Ava Gardner i Tossa de Mar: un idil·li de més de 70 anys

Tossa de MarSi hi ha un triangle amorós del qual mai es deixarà de parlar a Tossa de Mar és el que van protagonitzar Ava Gardner, Frank Sinatra i Mario Cabré el 1950. Aquell any es va rodar la pel·lícula Pandora i l’holandès errant a la població selvatana, abans que la Costa Brava fos una destinació turística reconeguda internacionalment. Segurament mai se sabrà la veritat del que va passar durant aquells mítics dies de rodatge, però el cert és que el film va marcar un abans i un després en la història de la vila, on encara es fan creus de com els rumors d’un possible embolic entre l’actriu i el torero van fer que el cantant creués l’Atlàntic corrents.

La Tossa de Mar de 1950 té molt poc a veure amb l’actual. Feia cinc anys que havia acabat la Segona Guerra Mundial i onze que s’imposava el règim franquista. “Era la Tossa de les cartilles de racionament. A més, aquell hivern el mar no havia sigut gens generós i ho estaven passant molt magre”, indica la tècnica de cultura de l'Ajuntament de Tossa, Rosa Maria Sureda. El director del film, Albert Lewin tenia la intenció de rodar Pandora a Grècia. Però l’empresari Albert Puig i Palau, conegut com a Tío Alberto, va convence’l perquè visités abans la Costa Brava, i va acabar filmant-la a Tossa de Mar, Girona i al Mas Castell, la casa de Puig i Palau a Palamós. 

Fer d’extra per 25 pessetes

Era l’abril de 1950 quan l’arribada d’Ava Gardner i la resta de l’equip van revolucionar la vila marinera. El rodatge tan sols va durar quatre setmanes, però el record que va deixar s’ha mantingut intacte durant més de 70 anys. Avui dia queden poques persones que el visquessin en primera persona, però les històries i anècdotes continuen ressonant com si el temps no hagués passat. 

Un dels que va participar a la pel·lícula va ser Pere Coris, que en aquella època tenia "17 o 18 anys". “Representava que els pescadors trobaven un mort, i havíem de baixar corrents per uns carrers cridant «Hi ha un mort! Hi ha un mort!», i a l’arribar a baix ens donaven 25 pessetes”, rememora abans de confessar una petita trampa que feien. “Donàvem la volta pel carrer de darrere, i tornàvem a passar, i així ens donaven 25 pessetes més!”, diu amb un somriure sota el nas. Una de les frases que més té gravada és la que els deia el director, que volia que parlessin el seu idioma: “No volia cap canvi, que ho diguéssim tal com ho diríem nosaltres de normal. Diuen que va ser la primera vegada que es va sentir el català en una pel·lícula”.

En aquells temps, la família Coris tenia un bar on cada dia hi anava tot el personal del rodatge. “Bevien fent rondes: si un bevia conyac, tots ronda de conyac. Si era vermut, tots ronda de vermut. Hi havia un xofer que sempre bevia llet, i quan li tocava a ell tots bevien un got de llet”. També va servir Ava Gardner i el torero Mario Cabré, que solien comprar-li pastes dolces a la pastisseria familiar. 

De fet, tots els veïns tenen guardat el record d'Ava Gardner voltant per la vila, saludant tothom que s’hi acostava i comprant a les poques botigues que hi havia. “Un dia li va demanar a un nen que li portés les compres i li va donar una propina de 500 pessetes, que era una barbaritat!”, exclama Sureda, que subratlla que tot el poble es va enamorar d’ella. “Era encantadora, molt propera, molt generosa. No era gens diva ni altiva, ans al contrari”.  

Tot l’equip de rodatge estava instal·lat al desaparegut Hotel Àncora, però l’actriu es va hostatjar en una casa a d’Es Cars que popularment anomenaven La Cumbre, perquè s’havia construït als afores just quan s’acabava d’estrenar la pel·lícula Cims borrascosos. “A Tossa gairebé no hi havia hotels, i es van quedar fins i tot en cases particulars. Molta gent va reconvertir el seu negoci per atendre totes les necessitats del rodatge. Per exemple, un pescador va treure les xarxes del magatzem, per convertir-lo en un bar, i una fusteria es va reconvertir en banys de platja”, indica l’historiador local Mario Zucchitello, que també exposa com es van quedar parats perquè era la primera vegada que veien una dona amb pantalons. “Era un poble molt tancat, que pràcticament no havia rebut mai turistes”, diu. 

Gardner i Cabré: muntatge o realitat?

Però més enllà de les anècdotes, si el rodatge del film va passar a la història és pels rumors que van córrer sobre un possible idil·li entre Gardner i Cabré, que hauria traspassat la pantalla –a la pel·lícula eren amants–. La llegenda explica que, quan Sinatra ho va saber, va agafar un avió ràpidament i es va plantar a Tossa. I, com tota bona xafarderia, hi ha disparitat de versions sobre els regals que li va portar: uns parlen d’un anell de diamants, d’altres d'un collaret de maragdes i n’hi ha que diuen que només portava una caixa de Coca-Cola i un paquet de llaminadures. “Quan eren vives, jo vaig parlar amb les dues minyones que tenia Gardner a la casa, i no van veure mai cap regal”, indica Sureda, que afegeix que molta gent es va quedar parada per la beguda negra i amb bombolles que bevia, perquè encara no era prou coneguda a Espanya, i que també solia menjar els núvols de sucre que cremen amb una mica de foc.

Amb l’arribada de Sinatra, la vila es va omplir de papparazzi que s’enfilaven per murs i cases per intentar captar alguna imatge de la parella. Però no està clar si el suposat idil·li entre Cabré i Gardner va ser un invent dels agents publicitaris per promocionar la pel·lícula o si va passar de veritat. 

A la seva autobiografia, Ava, my story, l’actriu dedica tres pàgines al torero, que no en surt gaire ben parat. “Mario sabia més d’autopromoció que del toreig o de l’amor […] Era orgullós, presumptuós, sorollós […] Vaig cometre un únic error i es va convertir en una patinada de proporcions més grosses. Després d’una d’aquelles nits espanyoles romàntiques, plenes d’estrelles, de ball i de copes, em vaig despertar al llit amb Mario Cabré. Va ser l’única vegada i no n'hi va haver més”. 

Sigui com sigui i passés el que passés, el que és indiscutible és que Ava Gardner va conquistar el cor dels tossencs, que mai podran oblidar el seu pas pel municipi, i que van immortalitzar amb un monument de bronze on surt la muralla en un dels plecs del vestit. A més, aquest any han creat el vermut Pandora i el flam Sinatra, i han organitzat tot un seguit d’actes per recordar l'actriu.