Cinc interpretacions magistrals de B. B. King
Repassem la trajectòria del 'rei del blues', mort als 89 anys, a partir de cançons emblemàtiques com 'The thrill is gone' i 'Nobody loves me but my mother'
BarcelonaLa llarga trajectòria de B. B. King, mort aquesta matinada, va arrencar a finals de la dècada dels 50 amb 'Singin' the blues'. Des de llavors ha enregistrat una trentena de discos, entre els quals hi ha 'Lucille' (1968) i 'King size' (1977). Seleccionem algunes de les seves composicions més famoses interpretades en directe, i una col·laboració amb Eric Clapton que va popularitzar-lo encara més.
1. 'The thrill is gone' és una composició de Roy Hawkins i Rick Darnell del 1951 que B. B. King va interpretar per primera vegada el 1969, al disc 'Completely well'. Aquesta versió va ser tocada al festival de Montreux el 1993, quan el músic tenia 67 anys.
2. 'Everyday I have the blues' és un dels estàndards del gènere, atribuït a Pinetop Sparks –que l'hauria compost amb el seu germà Milton o Marion a la dècada dels 30–. King en va gravar una primera versió el 1955, i des de llavors no la va deixar de tocar. En aquesta versió se'l veu en un club de Memphis, al Nick, tocant-la el 1983.
3. En aquesta actuació, recollida al documental 'Blues masters', King toca, acompanyat d'un eficaç teclat, una de les composicions pròpies que també el van encimbellar, 'Nobody loves me but my mother'.
4. 'Blue boys tune', interpretada en directe en un club a finals de la dècada dels 90. La cançó va ser inclosa al documental 'The road to Memphis' (2003).
5. L'any 2000, coincidint amb el 75è aniversari de B. B. King, el músic va fer equip amb un altre 'bluesman' de renom, Eric Clapton. El disc que en va publicar, 'Riding with the king', va aconseguir el Grammy al millor àlbum de blues de l'any. Al videoclip de la cançó que dóna títol al disc es veuen els dos músics en actitud relaxada i puntualment fatxenda.
