excavacions arqueològiques han anat aportant evidències que Baetulo, fundada al segle I aC, era més gran, més rica i més poderosa del que ens pensàvem. La darrera troballa s'ha fet al suburbium occidental de la Badalona romana, a l'actual barri de Coll i Pujol. Es tracta d'un tram de la Via Augusta, el primer que es localitza a la ciutat, que connectava les principals ciutats romanes, des de Cadis fins a Roma, i diversos edificis que es van utilitzar des del segle I aC fins al segle V-VI dC. Les investigacions estan obertes, però hi ha interrogants que potser mai es podran resoldre, com quin va ser el final de l'home, la dona i el nen que els arqueòlegs han trobat abraçats.

"Baetulo era més gran i va tenir més ocupació de la que ens havíem imaginat", explica Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona. Un dels edificis que s'ha descobert del segle IV-V era monumental, amb una exedra [la part pública de l'habitatge que es destinava a rebre visites, amb una forma semicircular]: "Amb aquesta troballa podem construir un nou relat, perquè constata que les classes amb més poder continuaven aquí al segle IV-V. No van desaparèixer de la ciutat", diu Forn. Quin era l'ús d'aquest edifici, però, és un altre enigma. ¿Tenia relació amb els morts o servia per allotjar els viatgers que circulaven per la Via Augusta?

Els arqueòlegs han pogut excavar quatre nivells de paviment de la via Augusta que situarien la seva construcció a la primera meitat del segle I aC, el moment en què es va fundar la ciutat sobre un petit turó prop del mar, amb l'objectiu de controlar el territori: "La pavimentació que es va fer als segles posteriors ha desaparegut, segurament arrossegada per les rieres", assegura Forn. El tram de la Via Augusta, d'uns 40 metres de llarg, estava a uns 400 metres de l'entrada de la ciutat i, en algun moment, havia tingut fins a sis metres d'amplada amb una vorera perquè poguessin circular els vianants. Aquest petit fragment de la via romana no tornarà a desaparèixer, com passa sovint amb les troballes arqueològiques, sota el bloc de pisos que es construirà. El consistori badaloní i l'empresa BeCorp han arribat a un acord per conservar-lo i museïtzar-lo. Badalona serà pionera perquè cap altra ciutat catalana exhibeix, ara per ara, trams de la seva Via Augusta. També es conservarà part de l'edifici monumental. Fa poc, amb la reforma del mercat de Sant Antoni, va aflorar un tram del ramal de la Via Augusta que passava per l’actual Mercat de Sant Antoni de Barcelona. La calçada d’uns 50 metres estava gairebé intacta, però de moment no és visible per al públic.

Els romans creien que els morts perduraven mentre algú recordés el seu nom i els enterraven als marges dels camins. Per aquest motiu, els arqueòlegs esperaven trobar una necròpolis al costat de la Via Augusta, però han trobat molts més elements. Hi ha un recinte funerari del segle I, un mausoleu del segle IV-V i un taller metal·lúrgic d'època tardorepublicana. Al recinte funerari és on els romans incineraven els seus morts i després els dipositaven en urnes. No s'han trobat urnes ni aixovars, però sí un espectacular anell d'or que duia una pedra incrustada.

Al mausoleu, molt posterior, hi havia inhumacions. Els romans optaven normalment per la incineració dels adults, però acostumaven a inhumar els nens. En el cas del jaciment de Badalona, hi ha les restes d'unes 14 persones inhumades, la meitat infants. Aquí és on van enterrar un pare, una mare i un nen abraçats.

Les restes s'analitzaran per datar exactament quan van morir i potser, fins i tot, es podrà saber què els va matar. Els darrers anys, diferents excavacions han canviat el relat del passat romà de la ciutat de Badalona. Ha crescut fins arribar a les 12 hectàrees –abans es pensava que era més petita– i han anat emergint cases, vil·les i tallers artesanals que demostren que va tenir poder. El febrer del 2017 va aflorar una imponent domus i més de 200 rases de vinya d'època romana entre l'avinguda Martí Pujol i l'avinguda President Companys. El vi de Baetulo es consumia a Londinium (l'actual Londres), Roma i Narbo Martius (Narbona). Entre el setembre del 2008 i el maig del 2009 es va excavar el subsol de la plaça Pompeu Fabra i es va trobar un gran taller terrisser que elaborava àmfores a gran escala. I el juliol es va descobrir una vil·la romana, dedicada a l'explotació vitivinícola, de 2.633 metres quadrats amb un dipòsit per a més de 70.000 litres. Les proves que demostren que Baetulo va ser un centre de poder important es van acumulant. I potser el declivi de la ciutat, que se situa al segle II, no va ser tant declivi.