Carlos Ruiz Zafón i la banda sonora de les seves novel·les

BarcelonaSi bé Carlos Ruiz Zafón no va voler mai que les seves novel·les s'adaptessin al cinema, sí que va considerar, en canvi, que anaven coixes si no tenien una banda sonora. Aquesta banda sonora la va compondre ell mateix, perquè era un melòman empedreït, músic autodidacta i pianista. Per a ell escriure les notes corresponents als diferents personatges formava part d'un mateix procés creatiu d'imaginar una història. Sobretot, havia dit en alguna ocasió, la música l'ajudava a crear una atmosfera que impregnava l'obra sencera. "Li hauria agradat ser músic. Tenia un talent molt especial, era una persona introvertida i alhora molt afable, era com un nen gran amb moltes capacitats creatives", opina entristit Jordi Cos, president de l'Orquestra Simfònica del Vallès i amic de l'escriptor. Va ser a petició seva que Zafón va confegir una suite amb alguns dels temes que va compondre per a les seves novel·les. La suite simfònica, d'uns trenta minuts, es va estrenar el 4 d'abril del 2014 al Teatre de la Faràndula de Sabadell i l'endemà al Palau de la Música. "M'explicava que, quan estava aturat davant d'un nus i no podia escriure, es posava al piano pensant la música dels personatges i això l'ajudava a avançar", explica Cos.

De fet, abans de dedicar-se amb èxit a l'escriptura, Zafón havia treballat de músic component melodies per a anuncis. “Per a mi la música és una cosa molt important, i com que no m’hi he hagut de guanyar la vida, hi he pogut mantenir una relació pura”, va explicar Ruiz Zafón en la presentació del concert el 2014.

Pel que fa als seus gustos musicals, eren ben eclèctics: tant es deixava endur per la lluminositat impressionista com per la foscor barroca o l'equilibri del classicisme. També li agradava el jazz, per exemple, i les bandes sonores de John Williams. Afirmava no tenir cap pretensió musical: era ben bé una afició que conreava amb passió des del seu estudi de Miami. "Sovint m'enviava temes, però a l'octubre va deixar de fer-ho. En tot cas, hi ha molt de material inèdit", comenta Cos.

L'interès musical de Carlos Ruiz Zafón va néixer de petit i es va anar desenvolupant sempre de manera atzarosa, ja que a casa seva no va tenir cap mena d'educació musical, cosa que lamentava de gran. Arran de l'estrena de la seva suite havia explicat que, de petit, "buscava pianos a casa dels amics", ja que era un impuls que sentia ben endins. "Sempre deia que li suposava un gran esforç escriure, però que, en canvi, componia amb molta facilitat. Justament, quan va acabar la saga d'El cementiri dels llibres oblidats, la seva intenció era dedicar-se més a la música", explica el president de l'OSV. Sobre les seves partitures opina que són d'un romanticisme tardà, seguint l'estil dels seus llibres: "És una música molt emocional, perquè en el fons era un romàntic".