Aus divinitzades i deesses amb cap d’hipopòtam

BarcelonaMalgrat que era la deessa protectora de les dones embarassades i els nadons a l’antic Egipte, Tueris hauria aterrit qualsevol que se l’hagués trobat, ja fos un nen o un adult: tenia el cos d’un humà, el cap d’un hipopòtam, les urpes i les potes d’un lleó i la cua d’un cocodril. Però cap d’aquests elements és fruit del caprici d’una ment delirant, sinó de com els egipcis van aplicar a la seva vida i als seus mites el coneixement que tenien de la natura. “Com que van veure que quan les hipopòtames es tornaven més ferotges era quan les seves cries estaven amenaçades, van concentrar els seus poders i els d’altres animals perillosos en una sola imatge”, explica l’arqueòleg Luis Manuel Gonzálvez, conservador del Museu Egipici de Barcelona i comissari de la nova exposició que s’hi pot veure a partir d’avui, Animals sagrats de l’antic Egipte. A més de la imatge de Tueris, entre les més de 70 peces exposades, algunes d’inèdites, destaquen un sarcòfag en forma d’ibis amb la mòmia d’un exemplar d’aquesta au a dins, una escultura de pedra del déu Horus i una esfinx del déu Amon.

La relació dels antics egipcis amb els animals és complexa i va des de la vida quotidiana, com es pot veure en un petit grup escultòric de dos carnissers esquarterant una vedella, fins a la religió. També és contradictòria, perquè veneraven els falcons, els gats i els ibis, entre altres amimals, però els sacrificaven si no n’hi havia de morts per momificar. Molts dels animals que els egipcis van divinitzar, com el cocodril, van desaparèixer dels seus hàbitats naturals. “Pràcticament els van extingir, però els criaven als temples com a animals de culte”, afirma Gonzálvez.

Conills, lleons i mosques

L’antic Egipte és una font inesgotable d’històries apassionants, plenes de matisos. Per exemple, la deessa Sekhmet, que és la divinitat de la ira, la revenja i les tempestes i que té cap de lleona, es representa amb cap de gata quan està amansida. Segons explica el fundador del museu, l’empresari i mecenes Jordi Clos, el pare de la deesa, Ra, la va enviar a la Terra perquè advertís als humans que no li faltessin al respecte, però va organitzar una carnisseria i hi va haver d’enviar altres déus que la tranquil·litzessin, amb cervesa i música. “Ni les mosques es van lliurar de convertir-se en un element simbòlic: representaven els enemics derrotats pel faraó i es van convertir en una condecoració militar feta amb or”, explica Gonzálvez.

Un altre dels atractius de la mostra és que es poden veure en una pantalla escàners d’última generació d’algunes mòmies d’animals. Com en el cas dels humans, hi ha diferents graus de momificació, des dels més assequibles als més elaborats i costosos. Gràcies a la precisió de les noves tecnologies s’han pogut descobrir, per exemple, les petxines que es van col·locar dins la mòmia d’ibis exposada en senyal d’ofrena. “Eren com exvots i els fidels les havien de pagar”, diu el comissari.

La presència i el simbolisme dels animals a l’antic Egipte encara és una font de novetats, perquè a les tombes també s’han descobert mòmies d’animals menys comuns que els egipcis van veure en viatges (elefants i rinoceronts). Les mòmies de falcó exposades provenen de l’excavació que la Fundació Clos finança i dirigeix conjuntament amb la Universitat de Tübingen a la necròpoli de Kom al-Ahmar, a la ciutat de Sharuna, en la qual es van trobar 500 mòmies d’aquesta au dins una tomba.