Aturen l'edició del llibre sobre el delator d'Anna Frank

BarcelonaL'editorial neerlandesa Ambo Anthos ha aturat de moment la impressió en llengua neerlandesa del llibre La traïció d'Anne Frank, escrit per la canadenca Rosemary Sullivan. El llibre, que es va anunciar el passat 17 de gener arreu del món, assenyala un notari jueu, Arnold van den Bergh, com el possible delator de la família d'Anne Frank. Tanmateix, diferents historiadors neerlandesos han explicat que la investigació no és concloent i que no hi ha proves suficients per sostenir aquesta afirmació.

L'editorial neerlandesa es va disculpar en una carta, en la qual admet que hauria d'haver tingut una postura "més crítica". Davant dels dubtes, ha aturat les noves impressions i no les pensa reprendre fins que no obtingui més respostes per part de l'equip d'investigació a les preguntes que han sorgit. D'altra banda, ha demanat també disculpes si algú s'ha sentit ofès.

La investigació que publica Ambo Anthos va durar sis anys i hi van participar una vintena d'experts, entre els quals hi ha historiadors, criminòlegs, experts en dades i l'agent retirat de l'FBI Vincent Pankoke. La seva conclusió va ser que el notari jueu va revelar l'amagatall dels Frank per salvar la seva pròpia família. L'equip d'investigació defensa que Van den Bergh, membre del Consell Jueu, hauria tingut accés al llistat on hi havia les adreces amb els amagatalls de les famílies jueves. A més, el seu nom apareixia en una nota anònima que va rebre el pare d'Anne Frank, Otto Frank, l'únic supervivent de la família, el 1945.

No hi ha proves concloents

Pankoke, en una entrevista amb l'agència Efe, assegurava que s'havien investigat més de 30 sospitosos i 20 escenaris i que el "més probable" delator era el notari jueu. No ho va afirmar categòricament. Va dir que hi havia un "85-90% de possibilitats" que aquesta fos la teoria correcta i va recordar que és difícil obtenir una prova irrefutable, ja que tots els testimonis són morts. També va dir que "no es pot jutjar" el sospitós amb els ulls del present perquè "no li va quedar cap altra opció" per protegir la seva família.

Assenyalar el notari jueu, però, va provocar les crítiques d'altres historiadors, com Bart van der Boom, que està escrivint un llibre sobre el Consell Jueu. En una entrevista a la televisió pública neerlandesa NOS, va assegurar que tot plegat eren "difamacions sense cap sentit" i va destacar que els membres del Consell Jueu eren "persones respectades que no trairien 500 o 1.000 jueus amagats".

També ha estat crític el director de la Casa Museu Anne Frank d'Amsterdam, Ronald Leopold: "La investigació és molt important, però manquen peces clau del trencaclosques relatives a aspectes cabdals, la qual cosa significa que les conclusions van massa enllà –ha assegurat–. S'ha de ser prudent a l'hora de col·locar algú en la història com qui va trair Anne Frank si no se'n tenen proves concloents; es necessita més investigació".

Anne Frank i set persones jueves més van ser descobertes el 4 d'agost del 1944 en un annex secret d'una casa a tocar d'un canal, on s'havien estat amagant durant prop de dos anys. La noia, que va narrar en un diari aquella experiència, va morir al camp de concentració nazi de Bergen-Belsen el 1945, quan només tenia 15 anys. Anne Frank s’ha convertit en un dels símbols més destacats de l’Holocaust. Gràcies al seu diari, milers de lectors coneixen una història plena de pors i sofriment, però també d’esperances i de somnis. Una de les preguntes que més peocupava Anne Frank durant la seva captivitat era el perquè de la persecució als jueus.