Bad Gyal: “Veig nenes que són còpies meves i em fa pena. I por”

REW

<<

Passar la tarda jugant a la placeta de Vilassar de Dalt. Anar en cotxe amb la família i posar el flamenc de Diego el Cigalaa tot drap. Arribar el dia de Nadal i recitar nadales damunt de la taula. Escoltar reggaeton a l’hora del pati amb el mòbil d’alguna amiga. Empassar-se videoclips del canal MTV i aprendre a moure el cul com les ballarines jamaicanes. Alba Farelo sempre ha tingut sentit de l’espectacle i, curiosament, poca afecció a la feina del seu progenitor, l’actor Eduard Farelo. “No he sigut mai de mirar les sèries de TV3 ni res de tot això -confessa tan tranquil·la-. El meu pare és actor com podia haver sigut taxista o cambrer. El que ha fet és treballar molt per tirar endavant una família amb cinc germans”. I ho diu amb un punt d’honor, cansada del clixé que acompanya Bad Gyal, l’ alter ego d’Alba Farelo.

Ni tan sols ella mateixa tenia previst convertir-se en “la primera dona que fa dancehall a Espanya”. “Vaig fer el batxillerat artístic i la selectivitat perquè no volia ser una ni-ni. Després vaig començar disseny de moda, però ho vaig deixar, no m’agradava. Pot semblar molt superficial, però a mi el que em realitzava era estar amb els col·legues escoltant música, fumar uns porros, anar a comprar roba... I encara m’agrada”, puntualitza aquesta jove de 20 anys, tenyida de ros, amb unes ungles de fantasia llarguíssimes i que acostuma a lluir roba esportiva de marca. A casa ara li donen suport. De fet, si els teus pares et regalen el CD The Trinity de Sean Paul el dia del teu vuitè aniversari poques coses et poden retreure si et quedes imbuïda pel crit de Jamaica.

PLAY

>

“L’any passat va ser un any xungo per a mi. Estava frustrada, m’avorria al curro, no encaixava enlloc”, explica l’Alba. Per això va refugiar-se en la música, un terreny que ja havia temptejat amb la banda de trap en català P.A.W.N. Gang. D’aquell desassossec vital va parir el remix del Work de Rihanna. “La lletra de Pai era meva, Fake Guido em va ajudar amb la producció, després vam fer un vídeo casolà perquè no teníem ni un duro i ho va petar”, recorda sobre un clip que ja porta gairebé dos milions de visualitzacions a YouTube. La bola es va anar fent grossa, molt grossa. I de seguida a Bad Gyal li van penjar l’etiqueta de trap queen. “No vull ni sentir-ho! Les meves influències són el dancehall, el reggaeton, la música brasilera i de club -recalca-. Sempre dic que no faig trap perquè no visc trap. I aquí hi ha molt farsant que diu que fa trapi no ha passat ni un xivato de cinc euros de marihuana. No pots explicar històries que són mentida i dir que fas trap. Digues que fas fake trap, saps?”

“Yo me gano mi dinero / yo si te doy mi culo es porque te lo quiero dar”, diu a Dinero. “Cuando yo te bailo / sé que te vuelves loco”, diu a Fiebre. “Les meves lletres són bastant autobiogràfiques. Intento ser honesta i explicar la meva història, que s’assembla bastant a la de molta gent de la meva edat. No dic que sigui una desgraciada, però tots estem currant mil hores en una feina de merda on ens paguen una merda i no podem fer el que ens agrada. Per sort jo ja no”, explica alleugerida. I és que l’hivern passat -quan la seva mixtape Slow wine ho petava dins i fora de les xarxes- l’Alba encara treballava de teleoperadora: “I no saps les barres de pa que vaig arribar a vendre en un forn del poble. Sempre he sigut una curranta. I segueixo currant molt”.

FF

>>

Una curranta que pot viure de la música, però ben lluny de les multinacionals. “Relació nul·la. Tot rebutjat. I continuen oferint-me diners, cada cop més, eh?”, afirma. Però l’Alba no vol caure en la temptació. Vol seguir fent música a casa seva, a l’estudi que té al menjador, amb les visites del Fake Guido, al seu ritme i amb les seves regles. “A mi si em diuen que en un estudi no puc fumar, jo ja no faré res, saps? M’agrada fer les coses a la meva manera i les multis no són la meva manera. Si per a C.Tangana és la seva, genial, ara és el productor màxim de pop d’Espanya”. Pop? “Sí, pop. No sé si va de trap, però ell fa pop”, diu taxativa.

“ Las niñas moviendo las nalgas / la Bad ya va fuera de España ”, canta a Jacaranda. No menteix quan diu que a les lletres que escriu reflecteix la seva vida, perquè en aquests últims mesos Bad Gyal ja ha actuat a Europa, Mèxic i els Estats Units. “Estic superagraïda. A vegades em dic «Alba, no t’hi acostumis massa, eh?» Pensa que abans gairebé no tenia diners ni per sortir a sopar fora. I ara puc pagar-me el lloguer d’un pis a Barna”. Tampoc li falten bolos (el pròxim és al cicle Curtcircuit, el 4 de novembre a Razzmatazz 2) ni tampoc fam creativa: aviat traurà els dos singles d’avançament de la nova mixtape. I els pertinents videoclips, el mirall on es miren moltes jovenetes. “Esclar que soc conscient d’aquesta influència, totalment. Veig nenes que són còpies meves i em fa pena. I por. Les veig als concerts, a les xarxes socials, es posen a fer música que sona com la meva però malament... Jo tot això m’ho he fet buscant qui soc, en un moment en què estava malament amb mi mateixa. I això m’ha fet més forta, així com ballar m’ha fet estimar el meu cos. Busca’t i sigues real, no sigues com jo, en cap cas”.