‘Bacurau’, un ‘western’ futurista a la brasilera

Enviat especial a CanesEl brasiler Kleber Mendonça Filho té una habilitat especial per convertir les seves pel·lícules en caixes de ressonància de la situació política del seu país. Amb Doña Clara, el retrat d’una vídua vitalista que es resistia al mòbing d’una empresa immobiliària, el director va portar al Festival de Canes del 2016 la polèmica sobre l’impeachment de Dilma Rousseff i la indefensió dels ciutadans davant els grans poders econòmics del Brasil. Ahir Mendonça Filho va tornar a Canes amb Bacurau, codirigida amb el seu director d’art habitual, Juliano Dornelles. És un western futurista ambientat d’aquí pocs anys en un poblet brasiler deixat de la mà de Déu -ni tan sols apareix al mapa- i pràcticament autogestionat pels habitants davant la corrupció absoluta d’uns polítics que els roben l’aigua corrent i només s’hi apropen per demanar el vot.

Una al·legoria formidable de la resistència del poble unit que es va presentar a Canes el mateix dia en què centenars de milers de brasilers es manifestaven al Brasil en protesta per les retallades de Bolsonaro al pressupost d’educació. “És meravellós que la pel·lícula es presenti al festival ara, precisament quan estan intentant arrasar i ocultar la nostra cultura”, deia Mendonça Filho ahir. “El cinema és la nostra arma -afegia un dels actors, Tomas Aquino-. Així és com nosaltres lluitem, fent cultura, rodant una pel·lícula”.

El millor de tot és que Bacurau és qualsevol cosa menys un film polític convencional. L’obra exhibeix una barreja de tons i gèneres demencial que va saltant del costumisme rural al terror de factura carpenteriana -amb picada d’ullet en la banda sonora- o al trip psicodèlic, tot lligat amb sentit de l’humor i una llibertat formal increïble. Com la noia que arriba al poble i abans de dir hola ja té un al·lucinogen a la boca, l’espectador és convidat a viure una experiència intensa plena de cadàvers, assassins, bandits amb una aura gairebé mitològica i una parella nudista que no està per orgues. Sense revelar els secrets del film, podem dir que els habitants de Bacurau (així es diu el poble) acabaran unint-se contra un inesperat enemic exterior i regalaran una lliçó de solidaritat i dignitat que en el fons no s’allunya dels temes de Doña Clara.

Fantasmes al Senegal

Les platges del Senegal que veuen marxar en barca joves desesperats a la recerca d’un futur a les costes europees són el paisatge ominós d’ Atlantique, el debut de Mati Diop, l’actriu de 35 shots of rum i ara la primera directora negra de la competició oficial de Canes. En el film, el conflicte romàntic d’una noia promesa amb un noi però enamorada d’un altre es veu travessat per la tragèdia col·lectiva dels migrants i, en un gir més inesperat, per una trama fantàstica de possessions que afegeix un xic d’interès a un film amb més bones intencions que resultats.