Les aterradores batalletes del iaio satànic

Què et queda per fer després de vendre cent milions de discos, d'inventar el heavy metal i de protagonitzar la sèrie amb més èxit de la MTV? Publicar unes memòries. I am Ozzy (Confieso que he bebido) és l'explícit títol de l'autobiografia del músic Ozzy Osbourne (Birmingham, 1948) que publica Global Rhythm.

L'excantant de Black Sabbath, criat a l'Anglaterra proletària més inhòspita, va fer del món la seva ostra. I de passada va cultivar les politoxicomanies fins a límits insospitats. L'autobiografia és un hilarant manual sobre com es pot triomfar tot i espifiar-la per sistema. Llegiu i rieu. Encara que el somriure se us glaçarà més d'un cop.

Satanisme de fireta "No ens vam prendre mai seriosament la màgia negra"

El que va projectar els primers Black Sabbath a la fama va ser una aurèola de màgia negra, de satanisme. Pur màrqueting. Als seus concerts s'hi acostaven "tocats de l'ala amb capes negres" que els convidaven a misses negres al cementiri de Highgate. Ozzy els deia: "Mira, no m'interessa l'espiritisme, només el que és espirituós: el whisky, el vodka".

La broma va deixar de ser divertida quan van assolir la fama mundial, el 1970. A Memphis va envair l'escenari un home amb una capa, que va avançar cap al guitarrista Tony Iommi. Un tècnic li va trencar la cara amb una barra de ferro. Ozzy li va recriminar l'excés de violència. Després va veure que sota la capa brandava una daga esmolada. "No hi havia manera de treure'ns de sobre els fotuts satanistes", explica Osbourne. Al matí se'ls trobava a la recepció de l'hotel, amb ciris negres i túniques. "Un cop vaig bufar les espelmes i vaig cantar Aniversari feliç ". No els va fer gràcia.

La vida en blanc "No podíem fer res sense cocaïna. Després, no fèiem res si en teníem"

Quan van gravar el disc Vol. 4 , Black Sabbath ja s'havia establert als Estats Units. Ozzy, que ja era alcohòlic, va pujar a un carrusel de pols blanca. "Vam descobrir que quan et fots coca, tot el que diguis, qualsevol suggeriment que facis, sembla que és el més fabulós que hagis fet a la vida". A la casa comuna de la banda "hi entraven dos carregaments al dia". Al final, Ozzy va esnifar tant que es va partir l'epiglotis per la meitat.

Pixar a la copa del director "Ozzy, vas desfilar com un nazi davant del pobre alemany!"

L'estat d'embriaguesa constant d'Osbourne el va portar a protagonitzar anècdotes esfereïdores i alhora còmiques. Durant la presentació del primer disc en solitari, Blizzard of Ozz , va sopar amb el director de la CBS Europa, que era alemany. "A mig àpat se'm va acudir pujar a la taula i fer un estriptis". Al principi era divertit, però va acabar "en pilota picada, pixant a la copa del paio de la CBS". A Alemanya no es va radiar cap disc seu durant anys.

La relació amb la fauna "Què et penses? Que decapitaré un elefant a queixalades?"

Un dels trucs escènics d'Osbourne era una catapulta que projectava damunt el públic menuts de porc i vaca. "Però aleshores el públic va començar a participar-hi, a portar carn i llançar-la a l'escenari". Després van passar als animals: "Ens plovien gats morts, bitxos de tota mena".

Les burrades van anar a més. Una nit, del públic va sorgir un rat-penat. "Vaig pensar que era una joguina. I vaig fer el que feia a escena amb totes les joguines de goma. Nyam!", recorda Osbourne. Va notar un líquid enganxós, alguna cosa se li movia a la boca. Durant tota la gira li van haver d'administrar vacunes contra la ràbia cada dia. "La premsa va embogir, tothom es pensava que havia decapitat un rat-penat a propòsit". Mala fama: un cop, el gerent d'un circ no va voler deixar que s'acostés als elefants!

El bar de Betty Ford A la clínica de rehabilitació: "Dispensi, on és el bar?"

El principal moment d'abjecció alcohòlica d'Ozzy va arribar quan va ser acusat d'intentar assassinar la seva dona i mànager, Sharon. Ella, convençuda que sota l'energumen hi havia un bon jan, va retirar els càrrecs. Però el va enviar a la clínica de desintoxicació Betty Ford. "És un hotel perquè et recuperis. T'ensenyaran a beure com un cavaller", li va dir ella. "Genial -va pensar ell-, beuré com James Bond i no tindré ressaca!"

A la clínica el va rebre la mateixa Betty Ford, exalcohòlica i dona del president Gerald Ford. "Miri -li va etzibar Ozzy-, he tingut un vol molt dolent i estic assedegat. On és el bar?". Allà va aprendre desenes de trucs d'alcohòlics per beure d'estranquis: "L'enginy dels alcohòlics és increïble. Si a un alcohòlic li diguessin que l'única manera d'aconseguir una copa és curar el càncer, la malaltia s'acabaria en cinc segons".

Remenant les cireres "A qui cony li importa que mai toquessis bé 'Iron Man'?"

Encara que sembli mentida, Osbourne va encarrilar la seva vida. L'any 2005, el reality show de la seva vida domèstica, The Osbournes , es va convertir en la sèrie amb més èxit de la MTV. Fins i tot va cantar en el jubileu de la seva reina. "És una dona extraordinària, sento molt respecte per ella", escriu Osbourne. No pensa el mateix de Tony Blair. En plena guerra de l'Iraq, l'aleshores primer ministre britànic li va confessar que havia estat en un grup però que mai havia pogut tocar bé Iron man . "Em van entrar ganes de dir-li: Tony, quina gran informació m'acabes de donar. La gent salta feta miques. A qui cony li importa que mai toquessis bé Iron man ?"