Els 23 aviadors feixistes que més van atacar Barcelona

BarcelonaFa anys que l’associació AltraItalia i algunes de les víctimes dels bombardejos a la ciutat de Barcelona lluiten als jutjats per trobar els pilots de l’aviació legionària de Mussolini que entre el 1936 i el 1939 van bombardejar Barcelona al costat de les tropes franquistes, amb un balanç de 1.816 barcelonins morts i 2.719 de ferits. L’any 2011 van impulsar una querella que s’ha acabat convertint en l’única investigació per crims de la Guerra Civil. Tot i els esforços i la implicació recent de l’Ajuntament de Barcelona, la investigació fa anys que topa amb les traves del govern italià per localitzar els pilots que van participar en els atacs. Ara un estudi del doctor en història i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) Ramon Arnabat, al qual ha tingut accés l’ARA, ha aconseguit identificar els 212 aviadors que van participar en aquests atacs.

A més de posar-los nom i cognoms, l’informe assenyala els 23 aviadors que més bombes van llançar a la capital catalana: aquests soldats van pilotar 314 avions dels 429 que van llançar bombes sobre Barcelona durant els anys de la Guerra Civil. El més prolífic va ser el tinent de la 52a esquadrilla Paolo Zanini, que va llançar projectils contra la població civil en 24 ocasions, segons l’informe. La majoria d’aquests avions van enlairar-se des de les illes Balears, des de l’aeròdrom de Son Sant Joan i la base d’hidroavions de Pollença. Les zones més afectades van ser el port de Barcelona, la Barceloneta, Ciutat Vella, el Casc Antic, l’Eixample i els barris industrials de Sant Adrià i Sant Martí.

L’hivern més mortal

Segons l’informe, fins a finals del 1937 es van produir 21 atacs aeris amb 279 víctimes mortals. Però l’hivern del 1938 es va viure “el pitjor moment del setge aeri”, amb 38 bombardejos que van deixar 1.028 víctimes mortals. El més “sagnant” es va produir el 30 de gener, amb 210 morts. Zanini era un dels pilots aquell dia i va participar en quatre atacs més aquell període. A partir de la primavera, “el desplegament” dels sistemes de defensa activa i de refugis aeris van suposar “un punt d’inflexió”, i els morts van disminuir.

La jutge ha incorporat el nou informe a la causa i ha demanat a Itàlia, a través d’una comissió rogatòria, que revisi si algun dels 212 aviadors continua viu. La petició encara no té resposta, segons fonts de la investigació. De fet, els querellants tenen poques esperances que Itàlia doni curs a la petició. Durant els cinc anys que fa que la causa està oberta, només s’ha localitzat un pilot viu, Luigi Gnecchi. No va ser perquè Itàlia ho comuniqués al jutjat barceloní, sinó que van ser els mateixos denunciants els que el van descobrir, després que fos condecorat pels seus mèrits durant la guerra. Aquest home va morir l’any passat amb 102 anys. “És decebedor. Hi ha una falta evident de col·laboració”, assegura l’advocat d’AltraItalia Newton Bozzi, que exerceix d’acusació en el cas juntament amb la lletrada Anaïs Franquesa. Admet que “estadísticament cada vegada es fa més difícil pensar que algun dels aviadors pugui continuar viu”.

Franquesa afegeix que Itàlia no respon als requeriments que li ha fet arribar el jutjat de Barcelona que investiga els bombardejos. Un clar exemple d’aquesta comunicació poc fluida es va viure fa uns mesos. El secretari judicial barceloní va enviar una carta al jutge italià el juliol passat que no ha obtingut resposta. Es va establir el contacte per una altra via, que va suposar quatre mesos de gestions. Però aquest resultat tampoc ha permès avançar i la situació és poc esperançadora.