10 artistes per seguir

BarcelonaRepassem la trajectòria i l’obra d’uns creadors que es mouen en el mercat global, que exposen arreu del món i que tenen obra en col·leccions públiques i privades nacionals i estrangeres. Des de l’art més crític fins a l’art més conceptual, tots els artistes conflueixen en interpretar el present a partir del seu sedàs, des de la llibertat i la radicalitat.

JAN MONCLÚS

Una nova generació de pintors

Jan Monclús (Lleida, 1987) és dels artistes més joves de la Galeria etHALL i la setmana que ve obrirà una mostra individual a la madrilenya Twin Gallery. “És una punta de llança dels pintors de la seva generació, que és molt àmplia i rica”, diu el director de la galeria, Jorge Bravo. Jan Monclús ironitza sovint sobre les vicissituds i els esforços per accedir al món professional. “Soc conscient que en pintura s’ha fet tot, i m’interessa endinsar-m’hi amb aquesta certesa gairebé absoluta”, diu l’artista. “Penso que la pintura només té sentit quan es mira i es qüestiona ella mateixa”, subratlla.

MÒNICA PLANES

Debat i joc a l’espai públic

La trajectòria de Mònica Planes (Barcelona, 1992) ha arrencat amb força: “Tot just acaba de començar però ja ha captat l’interès de col·leccionistes i referents del sector artístic”, afirma la directora de la Galeria Àngels Barcelona, Gabriela Moragas. A més de ser una de les artistes d’aquesta galeria a la passada edició d’Arco, Planes va ser la més jove entre els seleccionats per al premi Alhambra i ha rebut una de les beques de l’Injuve d’aquest any. “La Mònica aporta noves idees al debat sobre l’espai públic i l’arquitectura, parla dels paisatges que ens envolten amb un llenguatge directe i juganer”, subratlla Moragas. Els projectes de Planes es caracteritzen per l’ambició i perquè de manera constant investiga amb noves disciplines i tècniques artístiques. “Faig objectes que expliquen l’experiència dels espais que habito. Si narrar consisteix en ordenar una experiència en un temps lineal i contenir-la en un principi i un final, amb els objectes explico però no narro”, diu la mateixa artista.

ENRIC FARRÉS DURAN

L’artista com a ‘flâneur’

Nogueras Blanchard va tancar fa un mes la primera exposició d’Enric Farrés Duran (Barcelona, 1983) fora de Barcelona, després de la que li van dedicar a l’Hospitalet: “Ens interessa molt que reflexioni sobre els temes de l’art, que sigui metalingüístic”. També que estigui lligat al context. Un altre tret destacat és que Farrés prové del món de la filosofia: “Genera molt de discurs sobre l’art com si fos un flâneur ”. L’obra que il·lustra aquest perfil forma part d’una sèrie d’antigues taules de la Facultat de Belles Arts de la UB que l’artista va convertir en obres d’art capgirant-les.

HUGO FONTELA

El laberint de la creació pictòrica

Com diu el mateix Hugo Fontela (Graco, Astúries, 1986), un dels artistes més joves de la Galeria Marlborough, la realització de les seves obres està provocada “pel descobriment d’una imatge o un lloc” que el “captiva i emociona”. “El que capta la meva atenció gairebé sempre és un paisatge”, explica. Després, segueix treballant aquest motiu fins que aconsegueix una “estranyesa” respecte a la troballa que li permet traslladar-la a la pintura. “Necessito que hi hagi un escenari especial, un espai que existeix en la meva ment i que finalment trasllado a la pintura”, conlou Fontela.

ANA GARCIA-PINEDA

Multidisciplinària en consolidació

Per a la galerista Rocío Santa Cruz, Ana Garcia-Pineda (Sabadell, 1982) és “una de les artistes multidisciplinàries de l’escena contemporània”. L’artista participa en una exposició col·lectiva a La Casa Encendida com a guanyadora d’un dels premis Generaciones que concedeix la Fundació Montemadrid. “Per als col·leccionistes d’ara l’obra de Garcia-Pineda és una oportunitat perfecta, perquè està passant de ser una artista emergent a fer-se un lloc a les files de l’art contemporani nacional i internacional”, subratlla la galerista, que tornarà a exposar Garcia-Pineda en els pròxims mesos.

