Els artistes podran cotitzar quan no treballin

BarcelonaNomés d’encetar el 2019 entren en vigor les primeres mesures efectives de l’Estatut de l’Artista, que es va aprovar al Congrés al setembre per unanimitat. Les entitats del sector temien que quedés com un brindis al sol o que l’aplicació fos massa lenta, però el govern socialista ha materialitzat en quatre mesos pràcticament un terç dels 75 punts que constaven en aquell document marc. Les considera “mesures de caràcter extraordinari i urgent”, per això justifica aprovar-les dins un reial decret llei. Són millores sobretot fiscals i laborals que pal·lien els greuges que arrosseguen els professionals d’un àmbit especialment fràgil per la seva fragmentació, intermitència i inestabilitat, i que ha patit greument la crisi. Un estudi del 2016 d’Aisge (Artistes Intèrprets, Societat de Gestió) revelava que el 58% dels artistes catalans no superaven els 6.000 euros anuals. Dels aturats en l’àmbit artístic, el 58% no tenien cap prestació.

Entre les mesures més directes del reial decret (aprovat divendres pel consell de ministres, publicat al BOE dissabte i amb efecte a partir de l’1 de gener) hi ha la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors, tècnics, productors de cinema, teatre i musicals. De fet, així es recupera el tipus reduït que existia abans que el PP l’eliminés el 2012. Dins el capítol fiscal també es relaxen els requisits perquè productors estrangers que lideren projectes cinematogràfics, televisius i fins i tot escènics a Espanya accedeixin als incentius ja existents, sempre que prevegin una inversió superior al milió d’euros i una deducció inferior als tres milions. L’objectiu és fer competitiu l’Estat en relació amb altres països que s’estan convertint en destí de rodatges i grans produccions.

Una de les mesures laborals més destacades és la possibilitat que els artistes segueixin cotitzant durant els períodes d’inactivitat. En aquest cas serà l’artista el que es pagarà la quota de la Seguretat Social per poder garantir-se, per exemple, una pensió digna. Per tant, els professionals de l’espectacle gaudiran de les prestacions econòmiques que els pertoquin -atur, baixa per maternitat, paternitat, incapacitat o jubilació- en funció de la seva cotització. És una mesura que s’inspira en les condicions laborals que tenen els anomenats intermitents de l’espectacle a França o també els agricultors. A més, per fi es protegeix específicament la maternitat quan les artistes no treballin tant per motius d’embaràs com per lactància natural fins als nou mesos.

I encara hi ha una disposició addicional en què el govern es compromet en el termini màxim de sis mesos a aprovar un reglament perquè sigui compatible cobrar la pensió de jubilació i alhora que els creadors puguin cobrar els drets de propietat intel·lectual de les seves obres. Aquesta és una reivindicació que perseguia la Plataforma Seguir Creando des del 2015, quan es va començar a sancionar sobretot els escriptors. La solució actual és que en comptes que renunciïn al 50% de la pensió puguin compatibilitzar-la però amb una cotització solidària del 8%. També es rebaixa la retenció de l’IRPF per rendiments provinents de la propietat intel·lectual quan el beneficiari no és l’autor: es beneficia així, per exemple, els hereus dels artistes.

Les reaccions a aquest reial decret llei han estat dispars. El president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), Carles Duarte, valorava les mesures com a “positives i en la bona direcció”. Sobretot perquè marquen un canvi d’actitud: implica que el govern “deixa de veure el sector cultural com a adversari i distant”, cosa que havia propiciat “mesures contra la cultura i la indústria cultural que han estat un absolut disbarat”. “És que el sector cultural cada vegada pesa més en l’economia i anar-hi en contra és disparar-se al peu”, diu Duarte. Lluny d’això, la Unión de Actores i Actrices va fer un comunicat en què afirmaven que no se’ls havia informat, lamentaven les “presses” i asseguraven que “no assoleix els objectius del sindicat per millorar les condicions de vida dels actors i actrius del país”.

El següent repte: fer un cens d’artistes

Quantes persones es podran beneficiar de les mesures aprovades pel govern espanyol? No se sap exactament. S’apunta que a l’Estat poden ser entre 200.000 persones i un milió, una forquilla molt àmplia. A Catalunya només es té constància d’una xifra aproximativa: el 2015 hi havia 106.622 persones que treballaven en el sector cultural, segons l’Idescat. Per delimitar més acuradament el sector, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) està començant a posar les bases per crear un cens d’artistes amb l’ajuda de les entitats del sector. Catalunya aniria de nou al capdavant d’aquestes reclamacions. El CoNCA ja va ser pioner en elaborar el 2014, amb l’ajut de les entitats del sector, el seu Estatut de l’Artista, amb 36 propostes que després han servit de base per a la subcomissió de cultura que ha abordat el tema. “Totes les mesures que s’han aprovat apareixen en aquell document. Però n’hi havia més, com l’IVA superreduït del 4% a tota l’activitat cultural”, afirma Carles Duarte.