Els arxius secrets de Pius XII, al descobert

RomaEl Vaticà revela els arxius fins ara secrets del controvertit pontificat de Pius XII (1939-1958). A partir d'aquest dilluns, els historiadors podran accedir a gairebé 16 milions de documents que permetran aclarir el qüestionat paper del papa Eugenio Pacelli, acusat de no haver denunciat l'extermini de milions de jueus durant l'Holocaust.

Durant els últims 14 anys, prop de quaranta funcionaris i col·laboradors de l'Arxiu Secret del Vaticà han treballat per ordenar i classificar tota la informació en poder de la Santa Seu relativa al pontificat de Pius XII, des del seu nomenament, el 1939, fins a la seva mort, el 1958. Els arxius a disposició dels acadèmics inclouen documentació de la secretaria d'Estat, de la cúria vaticana i de les congregacions, així com informes diplomàtics, polítics i religiosos elaborats per les representacions pontifícies arreu del món. Són gairebé 3.000 caixes de documents que han donat lloc a un inventari de més de 43.200 pàgines en què els experts esperen trobar respostes a un dels períodes més convulsos de l'Església catòlica, acusada de connivència amb el règim nazi.

La decisió de desclassificar la informació va ser presa pel papa Francesc fa just un any. "L'Església no té por de la història, sinó que l'estima", va assegurar aleshores el pontífex. Només uns mesos després, Francesc va ordenar que l'Arxiu Secret del Vaticà, el registre documental més gran de la Santa Seu, tot i que no l'únic, passés a dir-se simplement Arxiu Apostòlic, en un intent d'acabar amb l'ambigüitat que envolta aquest arxiu que custodia al cor del Vaticà més de 600 fons documentals ordenats en 85 quilòmetres de prestatgeries amb informació reservada.

La Santa Seu acostuma a esperar setanta anys després de la fi d'un pontificat per obrir els arxius, però aquesta vegada, pressionat pels historiadors i les associacions jueves, va decidir fer-ho abans per donar a conèixer la documentació mentre encara hi ha supervivents vius de l'Holocaust. El procés de classificació va començar el 2006, quan es van obrir els documents relatius al seu predecessor, Pius XI, encara que en realitat alguns documents relatius al pontificat ja eren accessibles. El 1965 la Santa Seu va publicar una àmplia documentació relativa a la Segona Guerra Mundial on ja apareixia molt material sobre el pontificat de Pius XII.

Els arxius ja van revelar que el pontífex coneixia que s'estava portant a terme un extermini, però faltaven per conèixer documents essencials. L'accés a la informació completa permetrà descobrir si Pius XII va callar fins i tot quan a pocs metres del Vaticà, al barri hebreu de la capital italiana, 1.022 jueus, entre els quals 200 nens i adolescents, van ser capturats per soldats alemanys i deportats al camp de concentració d'Auschwitz, del qual només 17 van tornar amb vida.

En els últims anys, la imatge de Pius XII ha estat en certa manera reparada per la publicació de nombrosos llibres i testimonis que asseguren que el pontífex va col·laborar per salvar la vida de milions de jueus assetjats durant l'ocupació de Roma, a qui va amagar en les esglésies de la ciutat i va concedir certificats de baptisme falsos. El papa Benet XVI (Joseph Ratzinger), un dels seus principals defensors, va afirmar el 2010 que Pacelli va ser "un dels més justos", i que "va salvar més jueus que ningú". Va ser precisament Ratzinger qui un any abans va iniciar el procés de beatificació de Pius XII; la causa, però està suspesa.

Analitzar la documentació de manera "crítica" i "honesta"

"No hi ha dubte que Pius XII estava al cas dels assassinats de jueus. El que realment ens interessa és saber quan ho va saber per primera vegada i quan s'ho va creure", assegura l'historiador alemany Hubert Wolf, un dels més de dos-cents acadèmics que ja han sol·licitat poder accedir als arxius vaticans. Els responsables de l'arxiu eviten fer "judicis històrics" i defensen que ara serà el deure dels historiadors analitzar la informació disponible de manera "crítica" i "honesta".

El prefecte de l'Arxiu Apostòlic Vaticà, el bisbe italià Sergio Pagano, explica que "hi ha nombrosos testimonis de l'ajuda prestada pels simples cristians, així com pels instituts religiosos i els mateixos bisbes per aconseguir la salvació d'aquesta pobra població tan cruelment perseguida". "Creiem que els documents nous i vells poden aportar aspectes particulars i objectius d'un pontificat que va ser crucial", assegura Pagano.