Els artistes sortiran de gira pels centres cívics de Barcelona

BarcelonaEl director teatral, actor i músic Marc Martínez, amb una experiència de més de 30 anys en els escenaris, està emocionat. “Quan em vaig començar a dedicar a això hi havia un teixit cultural, un matalàs elàstic perquè la gent pogués fer coses modernes i alternatives si volia -explica-. Hem anat enrere”. El sector cultural viu moments de gran precarietat, però Martínez creu que mesures com Barcelona Districte Cultural, el nou projecte del consistori barceloní que vol aconseguir nous públics i donar feina als artistes programant als centres cívics, pot ajudar a “sargir” aquest malmès teixit. “La cultura té un problemón i això és homeopatia”, diu l’artista. I tampoc no és un invent nou: l’actor recordava ahir que als anys vuitanta ell ja feia concerts i teatre infantil als equipaments culturals dels barris.

Aquest 2017, amb un pressupost de 140.000 euros, Barcelona Districte Cultural ha programat 20 propostes artístiques diferents que faran un total de 88 actuacions en 13 centres cívics. El 2018 es volen doblar les xifres i aconseguir que més de 40 companyies i artistes facin gira per una trentena de centres cívics, amb un total de 300 actuacions. La inversió per al 2018 serà de 350.000 euros i, de moment, les entrades per als espectacles seran gratuïtes, tot i que l’Ajuntament espera generar públic perquè l’activitat sigui sostenible a llarg termini. Els caixets mitjans per funció se situen en els 1.500 euros. Entre els que pujaran als escenaris hi ha talents emergents com la música sabadellenca d’origen guineà Nakany Kanté o la companyia de teatre Patricia Palomares amb Aneboda, i d’altres de llarg recorregut com Toni Mira -que porta tres dècades al capdavant de Nats Nus Dansa-, el Quartet Brossa o el mateix Marc Martínez. Hi ha circ, música, teatre i barreja de gèneres. A partir de l’octubre s’hi incorporaran propostes audiovisuals.

Crear nous públics

La presentació de Barcelona Districte Cultural es va fer el Centre Cívic Urgell i la va obrir i tancar, amb rumba catalana, un dels grups que enguany actuaran als centres cívics, La Màlaga. “Volem que la cultura la ballin tots -va dir el regidor de Cultura, Jaume Collboni-. Barcelona Districte Cultural està concebut per a gent que normalment no va al teatre ni a concerts, que no tenen hàbits culturals, i volem treballar perquè els tinguin”, va assegurar Collboni.

A Barcelona hi ha 51 centres cívics i la majoria són força actius, sobretot organitzant cursos i tallers: el 2015 van participar-hi 121.198 persones. Fa dos anys també s’hi van organitzar un total de 6.216 activitats culturals, a les quals van assistir prop de mig milió de persones.

“És la primera vegada que els centres cívics creem una programació conjunta -diu la directora del Centre Cívic Urgell i amfitriona de la presentació, Sònia Feligreras-. Són propostes que normalment no podem oferir perquè no tenim recursos o són molt arriscades per al nostre públic, que acostuma a ser més aviat gran. Esperem que el projecte atregui públic jove”. El consistori vol que aquesta “gira en metro”, com la descriu el director de Cultura i Proximitat de l’Institut de Cultura (Icub), Carles Sala, vagi més enllà dels centres cívics. “Trepitjarem molt el terreny i es faran activitats paral·leles amb els artistes a les biblioteques i als centres escolars”, diu Sala.

Un mínim de tres actuacions

Fer la tria no ha sigut fàcil. Al consistori li van arribar 300 propostes artístiques i una comissió formada per programadors dels centres, crítics i directors de festivals de la ciutat va elaborar un catàleg. Els que han fet la selecció final han sigut els mateixos directors dels equipaments. Això sí, no han pres decisions unilaterals: “Un requisit és que la companyia faci tres actuacions; per tant, com a mínim s’havien de posar d’acord tres directors de centres cívics”, detalla Sala. En un futur es vol que el públic sigui més proactiu i propositiu. Hi haurà la figura del connector cultural, que s’encarregarà de detectar i potenciar el que ja s’està fent als diferents barris i d’identificar quines són les comunitats més actives.

Propostes artístiques heterogènies i trencadores

Indomador

L’espectacle d’Animal Religion, de Quim Girón, guanyador del Premi Ciutat de Barcelona el 2015, cavalca entre el món del circ, l’acrobàcia i la dansa. Girón explora les relacions entre l’home i les bèsties i convida a reflexionar mostrant, amb una narrativa hilarant, els nostres instints més salvatges.

La dernière danse de Brigitte

El tercer espectacle de la companyia Zero en Conducta uneix teatre, titelles, dansa, gest, mim i teatre d’objectes. El protagonista és un titella gegant que pot tornar a ballar gràcies als seus records, que estan vius en els titellaires que la manipulen.

Sempre de vacances

2princesesbarbudes proposa música pop per a tota la família feta amb instruments de joguina: ukeleles, acordions, panderetes, guitarres de tres cordes...

Limbo

Les Impuxibles, la companyia formada per la pianista Clara Peya i la ballarina Ariadna Peya, proposa un emotiu espectacle sobre el gènere. “De petita, quan em deien bonica, jo volia ser bonic”, diu el seu protagonista, l’Albert (que abans era Berta).

Mi madre y yo

La ballarina i coreògrafa Sònia Gómez puja a l’escenari amb la seva mare, Rosa Vicente, una dona que no tenia res a veure amb el món de l’espectacle. Fa 12 anys que mare i filla ballen música de Tina Turner, Nina Hagen, Kraftwerk, Jeanette...

Mal Martínez. Humor i hòsties

El one man show de Marc Martínez és una crònica biogràfica sense complexos feta des de la música, l’humor, les imitacions... que il·lustra una època.