El primer funeral amb un lloro, un príncep saudita i Pere Aragonès

BarcelonaLa Cubana és una família nombrosa d'aquelles que mai tenen un no a l'hora d'afegir un plat a taula o de muntar una festa un dimarts qualsevol. I no una simple festa: ahir van tallar la Gran Via de Barcelona a l'altura del Teatre Coliseum, hi van col·locar una banda amb sis músics i van convidar tothom a ballar. L'estrena d'Adeu, Arturo a la capital catalana s'ho valia. Feia cinc anys que la companyia no actuava a Barcelona i, per culpa de la pandèmia, havia hagut de posposar diverses vegades l'estrena de l'espectacle a la capital catalana. Abans d'arribar-hi, Adeu, Arturo ha fet temporada a Madrid i ha voltat per tot l'Estat, on l'han vist més de 300.000 espectadors.

A l'entrada del Teatre Coliseum, ahir les ganes d'oblidar el virus eren físiques. Mentre els músics tocaven Everybody needs somebody, Carme Ruscalleda movia les cames al ritme de les trompetes amb un somriure que gairebé li travessava la mascareta. La xef catalana es declarava fan absoluta de La Cubana. "Els estimo! Els adoro! Em fan tant de riure! Vull el seu esperit per encarar la vida i la mort", deia, eufòrica, abans de confessar que no sabia pràcticament res de la nova obra de teatre. "Només sé que vaig a un enterrament, però que serà divertit", explicava.

Al seu voltant, la família cubanera es retrobava amb una il·lusió esclatant. Converses, petons i abraçades desfilaven amunt i avall de la vorera fent palès el temps perdut els últims dos anys. "Això d'avui és tot un esdeveniment. No és que hi hagi només la gent de La Cubana, és que hi és tothom", afirmava l'actriu Mont Plans entre conegut i conegut. L'actor i director Enric Cambray també ho vivia entusiasmat: "Això és sensacional, com tornar a la Barcelona antiga que molts de nosaltres hem vist en fotos".

"Demà tinc sessió de control"

Fins i tot la corrua de representants polítics es va deixar encomanar ben aviat per la celebració. "Al matí era al Govern, però ara això ja és una altra cosa", comentava la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, just després d'arribar. "Pensa que demà tinc sessió de control. M'inspiraré", responia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que saludava tothom que se li posava al davant. Segurament cap dels dos ho sabia, però a dins del Coliseum els esperava un funeral amb la Creu de Sant Jordi com a protagonista col·lateral. Arturo Cirera Mompou és el gran protagonista de l'espectacle, un enterrament organitzat per La Cubana i on tothom està convidat, des de l'associació d'homes separats fins al xofer particular, un príncep saudita i les germanes de la Caritat de l'Hospitalet.

"Adeu, Arturo. Goodbye, my friend", entonaven a l'escenari els assistents a la cerimònia mentre el lloro del finat –un tal Ernesto, regal de Fidel Castro– feia els cors. "Amb aquest espectacle tanquem un cicle. Ens hi estarem fins al maig i després deixarem l'Arturo al Coliseum amb una nit de gresca", subratllava una estona abans de l'estrena el director de La Cubana, Jordi Milán. La companyia canvia d'etapa sense perdre les ganes de seguir organitzant saraus. "Mai se sap cap on anirem, però això no és un comiat. Volem fer més teatre i potser alguna cosa de televisió", avançava Milán. A l'escenari, els onze intèrprets cantaven a l'Arturo "tot era gris i vas pintar-ho de color, ens has deixat un món millor". La Cubana no es podia definir millor a ella mateixa.