L'atractiu incontestable de l'arquitectura en fusta

BarcelonaLa construcció és la responsable del 40% de les emissions de diòxid de carboni, i és un fenomen imparable i creixent: està previst que el 2050 un 70% de la població mundial visqui en una ciutat. Els arquitectes són cada vegada més conscients de la seva responsabilitat ambiental i han trobat en la fusta un gran aliat per reduir emissions i també per experimentar creativament. Així com fa uns anys els edificis fets amb fusta eren una raresa, ara el sector experimenta un moment d’apogeu. “L’arquitectura en fusta era residual però de mica en mica està agafant el protagonisme que toca, com a Europa”, diu José Antonio González, fundador i conseller delegat de la promotora Arquima. Ells n'han fet obres recents com dos habitatges a Sant Andreu de la Barca, desenvolupats amb els arquitectes Ana Martínez Rodríguez, Laura Milán i Stefano Carlo Ascione, i estan construint a Palma el primer edifici plurifamiliar amb estructura de fusta i consum gairebé nul de les Balears. “Tant els arquitectes com les administracions i les promotores comencen a demanar el que és totalment de sentit comú: edificis que tinguin una millor eficiència energètica i una millor qualitat d’aire”, subratlla.

L’arquitectura en fusta tenia una llarga tradició abans que es convertís en un talismà de la sostenibilitat, i també té els seus grans edificis icònics internacionals, com la nova seu de Swatch, de l’arquitecte guanyador del premi Pritzker Shigeru Ban, a la ciutat suïssa de Biel. I a França s’hi han decantat amb molta força, perquè al febrer es va aprovar una normativa que exigirà a partir del 2022 que el 50% dels edificis públics siguin de fusta. Des d’una altra promotora, House Habitat, coneguda per un edifici d’habitatges de cinc plantes a Gràcia, enumeren tots els avantatges de la fusta: és el recurs més renovable, té una empremta de carboni més baixa, és més resistent que altres materials i més lleugera, i aïlla millor. També permet escurçar el temps de construcció en un 50%. “La fusta és un aïllant tèrmic excepcional. Aïlla quinze vegades més que el formigó, 400 més que l’acer i 1.770 que l’alumini”, asseguren. “Per cada 100 metres quadrats de forjat de formigó, si el fas de fusta estalvies 60 tones de diòxid de carboni, que és aproximadament el que emet un cotxe en un any”, diu l’arquitecte Josep Ferrando, l’autor juntament amb Pedro García, Mar Puig i Manel Casellas del nou parc de bombers de Moià, el primer fet amb fusta a Catalunya. També té en procés un poliesportiu a Sant Cugat, una comissaria a Manlleu i la seu de la cambra de la fusta argentina, a Buenos Aires.

L’arquitectura en fusta té el valor afegit de l’amabilitat i la calidesa. En termes econòmics, els avantatges de la construcció en fusta es noten sobretot en la rebaixa de la factura energètica. El despatx 2260mm va ser pioner en aquest sector amb una escola a Vila-seca que va entrar en funcionament el 2014. “Quan vam presentar el projecte el 2012 no hi havia arquitectura en fusta. L’administració no n'estava convençuda i els vam convèncer. A partir d’aquest cas vam començar a construir moltíssim en fusta”, diu Mar Puig, de l’estudi 2260mm. “Tot són avantatges”, subratlla.

L’arquitectura en fusta també permet reduir l'empremta ambiental dels materials de construcció: “Els materials d’un edifici també requereixen energia per realitzar-los, i si es vol anar reduint, s’ha d’anar cap a l’ús dels materials més naturals possibles i això pots fer-ho treballant amb estructures de fusta", diu l’arquitecte lleidatà Josep Bunyesc, autor de nombrosos habitatges eficients energèticament, alguns dels quals en zones de muntanya, i del llibre Arquitectura positiva: “Quan comences a fer servir aquests sistemes, ja no pots tornar enrere”.

