La complicada història rere l’autoria de 'Baby shark'

BarcelonaEl triomf de Baby shark és, indiscutiblement, de l’empresa Pinkfong. Ara bé, a l’hora de determinar a qui pertany l’èxit d’idear una melodia tan enganxosa les coses no són tan clares. Pinkfong va llançar Baby shark el 2016 a YouTube, tot i que la cançó no va triomfar a tot el món fins a finals del 2018. La companyia sud-coreana no n’amaga l’autoria. En diversos mitjans nord-americans, Pinkfong ha explicat que va apropiar-se d’una cançó infantil tradicional i la va refer, augmentant-ne el ritme i variant lleugerament la melodia, perquè sonés tal com ells volien.

Però, com sol passar amb les cançons tradicionals, la procedència d’aquesta peça és incerta. L’origen s’atribueix a una cançó que es cantava als campaments i colònies, que es remunta a principis del segle XX i de la qual existeixen almenys dues versions: una melodia francesa titulada Bébé requin i una d’alemanya anomenada Kleiner hai. Les dues cançons comparteixen amb Baby shark l’estructura melòdica i parlen d’una família de taurons que surten a caçar.

El cas de la versió alemanya és curiós, perquè va ser viral al seu país d’origen gràcies a un remix tecno fet per la cantant i youtuber Alexandra Müller el 2007. Sota el nom artístic d’Alemuel, Müller va llançar un primer videoclip molt rudimentari però que ha acumulat més de 22 milions de visualitzacions a YouTube. Després va publicar-ne un altre amb el remix tecno que també va triomfar arreu d’Alemanya. Arran dels vídeos, Müller va aconseguir signar un contracte amb una discogràfica i el 2008 va publicar un disc amb Kleiner hai com a single principal. La cançó alemanya també parla de taurons, però el missatge és una mica diferent del de Baby shark i adopta un caire bastant terrorífic: Kleiner hai és la història d’un tauró que va creixent fins a convertir-se en un gran tauró blanc. L’animal detecta una noia que s’està banyant a l’oceà, la persegueix, la devora i es converteix en un “tauró dolent”. Malgrat tot, Müller no ha reclamat l’autoria de Baby shark ni s’ha pronunciat mai sobre la qüestió.

Qui sí que ho ha fet, en canvi, és Johnny Only, un cantautor nord-americà de música infantil que va publicar una versió de Baby shark a YouTube el 2012. El tema, amb la mateixa lletra que la versió sud-coreana, va passar sense pena ni glòria a les xarxes socials fins que Pinkfong va donar a conèixer la cançó el 2016. Davant l’èxit mundial de la peça, Only ha portat als tribunals SmartStudy, la companyia de la qual penja Pinkfong, al·legant que la versió coreana de Baby shark s’assembla massa a la seva. El cantautor els demana el pagament de l’import corresponent als drets d’autor, que seria de prop de 5.000 euros. També argumenta que ell va ser el primer a fer-se seva una cançó pròpia de la tradició oral, que variava en funció de qui la cantava i com ho feia, i la va transformar en el tema que es coneix avui dia. Per la seva banda, SmartStudy ha negat als mitjans asiàtics que la seva cançó sigui un plagi i argumenta que prové de la tradició oral, de manera que no està subjecta a drets d’autor.

El cas va adquirir encara més complexitat quan Liberty Korea, un partit polític de la dreta coreana, va contactar amb Only i li va demanar permís per utilitzar Baby shark a la seva campanya electoral. El cantautor s’hi va avenir i Liberty Korea va publicar un vídeo en què utilitzava la melodia per promoure els seus candidats. Arran d’això, SmartStudy ha denunciat el partit, que s’ha defensat al·legant que tenien permís per fer servir el tema. Ara per ara, totes dues causes judicials segueixen obertes.