Com atrapar lectors infantils i adolescents

BarcelonaA tots, si més no a la majoria, ens agraden les històries. Poden venir de molts llocs: dels llibres, dels àlbums, dels còmics, dels records dels pares o els avis, de les anècdotes que ens expliquen de quan érem petits, o fins i tot de les sèries o les pel·lícules. Les històries ens atrapen, però sovint, en algun moment, els llibres s’abandonen. O almenys això es desprèn d’algunes estadístiques, com les que dona Rosa Tabernero, professora de llengua i literatura de la Universitat de Saragossa que va ser al Flic, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, per parlar de llibres per als que comencen a llegir sols: “El 90% dels meus alumnes [tenen entre 19 i 20 anys] no llegeixen, i des de fa un parell d’anys em trobo que tenen dificultats per interpretar les paraules o per fer una lectura sostinguda, perquè estan acostumats a missatges breus o instantanis”.

Els pares poden tenir una certa sensació d’aclaparament davant l’allau d’informació i de xifres. També hi ha molt neguit a l’hora de fer front als qui per a alguns poden semblar els grans competidors dels llibres: les pantalles. Tanmateix, escoltant com debaten un grup de joves d’entre 14 i 21 anys a l’entorn de la periodista especialitzada en llibres Anna Guitart, s’arriba a la conclusió que hi ha motius per ser optimista. El més sorprenent és que tots (menys la Irina, que té 14 anys i és la més petita) han descobert la lectura de grans. Diuen que quan eren petits no llegien però que ara els apassiona, i el debat, que dura uns 40 minuts en una de les sales del Museu del Disseny on se celebra el Flic, es fa curt.

Indignats amb els cànons

Discrepen a l’hora d’etiquetar què és bona literatura i si un llibre és millor perquè requereix més esforç: “Abans d’arribar al batxillerat creia que Defreds [un poeta amb més de 668.000 seguidors a Instagram i que va vendre 40.000 exemplars del seu últim llibre, Sempiterno ] era una meravella, però he descobert poetes com Vicente Aleixandre que em donen molt més”, diu l’Elena Nuñez, que té 17 anys. La Layla Zaoui, que en té 21, la rebat: “No em sembla correcte dir que hi ha bona o mala literatura, simplement són diferents. Em va indignar molt una vegada que duia un llibre de literatura juvenil a classe i, quan la professora el va veure, em va dir: «Què fas llegint això?» Potser algú altre que s’iniciés en la lectura amb aquest llibre, amb aquest comentari no hauria llegit més”.

S’exasperen perquè consideren que el mercat editorial els satura amb novel·les que repeteixen arguments, personatges i escenaris: triangle amorós, protagonista incomprès o noia que no crida gaire l’atenció però que acaba sortint amb el noi més popular de la classe. La majoria, però, confessen que s’han empassat alguns d’aquests llibres en algun moment del passat. Demanen, en això estan d’acord, menys portades “estil Instagram”, és a dir, de tons pastel i sense explicacions a la contraportada. El millor és quan descriuen per què llegeixen. “Et col·loquen en un lloc on no has estat mai, et fan plantejar moltes coses i t’ajuden a conèixer-te millor”, diu la Safae Charef, que té 18 anys. “És molt especial, crees un món dins teu i t’hi endinses”, explica la Zaoui. Per a la Irina Marsà és un moment d’intimitat que també li ha permès qüestionar-se moltes coses: “Em va passar amb Guantánamo Kid. La historia verdadera de Mohammed El-Goran. T’adones que les notícies no t’expliquen ni la meitat de tot el que passa, que la societat és força hipòcrita i que se t’amaguen moltes coses”. Al Pedro Ruiz, que té 17 anys, li agrada la complicitat que es crea amb el protagonista; esclar que ell combina la lectura amb l’escriptura perquè així pot decidir què els passa als personatges.

Qui són els prescriptors?

En la majoria de casos, ha sigut un professor qui els ha descobert alguns dels llibres que després els han enamorat: Frankenstein, autors com Jane Austen o Murakami, John Green... L’Helena assegura que pregunta als llibreters, la Sharef segueix alguns consells d’escriptores i prescriptores de la xarxa, i molts compren en llibreries de segona mà, on troben novel·les descatalogades. Sorprèn, però, perquè tenen ganes de descobrir nous autors i a vegades no saben on buscar-los.

Poca visibilitat

“Crec que el problema és que els llibres infantils i juvenils no tenen visibilitat als mitjans de comunicació i és absurd perquè quan se’n parla hi ha molt ressò”, opina Guitart. Publicar llibres diferents tampoc és fàcil: “El mercat editorial segueix paràmetres molt rígids i la producció està molt lligada a les vendes”, assegura l’il·lustrador i escriptor Bernat Cormand, que l’any passat va publicar Els dies feliços, una història d’amor entre dos nens.

Tabernero, que dona alguns consells als pares sobre lectures per a nens que comencen a llegir sols, alerta sobre la importància de la paraula. “No vull desterrar l’àlbum il·lustrat perquè hi ha propostes creatives de gran valor, però hem de recuperar la paraula, el llibre com a objecte clàssic, una lectura més atenta a la paraula i menys a la imatge”, explica. Davant un món sense límits com és el d’internet, Tabernero reivindica la necessitat de llibres de no-ficció: “Sabem on comencen i on acaben, ens ajuden a seqüenciar i les fonts són fiables”. Sols o acompanyats és un gran dilema per als pares amb fills que comencen a aprendre a llegir. “Hi ha un moment que volen llegir sols. Per a ells és un desafiament i la lectura té una part d’intimitat que s’ha de cuidar. A l’escola s’hauria de dedicar un temps programat per a la lectura i fer-ho quan estan més desperts”.

No s’han de desterrar les pantalles. A Tabernero li resulten molt útils alguns recursos, com els booktrailers. Roser Ros, pedagoga, narradora i escriptora, i presidenta de Tantàgora, parla de com atrapar els més petits, els que encara no saben llegir. Recorda la importància de mantenir la curiositat i cultivar-la, de ser bons seleccionadors d’històries, que poden arribar a través de molts suports: “Hem de seleccionar i posar topalls”.

Tot i això, el món en què van créixer molts pares és força diferent del dels fills. Els uns van créixer amb llibres i bolígrafs, i els altres amb mòbils, tauletes i centenars d’ofertes en sèries i pel·lícules: “Tot plegat pot crear inseguretat, però és important tenir-ne una opinió. La podem fabricar amb l’ajuda de persones que hi entenen (bibliotecaris, llibreters...) i tenint molt en compte la criatura a qui ens adrecem”. Ros aconsella transmetre històries inventades, de la pròpia vida, amb paraules, fotografies vídeos, fer servir la llengua i jugar-hi: “Si escolta concentradament podrà llegir concentradament”, diu Ros. I no passa res si miren pantalles, però que ho facin acompanyats: “Hi hem de ser i empipar una mica perquè si no les pantalles se’ls emporten”.