En el terreny de les cabanes, a l’arquitecte mallorquí Francisco Cifuentes, del despatx Aulets, li va quedar gravada a la retina una escena de la pel·lícula d’Akira Kurosawa Dersu Uzala on el caçador que dona nom al film i un explorador que l’acompanya es posen a tallar canyís per fer-se una cabana i no morir de fred. Per a aquest arquitecte la fusta és un material “sincer” i l’ha fet servir en dos edificis de caràcter pedagògic, fets amb els col·legues del despatx Aixopluc: una escoleta a Llubí i l’escola Arimunani, també a Mallorca, que està en construcció. “La gran inèrcia tèrmica de la base de l'edifici, de pedra de Santanyí, i l’aïllament tèrmic de la coberta de fusta de l’escoleta de Llubí formen uns espais interiors, porxos i umbracles que donen el confort òptim segons cada estació i situació meteorològica diària”, expliquen els arquitectes, perquè “els nens creixin, aprenguin i juguin en un hàbitat que els ajudi a desenvolupar totes les seves habilitats individuals i grupals”. En paral·lel a aquestes obres, els han convidat a una exposició internacional a Dinamarca sobre la influència de l’arquitectura nòrdica en altres territoris. Hi presentaran una cabana de la qual cremaran la part exterior de les façanes perquè es converteixi en un element protector.

Un material "imbatible" per promoure la sostenibilitat

L’arquitectura en fusta va començar a introduir-se en el món acadèmic fa uns anys amb màsters com el d’enginyeria de la fusta estructural de la Universitat de Santiago de Compostel·la i la unitat de disseny en fusta que Josep Ferrando ha engegat com a director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. Un altre senyal del bon moment que l’arquitectura en fusta viu a Catalunya és que a Cornellà de Llobregat estan acabant les obres del bloc més gran de l’Estat, amb 85 habitatges, de José Manuel Toral i Marta Peris. Mentre que aquest és públic, impulsat per l’lnstitut Metropolità de Promoció del Sòl, a Girona Ramon Bosch i Bet Capdeferro en van acabar un de privat amb 35 habitatges fa pocs dies, anomenat 6x6. “La fusta és força imbatible quan abordem el repte de reduir l’energia necessària per construir un edifici”, diu Ramon Bosch. “Començar a construir en fusta ha suposat un reciclatge important en les tècniques constructives, perquè és un altre material, has d’aconseguir uns encastaments en sec i t’has d’empapar de les qualitats intrínseques d’aquest material. Ha sigut un repte important”. Per a Bet Capdeferro l’entrada en el camp de l’arquitectura en fusta és una qüestió generacional, compartida amb altres estudis com Harquitectes, DataAE, format per Claudi Aguiló i Albert Domingo, i el duet format per Emiliano López i Mónica Rivera. Crida l’atenció com els despatxos han convertit les característiques de la fusta en un camp per assajar noves formes de viure: els apartaments de 6x6 estan formats per sis estances molt interconnectades sense passadissos. “Això fa que tinguis una sensació de molta amplitud i molta lluminositat”, diu Capdeferro. Un altre element és la flexibilitat dels espais per respondre a les necessitats dels nous tipus de famílies. També són flexibles els usos, perquè les estances tenen dimensions semblants.

Els habitatges de Marta Peris i José Manuel Toral a Cornellà beuen de la tradició de la casa japonesa i de l’assessorament que van rebre de l’empresa basca proveïdora de fusta Egoin, amb la qual també treballen molts altres despatxos, i de l’empresa Àurea Acústica. Aquests pisos també els han servit per abordar qüestions de gènere: “L’aposta més forta que té el projecte és que tipològicament proposa una nova manera de com s’han de fer els habitatges, amb espais indiferenciats (115 per planta) i sense rols de gènere. És com una matriu on els espais es poden intercanviar”, afirma Toral. “El mateix edifici genera un pati d’entrada –explica Peris–. En lloc d’entrar-hi per l’exterior, hi entres per un pòrtic que dona a un pati i des d’allí entres als quatre nuclis d’habitatges. Això dona un cert control social, per la qual cosa les qüestions de gènere es troben des de l’espai públic fins a l'emplaçament de la cuina, que és al centre i és la generadora de la planta en lloc de ser a la façana. Hem obert la cuina i hem fet visibles totes les tasques que s’hi porten a terme, en lloc de fer que semblin tancades o especialitzades".