L’aventura africana de Neus Ballús i Sergi López

BarcelonaFa uns dies Neus Ballús compartia en xarxes una fotografia seva del 2003 asseguda a terra en una casa del Senegal amb la seva amiga Maria, la “culpable” que ella fos allà. Quinze anys després d’aquell viatge iniciàtic i revelador, convertida en cineasta de prestigi gràcies a l’èxit de La plaga -Gaudí a la millor pel·lícula, direcció, guió i muntatge-, Ballús ha tornat al Senegal per rodar la seva segona pel·lícula. Aquest cop no viatja només amb la seva amiga, sinó amb l’equip d’El viatge de la Marta -que avui arriba als cinemes-, la història d’una adolescent que arriba a un luxós complex turístic senegalès amb el seu germà petit i el seu pare per passar-hi uns dies de vacances.

La Ballús directora ja no és aquella jove motxillera a la recerca d’experiències, però continua sent una aventurera que, després de molts anys treballant en el documental i els seus marges, s’enfronta per primera vegada a la ficció pura. I al seu costat ja no hi té una amiga còmplice, sinó un productor agosarat com Edmon Roch, el coguionista Pau Subirós i un actor amb nom i experiència com Sergi López, amb qui Ballús es va atrevir per fi a fer un salt mortal: treballar amb un actor professional. “Presumptament professional!”, matisa López mentre Ballús se’l mira i somriu. Sembla una broma però és la clau: “Jo era molt integrista de no treballar amb actors, però el Pau estava fent de tècnic de so a Un dia perfecte per volar i un dia que vaig anar al rodatge em va impressionar la manera en què el Sergi actuava amb el fill del Recha, entrant en el joc del nen i reconduint-lo cap al guió de la pel·lícula”, recorda Ballús. L’atracció va ser mútua, perquè a López li va agradar la història d’ El viatge de la Marta i la tensió entre l’adolescent protagonista (Elena Andrada) i el personatge del pare, un operador turístic divorciat que atapeeix d’activitats les vacances familiars en un intent de reconnectar amb els seus fills.

Actuar i dirigir els extres

El paper de pare amb una relació tensa amb la filla adolescent evoca una mica el que interpreta també a La innocència, el debut de Lucía Alemany, encara inèdit. “Aquesta mirada adolescent d’«hòstia, papa, no en tens ni idea de res» ja me la conec, jo, que tinc una filla de 23 anys i un de 21 -diu López-. No ho tinc molt present mentre actuo, però segur que hi és d’alguna manera. En el fons, no cal tenir consciència del que fas, actuar és una mena de joc”. L’actor, recorda Ballús, fins i tot la va ajudar a dirigir els extres de la pel·lícula. “No eren professionals, sinó turistes, i quan jo no podia estar per ells, el Sergi els guiava, segurament perquè no ve d’una escola tradicional d’interpretació, sinó de creació, així que aprofita les situacions de llibertat”.

Ballús ha canviat el paisatge d’horts i carreteres secundàries de La plaga pels carrers plens de vida del Senegal, però manté la seva preocupació essencial per com les jerarquies econòmiques defineixen les relacions entre la gent. “El poder s’encarna en moltes variables: el color de la pell, el gènere, l’edat... Si no som capaços de mirar honestament això, és difícil establir relacions sinceres i horitzontals”. La seva obsessió, reconeix, és mirar l’altre: “Crec que això neix dels meus primers viatges, del contrast amb el discurs que jo portava de la Barcelona multicultural, el de tots som diferents però iguals i tenim els mateixos drets. Una gran mentida”.

Rodant amb Woody Allen

López reconeix que s’ho va passar molt bé al Senegal, però també fa uns mesos a Sant Sebastià rodant amb Woody Allen, i assegura que el director no es desentén tant dels actors com es diu. “A mi em va cuidar molt, estic molt content -comenta-. És cert que no saluda la gent i que va a la seva bola, però està pendent de l’escena i sobretot d’aconseguir que faci riure. Parla molt de coses de comèdia i de ritme i això m’aporta més que no que em portin el cafè”. Això sí, diu amb ulls d’entabanador que Ballús el cuida “millor”. “És que això nostre és una història d’amor”, reconeix ella entre rialles.