Els aviadors de Mussolini tenien l’ordre de “colpir” la població civil de Barcelona

BarcelonaEls bombardejos de l’aviació italiana entre el 16 i el 18 de març del 1938 no només van acabar amb la vida de prop de 900 persones -una quarta part del total de víctimes de la Guerra Civil a la capital catalana- sinó que van servir de camp de pràctiques d’una nova manera de fer guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil. Però, tot i la magnitud dels atacs, fins ara no hi ha hagut manera de depurar responsabilitats ni per aquests bombardejos ni per la resta de crims de la Guerra Civil. L’única querella que ha prosperat a l’Estat és la que va presentar fa tres anys l’associació AltraItalia, formada per italians residents a Barcelona, i alguns dels familiars de les víctimes dels atacs del 1938.

Durant els últims tres anys, la investigació ha avançat a empentes i rodolons: no només s’ha arribat a arxivar i reobrir, sinó que tots els intents que ha fet el jutjat d’instrucció 28 de Barcelona per tirar-la endavant han topat amb la falta de col·laboració de les autoritats italianes. Ara l’associació ha tirat pel dret i ha aconseguit que un historiador revisi la documentació de l’aviació italiana. L’estudi ha aconseguit per primera vegada posar noms i cognoms a 139 comandaments de l’aviació feixista italiana que van participar en tres dels bombardejos sobre Barcelona i incorpora documents de l’exèrcit de Mussolini que demostren que l’autèntic objectiu dels atacs era matar civils, una cosa que Itàlia no ha reconegut mai. La jutge ha incorporat l’estudi a la investigació i ha ordenat enviar una comissió rogatòria a les autoritats italianes perquè certifiquin si els 14 militars més joves continuen vius, tal com havia demanat l’associació.

Atacar “el centre demogràfic”

L’informe de l’historiador Edoardo Mastrorilli, al qual ha tingut accés l’ARA, se centra en tres dels bombardejos de l’aviació feixista italiana sobre la capital catalana: el de l’1 d’octubre del 1937, el del 19 de gener del 1938 i el que es va produir entre el 16 i el 18 de març del 1938, que va ser el més mortífer. L’estudi ha certificat amb documents militars la interpretació que sempre han fet els historiadors dels bombardejos de l’aviació de Mussolini a Barcelona: l’objectiu era matar població. El registre del Diario storico de l’Aviazione Legionaria delle Baleari -tots els avions de la Itàlia feixista que van bombardejar Barcelona s’enlairaven d’una base a les illes Balears- diu textualment que els bombardejos del març del 1938 buscaven “colpir el centre demogràfic de Barcelona”.

No és l’única menció recollida a l’estudi. Un dels oficials de més rang va escriure al seu diari personal que els atacs responien a una ordre directa de Mussolini i que el Duce pensava que “els bombardejos eren òptims per doblegar la moral dels rojos”, deia llavors el militar. El Diario storico de la 19a esquadrilla també explica que un altre dels objectius de bombardejar la “molt bonica ciutat de Barcelona” era que la població desconfiés del govern republicà, pensés que ja no els podia protegir i això “desencadenés una revolta” ciutadana. Amb aquests elements, les acusacions podrien arribar a provar que els bombardejos van constituir un delicte de lesa humanitat.

Els 139 autors

A partir d’una recerca als documents de l’Archivio de l’Ufficio Storico de l’Aeronautica Militare, l’historiador ha aconseguit posar nom i cognoms a 139 pilots i comandaments que van participar en els bombardejos del 19 de gener del 1938 i del 16, 17 i 18 de març del 1938. Segons l’advocat de l’associació, Newton Bozzi, que exerceix d’acusació en el cas juntament amb la lletrada Anaïs Franquesa, identificar els pilots “no ha sigut fàcil”. El motiu és que molts utilitzaven pseudònims, especialment els oficials de més grau.

L’historiador ha casat els noms que apareixien en aquest registre oficial de l’aviació amb els diaris de grup i d’esquadrilla dels aviadors fins a aconseguir fixar la identitat dels militars. Bozzi assegura que la seva feina tomba el gran argument que fins ara havia esgrimit el govern italià per respondre a les reiterades peticions del jutjat i les acusacions perquè proporcionessin la identificació: “És mentida el que deia Itàlia sobre que no n’hi havia rastre i que molts d’aquests arxius no s’havien digitalitzat”. L’advocat recalca que en pocs dies l’historiador contractat per l’associació ha aconseguit “el que Itàlia els ha negat durant aquests tres últims anys”.

Fins ara l’executiu italià només havia confirmat la identitat de Luigi Gnecchi, un dels aviadors encara vius, que va ser condecorat recentment pel mateix govern de Roma pels seus “mèrits” a l’exèrcit. Després de penjar-li la medalla, la policia italiana va fer una declaració de tràmit, sense informar-ne el jutjat de Barcelona, en la qual Gnecchi negava haver bombardejat Barcelona. Les autoritats italianes van enviar-la al jutjat català i van dir que ja “no podien fer res més”, recorda Bozzi.

L’advocat reconeix que l’historiador no ha aconseguit un dels principals objectius del peritatge: trobar els diaris de Gnecchi per poder provar en quins atacs va participar realment. De fet, l’associació havia demanat a la jutge que interrogués Gnecchi, però la magistrada ho ha denegat. Per això, l'acusació presentarà un recurs properament. Volen que s'interrogui amb garanties el pilot, que és l'únic a qui s'ha trobat viu fins ara, com ha explicat Franquesa a aquest diari. També volen aclarir altres punts de l'acord, com ara si s'observa la necessitat de comprovar si els militars havien cobrar una pensió de l'Estat espanyol, una altra dels punts que sol.licitava l'acusació.

Fonts judicials consultades per aquest diari reconeixen la importància de l’estudi, que s’ha incorporat com una prova pericial a la causa, tot i que lamenten que no existeixi un informe encara de més abast que pugui identificar tots els militars que van bombardejar Barcelona.

Els tres atacs que havien de “doblegar la moral dels rojos”

1 d’octubre del 1937

En un vol rasant, els avions italians bombardegen el port barceloní. És l’únic dels tres atacs aeris investigats en l’informe de l’historiador Edoardo Mastrorilli sobre el qual no s’ha pogut identificar cap dels autors. Un telegrama de l’Aviazione Legionaria confirma que “s’han tocat de ple” els objectius.

19 de gener del 1938

Els bombarders ataquen l’Eixample i el port, i causen 170 morts. Al Diario storico de la 10a esquadrilla, un dels pilots anota: “Marxem deixant Barcelona cremant i fumejant”. Els avions sobrevolen la ciutat a més altura de l’habitual per passar desapercebuts. L’historiador identifica nou aviadors.

16-18 de març del 1938

Els avions de Mussolini bombardegen la ciutat durant 72 hores seguides i maten prop de 900 persones. El diari del 18è esquadró evidencia que “l’objectiu és la ciutat de Barcelona”, i el de la 19a esquadrilla, que s’ha aprofitat “l’hora de dinar” per a un dels atacs. L’historiador identifica 130 militars.