Avui fa 74 anys que van afusellar Companys: "Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica"
Els darrers dies de l'únic president a Europa, democràticament escollit, que ha estat executat
BarcelonaLluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), president de la Generalitat catalana republicana, va morir afusellat, avui fa 74 anys, a Montjuïc. L'havien detingut a l'exili. El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estaven a punt d'entrar a Barcelona, Companys va travessar la frontera entre les repúbliques Espanyola i Francesa amb el lehendakari José Antonio Aguirre. Es va exiliar a Perpinyà i després es va traslladar a París per treballar en la representació en l'exili de la Generalitat. Va acabar finalment a Ar Baol-Skoubleg (Bretanya), i s'hi va quedar malgrat l'amenaça de les tropes nazis, perquè no volia allunyar-se del seu fill Lluís Companys i Micó (1911-1956), que tenia una greu malaltia mental.
Les darreres investigacions han permès reconstruir com van ser els seus darrers dies. La periodista Gemma Aguilera va accedir a la documentació de Pedro Urraca, l'agent que va detenir Companys a la localitat bretona d'Ar Baol. També l'historiador manresà Joaquim Aloy va localitzar a l’Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis [Institut Internacional d’Història Social] d’Amsterdam un manuscrit de Carme Ballester, la segona esposa de Companys, en què explica com Urraca i els agents nazis van entrar a casa seva el 13 d’agost de 1940: “Dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys van irrompre al domicili". I afegeix: "Amb les metralletes a la mà i apuntant al meu marit i a mi mateixa, després d’escorcollar la casa i endur-se’n els diners que hi havia, els quatre soldats s’emportaren custodiat el president de Catalunya!". L'endemà, Ballester va anar a veure el seu marit a la presó :
