Aventures al cor de les tenebres

BarcelonaEl 1905 el militar anglès Percy Fawcett va viatjar a Bolívia per cartografiar la jungla i traçar la frontera amb el Brasil. Fawcett va completar la missió amb èxit, però a la selva amazònica també hi va descobrir vestigis d’una civilització antiga i desconeguda. La recerca d’aquesta ciutat perduda es va convertir en la seva obsessió, el Sant Grial que el va empènyer a abandonar la seva família en set ocasions més per viatjar a l’Amazones i enfrontar-se als perills de la selva i a l’amenaça de tribus primitives. En la seva nova pel·lícula, Z, la ciudad perdida, que demà arriba als cinemes, James Gray resumeix els vuit viatges de Fawcett en tres expedicions, però conserva el caràcter visionari de l’explorador, una fe cega que té molt a veure amb la necessitat de fugir de la rígida estructura de classes del seu país.

Crítica de ‘Z, la ciudad perdida’: aroma de cinema clàssic

La cinta és l’Apocalypse now de Gray, el seu Fitzcarraldo, i no només perquè relata un viatge al cor de les tenebres d’una jungla primitiva, sinó per les dificultats que van envoltar el projecte, tant per finançar-lo -el director es va passar 10 anys intentant aixecar el film- com pels impediments físics del rodatge a la selva amazònica. “Em costa parlar-ne -explicava el director fa uns mesos a Berlín-. El món està ple de feines tan dures que queixar-te de dirigir una pel·lícula seria ridícul, sobretot quan tothom és allà per fer realitat el teu somni. És cert que físicament va ser un infern: treballar a 40 graus, amb un 100% d’humitat, envoltat d’insectes, serps, cocodrils... Quan vaig acabar semblava un profeta embogit. Però també em sentia molt feliç de fer la pel·lícula i homenatjar Coppola i Herzog”.

Gray no amaga la influència dels seus mestres, però subratlla que l’objectiu sempre ha sigut no repetir el que ells havien fet. “No és que hi hagi res de dolent a Apocalypse now o a Aguirre, la còlera de Déu. Són dues de les meves pel·lícules preferides de la història, però és absurd repetir-les. He intentat anar més enllà de la idea d’obsessió destructiva. Per a mi, en el fracàs de Fawcett hi ha una certa transcendència, una realització personal que sorgeix de conèixer una part del món que els seus coetanis no coneixien. A més, pocs homes de la seva posició van aconseguir que es respectés tant l’existència independent dels indígenes”, diu.

Adorat per la crítica francesa i relegat a un paper menor per Hollywood, Gray és un dels hereus del New American Cinema dels 70 amb menys sort comercial, potser per l’aparent classicisme d’un cinema que amaga la seva modernitat en les idees que hi ha sota la superfície.

L’explotació dels sud-americans

Z, la ciudad perdida evita la temptació de l’exotisme i l’aventura intrèpida per disparar preguntes incòmodes sobre la relació dels nord-americans amb els seus veïns del sud. “No hi ha gaires films d’aventures de Hollywood ambientats a Sud-amèrica, i la meva teoria és que això té a veure amb el racisme -apunta-. Per a l’home blanc, l’Àfrica és clarament «l’altre»: negres, primitius... En termes d’ètnia, en canvi, la relació amb Sud-amèrica és més ambigua, tenint en compte la gran població llatina als Estats Units. No és tan fàcil ser condescendent amb ells. I el resultat és que el relat de l’explotació dels indígenes a Sud-amèrica no està prou explicat ni denunciat a Hollywood. Abans de rodar cap pla del film ja tenia molta gent en contra. «Un home blanc a la jungla? No compteu amb mi», em deien. Però això és només una forma de correcció política que funciona com a censura”.

El paper de Fawcett va anar canviant de mans mentre el projecte prenia forma. Poc abans de rodar, el protagonista era Benedict Cumberbatch, però la seva dona es va quedar embarassada i, a diferència de Fawcett, Cumberbatch no la va abandonar per anar a la jungla sis mesos. Charlie Hunnam va ser finalment l’escollit. “Em van trucar i em van dir que tenien l’actor perfecte -recorda Gray-. Atractiu, amb un toc de foscor... Però quan em van dir que era el Charlie vaig dir que ni parlar-ne, que jo volia un actor britànic. Soc tan imbècil que només l’havia vist a Sons of anarchy i no tenia ni idea que era anglès”. Interpretant l’ajudant de Hunnam, Henry Costin, hi trobem un desmillorat Robert Pattinson. “És injust que se’l titlli de cara bonica -diu Gray-. De fet, té una cara molt estranya i interessant, i ho dic en el millor sentit. El Robert tenia ganes de treballar amb mi i va acceptar un paper secundari, es va deixar la barba durant mesos... És un paio molt compromès, m’encanta”.