Aute, un gegant homenatjat amb tendresa

BarcelonaEs tractava de “celebrar la seva música, el seu talent, el seu tarannà i la seva honestedat”. També era el moment “d'espantar tristeses i melancolies”, tal com va dir dissabte l'actriu Pastora Vega sortint a l'escenari de l'Auditori del Fòrum per presentar el concert 'Ànims, animal!' Tot plegat, per homenatjar Luis Eduardo Aute, convalescent des de l'infart que va patir el 2016.

La xarxa d'amistats i familiars que va promoure el concert del desembre a Madrid també va preveure aquest annex barceloní amb una alineació diferent (només van repetir els tambors de Calanda, Suburbano, Cristina Narea i Andrés Suárez), però amb el mateix motor emocional: la tendresa, el sentiment que va guiar una quinzena d'artistes i dos mil espectadors durant dues hores.

“No conec ningú que parli malament de l'Aute”, va assegurar Marina Rossell abans d'enlluernar amb una atrevida versió de 'De alguna manera', acompanyada només pel contrabaix de Miquel Àngel Cordero. Els elogis van anar dels més personals als estrictament artístics; al cap i a la fi s'estava remenant “el llegat d'un gegant”, com va dir Depedro. I d'acord amb aquesta devoció, els participants hi van posar interpretacions de gran nivell, uns magníficament acompanyats per una banda formada per músics habituals dels directes d'Aute i d'altres més despullats; uns mirant d'acostar-se a l'estètica de l'homenatjat i d'altres portant les cançons al seu terreny.

Els Amics de les Arts i Joan Isaac van fer versions en català ('Les quatre i deu' i 'Dos o tres segons de tendresa'). Quico Pi de la Serra va convertir 'Perros' en un blues elèctric bilingüe. Estopa van disfrutar i van fer disfrutar injectant rock a 'Una de dos'. Suburbano van ser Aute a 'Sin tu latido' i Ángel Petisme ('De tripas corazón') i Depedro ('Me va la vida en ello') va saber aprofitar les possibilitats d'una banda que es va transformar en una mena d'Orquesta Mondragón quan Javier Gurruchaga va atacar 'Anda suelto Satanás'. Roger Mas es va ficar dins l'ànima d'Aute per cantar 'La belleza' i Quique González, tot sol amb la guitarra acústica, va enlairar 'Jacques'. El més excèntric de la nit va ser Sisa, que va cantar 'a cappella' la sàtira fiscal 'Ay, Suiza, patria querida', un tema del disc 'Forgesound', del 1976, i encara ben vigent.

En el tram final, i després que Andrés Suárez posés drama i sentiment a 'Volver a verte', Maria del Mar Bonet va escampar tanta tendresa com nostàlgia a 'Somnis de la plaça Rovira', la carta d'amor que Aute, fill d'un metge català, va escriure al barri de Gràcia on va viure de petit quan la família va deixar les Filipines. Just després, i per tancar l'homenatge, Paco Ibáñez i el públic del Fòrum van compartir l'emblemàtica 'Al alba', cançó d'amor resignificada políticament i en tot cas una obra mestra d'un gegant anomenat Luis Eduardo Aute.