Passejada iniciàtica per una Mallorca oculta i multicultural
Dos nens, fills d'immigrants, exploren l'altra cara de la postal a 'Pullman', de Toni Bestard
BarcelonaA només 600 metres del Palau de Miravent, la residència estiuenca dels reis d'Espanya, hi ha uns blocs enormes de pisos amuntegats, els apartaments Pullman, que no surten mai a les postals típiques de Mallorca. Allà hi viuen més de 700 famílies, la majoria immigrants, i durant molts anys va ser per als mallorquins sinònim de perillositat i degradació, una mena de ciutat sense llei. També és el punt de partida de la nova pel·lícula del cineasta mallorquí Toni Bestard, que arriba aquest divendres a Filmin i es titula, precisament, Pullman. "Els apartaments es van construir als anys 70 amb la idea que fossin turístics, fins i tot tenien una sala de festes on va actuar Julio Iglesias –explica Bestard–. Però després la zona va entrar en decadència i els apartaments es van anar ampliant fins a transformar-se en uns pisos rusc que, a més, als 90 es van omplir de delinqüència i problemes".
El lloc que descriu el director sembla l'escenari perfecte per a un thriller criminal, però no per a l'aventura iniciàtica protagonitzada per dos nens que narra Bestard a Pullman. "Jo era el primer que tenia prejudicis sobre els Pullman però es van esvair quan vaig conèixer la gent que hi viu –admet el director–. Fa quinze anys potser sí que hi havia molta delinqüència, però avui dia és una zona multicultural amb gent d'orígens molt diferents, la majoria treballadors del sector turístic que arriben a final de mes com poden".
Però la pel·lícula no es limita a mostrar l'univers dels Pullman en què viuen els nens protagonistes –ell d'origen africà i ella de l'Europa de l'Est– sinó que els acompanya durant una llarga jornada de passejades amunt i avall per una Mallorca oculta i de grans contrastos, una road movie a peu i en autobús en la qual trobaran prostitutes, ionquis, balconing, turisme de borratxera i fins i tot un pederasta de platja. "Els mallorquins som molt de la nostra terra i la tenim molt idealitzada, però no hem d'oblidar que també existeix aquest submon menys idíl·lic –assenyala Bestard–. Segur que hi haurà gent a qui no li agradarà veure tot això en pantalla, però jo tampoc estic pintant una imatge sòrdida. Al cap i a la fi Pullman és una història infantil d'amistat".
Efectivament, Bestard retrata la ciutat i els seus marges sense estridències, contemplant aquest món des de la mirada lliure de prejudicis dels nens. "He intentat humanitzar els personatges que formen part d'aquest univers, comprendre els seus motius", assegura el director, que està passant aquestes setmanes de confinament amb la seva família a Bunyola, a prop de Sóller. "Espero que la crisi del covid-19 ajudi a replantejar el model de turisme que tenim a Mallorca, que ha sigut bastant desastrós".
D''El viaje' a 'The Florida project'
El director ja havia retratat el món dels nens en el seu premiat curt El viaje. "És el punt de partida de la pel·lícula –diu Bestard–. El viaje el vaig rodar a Madrid el 2002, quan vivia allà, però ara visc a Mallorca i em semblava interessant traslladar la història aquí i al 2020. A més, tinc una filla que ara té 13 anys i fa temps que volia fer una pel·lícula que a ella li pogués agradar".
Sobre Pullman plana el referent de Compta amb mi, una altra odissea infantil amb la qual comparteix fins i tot la descoberta d'un cadàver, però Bestard assenyala abans a clàssics com Matar un rossinyol o La nit del caçador i també un de més contemporani, The Florida project. "No és una influència directa perquè es va estrenar quan ja havíem escrit el guió, però és una pel·lícula que m'agrada molt i que comparteix moltes coses amb Pullman", diu.
Una altra connexió amb The Florida project és la preocupació pel càsting d'actors infantils naturals de la zona. "El Keba [Diedhou] el vam trobar buscant a les escoles de Son Gotleu, un barri en què hi ha molta població immigrant d'Àfrica –explica–. I la seva situació econòmica és molt similar a la del seu personatge, per no dir la mateixa. La situació familiar de l'Alba [Bonnin Ostrem], per sort, no té res a veure amb la del seu personatge".