Aureli Capmany, l’homenot d’‘En Patufet’

BarcelonaEl polièdric Aureli Capmany (1868-1954) va engegar una publicació que seria emblemàtica, En Patufet. Era el 1904 i va convidar els infants a aportar-hi els seus poemes i escrits. Quan entraven amb les seves col·laboracions, li preguntaven per en Patufet. I l’irònic i enginyós activista cultural els deia que havia marxat tan de pressa que s’havia deixat els esclops i els hi mostrava. Uns esclops són unes de les tantes peces que mostra l’exposició itinerant Patufet, on ets? Aureli Capmany (1968-1954), que es pot veure al Palau Robert fins al 20 de gener.

L’exposició és un dels actes que se celebren per commemorar el 150è aniversari del seu naixement. “Un home poc recordat i reconegut malgrat que va ser autor d’una immensa obra escrita, va participar en nombroses associacions i entitats de tota mena i va ser el pensador, creador i organitzador de nombroses iniciatives culturals”, afirma la comissària de l’exposició, Montserrat Garrich.

A l’exposició, Garrich enumera les múltiples facetes de Capmany: cistellaire, músic, actor, cantor, pedagog i arxiver. Rondallaire, amant de la dansa, aficionat al teatre, l’òpera i la música. Autodidacte, activista de la cultura, fundador d’associacions, soci de nombroses entitats. Pensador, impulsor, creador i responsable de projectes culturals. Seriós, irònic, casat, afillat i amb vida de solter, gran conservador i noctàmbul. La llista és infinita.

L’exposició, ideada per ser itinerant, es divideix en deu àmbits, nou dels quals estan dedicats a les múltiples facetes de Capmany. Cada àmbit té un objecte, una cita del mateix Capmany i referències d’altres autors. Hi ha un espai per a la música, ja que Capmany, a part de ser un dels fundadors de l’Orfeó Català, va emprendre el projecte del Cançoner popular,on va arribar a publicar fins a cent cançons.

“Va innovar molt amb En Patufet”,diu Garrich. “Hi havia jocs, endevinalles, rondalles... i quan els infants feien vacances se’ls enviava la revista al seu lloc d’estiueig”. Però Capmany va deixar la publicació al cap d’un any i la va vendre: “Quan creia que un projecte estava engegat el deixava en altres mans”. En Patufet es va publicar fins al novembre de 1938.

Un rondallaire amb talent

La seva faceta de rondallaire també es destaca a l’exposició, una afició i un talent que ja tenia de petit. “Els pares dels seus veïns, quan no els trobaven, sabien que eren a casa de l’Aureli, que els explicava contes i els muntava obres de teatre”, explica Garrich. La seva filla, l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, recordava aquesta habilitat del pare: “Va aprendre a llegir de pressa, i en veu alta, i a les vetlles d’hivern feia les delícies dels pares i del veïnat llegint novel·les d’aventures, que duraven un vespre i un altre i un altre...” El 1907, Capmany va fundar un grup de parelles per aprendre balls catalans i mostrar-los. Va ser el naixement del primer esbart dansaire de Catalunya.

La seva obra folklòrica també és inabastable. Va tenir temps per fer de mestre d’infants orfes a la Casa de la Maternitat i Expòsits de la Diputació de Barcelona, va fer classes a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, a les escoles d’estiu de la Mancomunitat de Catalunya... I als 65 anys va entrar a treballar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El 1940, però, després de la Guerra Civil i amb Franco al poder, Capmany va perdre la feina. No va voler exiliar-se, però la família va passar moltes dificultats per sobreviure.