Núria Plana, directora de l'Institut del Teatre: “Hi ha fets demostrats d’indicis d’assetjament sexual”

BarcelonaDesprés de la dimissió de Magda Puyo, Núria Plana va ser el nom de consens per dirigir l’Institut del Teatre fins que el procés de selecció convocat finalitzi en un nou equip de govern. Plana ha hagut d’afrontar el cas d’abusos de poder i assetjament destapats per l’ARA.  

En les conclusions de la comissió que ha investigat el que va passar a l’Institut del Teatre han sortit 5 professors i 8 exprofessors. Són molts casos?

— La comissió ha fet aquesta investigació i treu aquestes conclusions de la informació que ha rebut, nosaltres amb aquestes conclusions podem obrir tres expedients sancionadors i valorar la resta d’informació per veure quines accions prenem a continuació. Són casos focalitzats i puntuals. Tenim una plantilla molt gran i, per tant, són pocs casos. La immensa majoria del professorat està fent la seva feina amb gran professionalitat i compromís. 

Per què no fan públics els noms dels professors expedientats?

— És confidencial.

Joan Ollé va ser un dels noms que va aparèixer: ¿tornarà a fer classes?

— Està per veure. De moment, es mantenen les mesures cautelars que es van aplicar al principi i que seguiran durant el tràmit de l’expedient. Són tres professors afectats.

Quan acabarà el procés?

— Ara entrem a la via administrativa, intentarem accelerar perquè es resolgui abans del curs que ve. 

Portaran un cas a Fiscalia.

— Hi ha fets demostrats d’aquests indicis d’assetjament sexual. Ho portarem al ministeri fiscal i acompanyarem les persones afectades que vulguin continuar per la via judicial. 

En els 8 casos d’exprofessors no detallen què ha passat ni quines situacions es van produir.

— De les instàncies que van arribar, les investigacions es van centrar en dos casos. La resta es deriven directament a recursos humans, que analitzarà la informació i quins procediments per la via administrativa s’hauran de prendre. La majoria són professors que porten anys jubilats.

¿També els poden dur a Fiscalia?

— Si hi ha indicis, també els hi portarem.

La comissió s’ha centrat només en les instàncies rebudes. No han anat a buscar les exalumnes que ho van denunciar als mitjans.

— El protocol estableix quins són els límits de la comissió i només ha pogut treballar amb la documentació que li ha arribat a través d’aquestes instàncies, no ha pogut anar més enllà.

Ni tampoc s’han tingut en compte les denúncies del passat que no afecten alumnes actuals o que hagin acabat fa un any els estudis. 

— No s’han pogut investigar perquè no entren dins de l’àmbit d’aplicació del protocol. Però aquesta informació s’ha incorporat a les investigacions obertes i recursos humans valorarà tota la informació, mirarà què hi ha i es prendran les decisions que s’hagin de prendre. Cal no oblidar que el protocol és intern i és un punt de partida. 

Què diria a les exalumnes que no van fer arribar una instància per por o perquè no confiaven en el centre perquè els va fallar quan ho van intentar denunciar?

— Que ens facin arribar la instància o que vagin per via judicial. El que hem après de tot això és que hem de revisar els mecanismes per detectar abans aquestes situacions i males praxis a les aules, gestionar-les amb celeritat i actuar amb contundència. D’ofici hem adjuntat a un dels expedients una instància que vam rebre, ho incorporarem com un antecedent que se sumi al que ha pogut avaluar la comissió.

Quin ambient es respira ara mateix al centre, entre el professorat?

— Al principi el professorat estava en xoc perquè va ser una situació molt dura, però des del febrer la institució no ha parat de treballar i invertir esforços, de posar totes les eines a disposició perquè les coses canviïn, perquè necessitem aprendre dels errors, perquè s’han comès errors. Hem planificat sessions de formació que començaran la setmana que ve. Hem de buscar un llenguatge comú, saber què vol dir assetjament, quines conductes són assetjament, què vol dir abús de poder, perquè tothom entengui on som i d'on partim. També estem creant un comitè d’ètica, i tenim en perspectiva un codi ètic. Estem treballant amb associacions del sector, perquè aquesta xacra no afecta només l’Institut, afecta la societat. Entre nosaltres i el sector hem de construir un nou paradigma de les arts escèniques, en un entorn protegit, segur i de bon tracte cap a les persones. El que ha passat és una oportunitat de millora, l’Institut és un centre referent i ha de ser motor de canvi del sector.

¿Va ser injusta la dimissió de Magda Puyo?

— Va haver de prendre una decisió i assumir una responsabilitat pel càrrec que tenia. Va ser la primera dona que va arribar a la direcció general en 108 anys d’història de l’Institut, una dona feminista, que va establir lligams amb col·lectius feministes, que va engegar el protocol.

¿Era inevitable, per tant?

— Hi havia una gran pressió mediàtica i una atmosfera molt tensa.

S’ha parlat molt de la part sexual, però moltes queixes eren de la vessant psicològica o del consum d’alcohol a les aules.

— Hi ha conductes inadmissibles que no poden tornar a succeir. A l’Institut treballem amb gent que té una gran sensibilitat i la majoria del professorat ho té en compte. Són professions molt dures i rigoroses, s’ha de saber compaginar l’exigència amb aquest acompanyament i sensibilitat dels artistes.