Vaig conèixer Max Cahner quan era un jove almogàver, amb qui penso que vaig coincidir alguna vegada a les classes, realment admirables, de Jordi Rubió als Estudis Universitaris Catalans. El recordo, després, quan en un pis de la plaça Universitat posava en marxa, en companyia d'Enric Lluch i de Jordi Carbonell, l'aventura de la Gran enciclopèdia catalana .
Penso que l'aportació que Max Cahner ha fet a la recuperació i modernització de la cultura catalana a través de la tasca realitzada per Edicions 62 i per Curial li ha fet guanyar un lloc important en la nostra història. Ell mai no va perdre l'estímul de seguir treballant pels mateixos objectius, com ho revela el fet que, quan es va veure apartat de les empreses editorials en què havia esmerçat, a més del seu esforç, la fortuna familiar, va emprendre encara una aventura intel·lectual tan notable com Literatura de la revolució i la contrarevolució, 1789-1849 , una obra a la qual em penso que no s'ha fet encara prou justícia.