BarcelonaD’entrada, us demanem que accepteu les nostres disculpes si encara no coneixeu Baby shark, perquè és una de les cançons infantils més enganxoses i addictives de la història. És bastant probable, per tant, que després d’escoltar-la no us la pugueu treure del cap durant una bona temporada. Creada per l’empresa sud-coreana Pinkfong, la peça ha triomfat arreu del món i s’ha convertit en viral des de finals de l’any passat. A YouTube ja arrossega més de dos mil milions de visualitzacions i, des d’inicis del 2019, ha entrat a la llista Billboard, que recull les cançons més populars dels Estats Units.
El contingut de Baby shark no té secret: la cançó explica, mitjançant una melodia senzillíssima i una estructura basada en la repetició, la història d’una família de taurons que surten junts a caçar. Per fer-ho encara més evident, la melodia va precedida dels acords de la banda sonora de la pel·lícula Tauró (1992). El tema té, a més, una petita coreografia que varia en funció del membre de la família al qual es fa referència. Entre els nens i nenes, sobretot els més petits, Baby shark s’ha convertit en tot un fenomen. Entre els pares, l’efecte és més aviat el contrari. Mentre que a molts infants els fascina la cançó i no es cansen d’escoltar-la, als adults se’ns incrusta al cervell i no podem espolsar-nos-la del cap. Com pot ser que una melodia tan simple hagi seduït públic infantil i juvenil dels cinc continents i s’hagi coronat com una de les més conegudes dels últims anys?
Pinkfong va llançar a YouTube el vídeo de Baby shark el juny del 2016, però l’èxit no va ser immediat. La cançó es va començar a estendre per internet gràcies a la difusió que van fer-ne cantants pop de Corea del Sud com Girls Generation, Red Velvet i Black Pink, totes amb més de 15 milions de subscriptors a YouTube. Amb la irrupció del tema als Estats Units, algunes celebrities també s’hi van sumar. La presentadora televisiva Ellen DeGeneres va emetre’n una versió protagonitzada per ella mateixa, Kylie Jenner va fer-ne referència a Instagram i James Corden va oferir-la en forma de balada amb l’actriu Sophie Turner i el músic Josh Groban.
A partir d’aquí, el triomf de Baby shark ha estat imparable: la cançó ha arrasat a Europa -al Regne Unit, per exemple, és el sisè single més escoltat des del gener- i han proliferat els vídeos de gent cantant-la i ballant-la. Conscient de l’èxit mundial, Pinkfong ha seguit alimentant el fenomen. L’ha traduït a 11 idiomes, n’ha publicat diverses versions amb altres protagonistes (com una família de micos i una de cotxes) i l’ha adaptat a moments especials de l’any com Nadal o Halloween. A més, ha impulsat una línia de joguines i marxandatge inspirats en els personatges de la cançó.
La repetició, clau de l’èxit
Si bé la fórmula infal·lible no existeix, Baby shark reuneix tots els ingredients necessaris per fascinar els infants. “És molt repetitiva, i això dona seguretat als nens. Els agrada saber què passarà, que una cançó els resulti coneguda. Passa el mateix amb els contes, que n’acostumen a demanar un que ja han sentit perquè així se senten segurs”, explica la cantant i fundadora del grup infantil El Pot Petit, Helena Bagué.
Baby shark està pensada perquè els infants se l’aprenguin ràpidament. “Repeteix tres vegades la melodia, després hi ha una petita tensió musical i una conclusió. Gran part de l’èxit rau en això: a la primera frase els nens escolten, a la segona proven de fer-ho i a la tercera l’encerten”, analitza la professora de percepció auditiva de l’Esmuc Sofía Martínez Villar. També hi ajuda, diu, que la lletra sigui en un anglès molt bàsic. “Per als nens representa un èxit total, perquè amb aquesta cançó demostren que saben fer tres coses: cantar, fer-ho en una llengua que no és la seva i ballar”, diu Martínez Villar. En aquest sentit, la cantant Dàmaris Gelabert destaca que “als nens els fa il·lusió poder entendre-la, perquè el vocabulari és molt senzill”, i assenyala que “el mercat musical, també l’infantil, s’ha fet global més enllà de l’idioma”. Gelabert, però, lamenta que la cançó “sigui molt simple, de poca qualitat musical” i considera que “demostra que tenir èxit, al final, és, en gran part, aleatori”.
Ritme militar i moviments clars
Per entendre el triomf de Baby shark cal retrocedir uns anys enrere, quan va fer-se viral la cançó Gangnam style, de PSY. Si bé aquesta última no és infantil, “totes dues segueixen la típica fórmula coreana, amb un ritme semblant al de les marxes militars, moviments clars i concisos i una petita tensió abans de concloure la melodia”, assenyala Martínez Villar. De fet, el ritme ràpid de la cançó és similar al dels temes que sonen a les discoteques i respon, segons la professora de l’Esmuc, a “la idea que tenen els sud-coreans de la música occidental”.
La cançó compleix també el propòsit de fer-se molt enganxosa, gairebé com una infecció. “Provoca una obsessió auditiva, el que s’anomena un cuc musical. Quan l’has escoltat, no pots parar de repetir-la dins el cap. És un gaudi per als nens i una tortura per als pares”, explica Martínez Villar. Aquest efecte és propi de moltes cançons, sobretot infantils, ja que propicia la repetició melòdica. “Els nens volen escoltar-la mil vegades, i els pares n’acaben farts. Genera una sensació d’amor-odi”, diu Bagué.
En una era en què els infants ja no només escolten música sinó que també la veuen en pantalla, el contingut audiovisual és fonamental. Baby shark utilitza dibuixos animats combinats amb els moviments d’un nen i una nena que en ballen la coreografia. “És una manera d’ensenyar a ballar-la i, alhora, de fer la cançó atractiva i donar-li més vida”, apunta Bagué. El producte audiovisual, però, ha generat controvèrsia per sexista, ja que als taurons mascles se’ls il·lustra posant èmfasi en la seva contundència, mentre que les femelles són de color rosa i tenen menys força. De moment, Baby shark es troba entre els fenòmens virals de més auge, però tant Gelabert com Bagué estan convençudes que la fal·lera tard o d’hora s’acabarà. “Els nens, com els adults, van a èpoques. En algun moment se’n cansaran”, afirma Gelabert. Mentre duri la força de l’onada, però, Baby shark, do do, do do do do.
Altres cançons que s’enganxen al cervell i s’han fet virals
Pollet Piu
Llançada el 2012 en italià per Globo Records, Pollet Piu és una versió d’una cançó argentina del 1972 que va assolir l’èxit de seguida. Traduït a nombrosos idiomes (entre els quals, el català), el tema juga amb la repetició, s’enganxa i es va fent cada vegada més complex.
Johnny Johnny Yes Papa
Sense autor conegut, aquesta cançó (que refregeix la melodia de Twinkle Twinkle little star) va estendre’s per internet el 2016. El seu contingut, però, va aixecar molta polseguera tant pel to inquietant de l’animació com per la lletra, que parla d’un nen que diu mentides.
Es tanzt ein Bi Ba Butzemann
És un dels temes infantils més populars a Alemanya, si bé a Catalunya va fer-se famós per una qüestió política: la pronúncia del nom del protagonista és molt similar a la del cognom Puigdemont. La cançó original és del 1808 i parla d’un follet que entra en cases alienes.