L'Audiència arxiva la querella contra el jutge que va sentenciar Puig Antich

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha arxivat la querella per delicte de lesa humanitat que l'Ajuntament de la ciutat i les germanes de Salvador Puig Antich, l'últim pres polític executat a garrot vil pel franquisme, van presentar contra un jutge del consell de guerra que el va sentenciar el 1974. La interlocutòria de l'Audiència, que és ferma, argumenta que el delicte de lesa humanitat, encara que no prescriu, no es pot aplicar a Espanya a fets ocorreguts abans de 1977, quan el país es va adherir al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i recorda que la llei d'Amnistia aprovada aquell any impedeix investigar violacions de drets humans ocorregudes anteriorment.

La secció desena de l'Audiència sosté que, encara que aquesta llei d'Amnistia "avui no compliria els paràmetres" que s'exigeixen per garantir els drets de tothom, va ser aprovada per un Parlament democràtic "i ha estat reafirmada en dues ocasions pel Congrés de Diputats, l'última tot just fa dos anys". "La conclusió és clara, la voluntat del poble espanyol és mantenir aquesta llei, per la qual cosa no podem com a tribunal emmarcat en el poder judicial plantejar-nos la legitimitat d'aquesta llei quan la voluntat del poder legislatiu és clara", continua la sala, que recorda el "sentiment de reconciliació nacional" que buscava aquesta, en el "context històric en què es va dictar", per "acabar amb els vestigis del franquisme".

Això malgrat veure "cert que una llei d'amnistia que exclogui la responsabilitat penal pot ser considerada com una actuació que restringeix i impedeix a la víctima el recurs efectiu per reaccionar davant de la vulneració del dret". Per aquest motiu, recorda que és "tasca del legislatiu" i no del Poder Judicial derogar-la si així es considera oportú perquè, "mentre segueixi estant vigent, els tribunals no poden deixar d'aplicar-la".

Tampoc aplica el delicte de lesa humanitat

El mateix passa, d'acord amb l'Audiència, amb el delicte de lesa humanitat, que tot i formar part del Dret Internacional i estar inclòs en la Declaració Universal de Drets Humans, considera que no pot aplicar en el cas present perquè per a això seria necessària "la transposició al dret intern". "Es tracta d'una qüestió jurídica que ha estat molt analitzada, i respecte a la qual no hi ha indici de dubte, en entendre que el principi de legalitat s'ha d'aplicar de manera estricta i per tant no permet el nostre ordenament la possibilitat que algú sigui condemnat per tipus penals que no estaven vigents en el moment de comissió dels fets, sense possibilitat d'excepció, encara que es tracti de normes de dret internacional consuetudinari", diu l'Audiència.

D'aquesta manera, conclou la sala, si l'ordenament espanyol conté una "prohibició d'irretroactivitat de la norma penal" i en el moment dels fets no existia el delicte de lesa humanitat, "la conseqüència és que no pot aplicar-se als fets objecte de la querella".

La querella de l'Ajuntament de Barcelona, que va presentar el 2017, es dirigeix contra Carlos Rey González, actual advocat i exjutge del consell de guerra que va firmar la pena de mort de Salvador Puig Antich, però aquesta ja va ser desestimada per l'Audiència Provincial el maig del 2019, quan es va decretar el sobreseïment de la causa. El consistori i la família de la víctima, que exerceixen l'acusació particular, van recórrer la decisió de tribunal, avalada en canvi per la Fiscalia, i van formular un recurs d'apel·lació, que ha estat novament rebutjat.

Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974) va ser un anarquista i antifeixista anomenat El Metge. Puig Antich va ser detingut la tarda del 25 de setembre del 1973. Va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim a les nou del matí del 8 de gener del 1974 i executat quan faltaven cinc minuts per a tres quarts de deu del matí del 2 de març del 1974. El van acusar d'haver matat a trets el policia Francisco Anguas. Puig Antich va ser l'últim pres polític executat a Espanya mitjançant el garrot vil.