NÚRIA GÜELL

Art crític i desmaterialitzat

Tot i que és “difícil de trobar al mercat”, l’artista seleccionada a la Galeria ADN és Núria Güell (Vidreres, 1981). El públic interessat en la seva obra, que té una forta càrrega crítica, ha d’anar a aquesta galeria i seguir-la en els museus nacionals i internacionals en què desenvolupa els seus projectes, amb els quals sovint revela el mal funcionament de les institucions. A Negre sobre blanc va contribuir a crear una cooperativa de treballadors, que van fer el càtering d’una inauguració al Macba. Sí que arriben al mercat treballs com el vídeo De putas, sobre la prostitució vista per diverses prostitutes.

MERCEDES MANGRANÉ

L’artifici del consumisme

Com a artista emergent de la seva galeria, Ana Mas ha seleccionat Mercedes Mangrané (Barcelona, 1988). Amb els seus projectes, desenvolupats en els àmbits de la pintura, la instal·lació i el vídeo, l’artista explora “els mecanismes de control de la societat contemporània, els llocs comuns constituïts pels nous paisatges de l’oci i l’artifici naturalitzat de la vida de consum”. Mercedes Mangrané té en cartell una exposició individual a l’Espai Rizoma de Celrà fins al 16 de març i a l’abril participarà en una exposició col·lectiva a la galeria valenciana Luis Adelantado.

PATRICIA DAUDER

Procés i contemplació

Com es pot veure a l’exposició que li dedica la Galeria ProjecteSD fins al 13 d’abril, les obres de Patricia Dauder (Barcelona, 1973) són sobretot abstractes i estan basades en el mateix procés de creació. Sovint s’hi poden trobar acumulacions de capes, marques i decoloracions, tant si són dibuixos com peces tridimensionals o vídeos, i també explora la interacció de les peces amb l’espai. Aquests trets reflecteixen l’afany de l’artista per donar forma al pas del temps, el que és informe o un lloc remot. “Sempre segueixo un mètode molt processal que està obert al que és aleatori, amb una producció molt lenta durant la qual el treball artesanal i el contacte amb els materials són crucials”, afirma la mateixa artista. L’obra de Patricia Dauder té un marcat caràcter contemplatiu i un dels seus temes recurrents són les referències a la literatura i la cultura del mar. L’artista es va forjar entre Barcelona i els Països Baixos i ha fet residències i exposicions a Nova York, la República Txeca i Portugal, entre d’altres.

YAGO HORTAL

Una explosió de color

Tot just ha superat els 35 anys i en fa una dotzena que va guanyar el premi Art Jove de la Sala Parés i Yago Hortal (Barcelona, 1983) cotitza a l’alça dia rere dia. La seva producció amb prou feines cobreix la demanda de la Galeria Senda. Exposa arreu del món, treballa selectivament per a marques i treu de la vida la inspiració per crear el seu “caos controlat”, un joc de grans traços i colors vius. Treballa per grups de quadres -de grans llenços a petites obres en què la pintura s’aboca fora del marc- que són molt identificables. Ell diu que fa “una pintura del moment”, sempre a la recerca d’estímuls nous.

ALICIA KOPF

Un viatge intel·lectual

El cas d’Alicia Kopf (àlies d’Imma Ávalos Marquès, Girona, 1982) és excepcional en el panorama recent de l’art contemporani català: després de l’aclamada exposició que va presentar a la Galeria Joan Prats el 2013, titulada, Seal sounds under the floor, va guanyar el premi Documenta amb una novel·la també exitosa, Germà de gel, en la qual també apareix l’imaginari polar d’aquella exposició. Alicia Kopf es va llicenciar en belles arts i teoria de la literatura i literatura comparada, i aquesta formació multidisciplinària li ha permès portar noves energies a la Fundació Joan Brossa.