Prop de 1.400 professionals i simpatitzants de la cultura signen un manifest per exigir un rescat

Al voltant de 1.400 professionals i simpatitzants de la cultura han signat el manifest Prou, en què exigeixen a les administracions i les institucions mesures "clares" de suport al sector. Reclamen un rescat "econòmic", el manteniment de les programacions públiques, i una comunicació institucional que deixi de crear confusió entre la ciutadania i doni el missatge inequívoc que la "cultura és segura". Segons el text, la música i la cultura en general s'han mostrat com a activitats "sospitoses". "Prou de criminalitzar-nos. Prou de menystenir la música i la cultura. Prou de focalitzar la por sobre un sector menys problemàtic que d'altres", demanen.

Lluís Gavaldà i Jordi Planagumà són els impulsors del manifest, que també han signat Gerard Quintana, Josep Thió, Lax'n'Busto, Ivette Nadal, Estel Solé, Santi Balmes, David Carabén, El Petit de Cal Eril, Mazoni, Clara Peya, Andrea Motis, la Cobla Sant Jordi, Anna Roig, Dàmaris Gelabert i Ferran Piqué, entre d'altres. Tots ells s'adhereixen a un text en què es fa referència a l'esforç "extraordinari" que ha fet el sector per adaptar-se a les mesures, cosa que ha suposat una despesa afegida, ja que s'ha fet caure gran part de la programació cultural i això ha sigut un "autèntic desastre econòmic" per a un àmbit ja de per si precari.

Segons el manifest, la situació ha sigut un "torpede a la línia de flotació de la indústria musical", agreujada per les últimes mesures preses pel Govern de limitar la trobada de grups a un màxim de 10 persones. "Automàticament, s'inicia una onada de cancel·lacions dels pocs concerts i festivals que encara quedaven. Terror entre el públic que deixa de comprar entrades. Terror entre programadors i promotors", relaten en el text. Una circumstància, asseguren, que amaga un "petit detall": "Explicar que això no afecta els actes culturals que es fan amb totes les mesures".

"Els sotasignants –diu el text– ho tenim clar: en aquests temps d’incertesa, la cultura, més que mai, és l'eina més eficaç i necessària per sentir-nos vius. Per poder viure de debò", conclouen.