L'Arxiu Nacional incorpora el fons documental del director teatral i dramaturg Ricard Salvat

BarcelonaL'Arxiu Nacional de Catalunya ha ingressat a les seves instal·lacions a Sant Cugat del Vallès el fons documental de Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009), una figura clau del teatre català de la segona meitat del segle XX. L'Arxiu Nacional i la Fundació Ricard Salvat han treballat conjuntament en la selecció definitiva dels materials i l'organització d'un fons documental que havia i d'ingressar a l'arxiu a finals de març. La pandèmia, però, ho va aturar, i finalment s'ha pogut fer aquest dilluns.

L'arxiu de Ricard Salvat ocupa aproximadament 90 metres de documentació (209 caixes de trasllat). Inclou la documentació pròpia generada com a director d'escena, autor, productor, empresari, actor, catedràtic universitari, conferenciant i director de festivals, i també l'aplegada com a estudiós del teatre i com a assistent a molt diversos congressos i festivals d'arreu del món.

La part més rellevant del fons gira al voltant de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG): documents de gestió, correspondència, manuscrits, mecanoscrits, crítiques i reculls de premsa, programes o cartells; d'aquesta època destaca també la correspondència entre Salvat i Salvador Espriu. També hi ha programes, fotografies i textos dels primers muntatges de Salvat, de l'època del Teatre Viu, de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), de la Companyia Adrià Gual (1962-1985), dels anys d'existència de l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet de Llobregat (EEA, 1975 i 1978), de la seva participació al Festival de Nancy i dels seus muntatges a Itàlia, Grècia, França, el País Basc, Mèxic, Alemanya, Hongria i l'estat espanyol.

Igualment, hi ha materials relacionats amb la seva participació en múltiples jornades i congressos, amb l'activitat docent universitària i amb la creació del Departament Experimental de Teatre (DET), després Institut d'Experimentació Teatral (IET) i finalment Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET). Cal destacar també els materials relacionats amb els tres festivals de teatre que va dirigir: el Festival de Teatre Popular de l'Hospitalet de Llobregat (1976 i 1977), el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986) i el Festival Internacional de Teatre de Tortosa Entre Cultures (2004-2006), així com dossiers d'artistes col·laboradors.

Els fons aplega també un gran volum de programes de mà d'espectacles (endreçats cronològicament i per territoris), cartells, fotografies, vídeos, cintes magnetofòniques, DVDs de diferents espectacles, crítiques, entrevistes i articles sobre la feina de Ricard Salvat aquí i a l'estranger (Festival Internacional del Caire, a Hispanoamèrica, França i Itàlia).

Consta també de materials relacionats amb la seva tasca com a membre de la Comissió Internacional de Difusió de la Cultura Catalana (1990-1991), com a president de la secció catalana del Consell Mundial de la Pau, amb la seva activitat com a escriptor i estudiós del teatre, i amb les diverses estades a Alemanya, com ara els materials sobre el Berliner Ensemble i Bertolt Brecht, que va anar reunint com a estudiós, com a director i com a introductor de les tècniques brechtianes a Catalunya i a l'Estat.

No hi falten més d'una vintena de carpetes que apleguen la seva correspondència personal (principalment, entre els anys 1970 i 2000), així com els seus textos i escrits creatius. El fons inclou, per exemple, els dietaris personals, un total de 300 llibretes que recullen les seves experiències des dels anys seixanta fins a la seva mort, el 2009, i que aporten la reflexió personal del productor sobre tots aquests anys d'activitat. Des del 2016 estan en procés de publicació, en deu volums ordenats cronològicament, fruit de la col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Per aquest motiu, la Fundació Ricard Salvat els incorporarà posteriorment al fons documental.

En els propers mesos l'Arxiu Nacional durà a terme els treballs tècnics de classificació, descripció i instal·lació definitiva del fons, amb l'objectiu de posar a disposició de tothom tan aviat com sigui possible aquest tresor de memòria sobre el teatre català contemporani, alhora que el departament de Cultura i la Fundació Ricard Salvat establiran els termes definitius de la cessió en comodat del fons a la Generalitat de Catalunya.