Llena i Bestué seran els grans protagonistes del programa de la Fundació Miró el 2020

BarcelonaDos artistes tindran un protagonisme especial a la Fundació Joan Miró al llarg del 2020: en lloc de mostrar la seva obra, Antoni Llena (Barcelona, 1942) i David Bestué (Barcelona, 1980) seran els comissaris de dues de les quatre exposicions de l'any. L'un tornarà a la fundació per mostrar els fruits d'haver-se submergit durant mesos en els més de 8.000 dibuixos de Joan Miró que atresora el centre. L'altre convertirà en una gran exposició la seva visió personal de l'escultura al llarg dels segles, des de la prehistòria fins ara. I tots dos projectes no només tindran efecte en els visitants, sinó també en la mateixa institució i en els artistes.

"Antoni Llena converteix les obres més amagades de l'arxiu en les més visibles de la fundació", afirma el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel. Com diu el mateix Daniel, Llena farà "una constel·lació" de dibuixos de Joan Miró, i la cap de les col·leccions de la fundació, Teresa Montaner (que va acompanyar Llena durant el procés de recerca), es pregunta fins a quin punt les seves futures obres i la manera d'exposar estaran marcats per aquesta experiència. I recorda una frase molt eloqüent de Llena per entendre la intensitat i la càrrega personal amb què ha abordat el projecte: "Em transvesteixo de Miró per explicar-me a mi mateix". "Hem donat una mica de carta blanca als artistes perquè puguin desenvolupar la seva mirada", afirma la cap d'exposicions de la Fundació Joan Miró, Martina Millà. A més, un tercer artista, Pere Llobera (Barcelona, 1970), serà el comissari del cicle de l'any 2020 de l'Espai 13, que té el títol provisional de La facècia de les coses i que serà una reflexió de l'estat actual de la pràctica pictòrica.

David Bestué va afirmar el 2017 amb motiu d'una exposició seva al Museu Reina Sofia que per a ell "el material és més important que la forma". "Com escultor –va dir també–, no modelo, no toco, no tallo". També va abordar la dificultat d'introduir conceptes "intangibles com les emocions" en les escultures. Amb tot el seu bagatge, la seva exposició, que portarà el títol d'El sentit de l'escultura, promet sorpreses. Tindrà el patrocini de la Fundació BBVA i inclourà obres de grans artistes com Brancusi, Pablo Picasso, el mateix Joan Miró, Susana Solano o Eva Hesse, però també obres d'escultors anònims. "L'exposició mostrarà l'impacte de les noves tecnologies en el camp de l'escultura des del segle XIX, la fotografia vista des del punt de vista d'un escultor (amb obres de l'alemany Wolfgang Tillmans) i també abordarà la representació del cos i les emocions", explica Martina Millà. "Tota l'exposició serà una experiència", subratlla.

Una artista que dona veu als més vulnerables

Miró: Constel·lació Antoni Llena obrirà les portes el 6 de febrer i té el suport de la Fundació Banc Sabadell i el Cercle Miró. El sentit de l'escultura, de Bestué, arribarà a la tardor. Entre l'una i l'altra es podrà veure, a partir del 20 de març, la de la guanyadora del Premi Joan Miró 2019, Nalini Malani, que portarà per títol No em sents. Inclourà peces de tota la seva trajectòria i un mural i una perfomance creats especialment per a la Fundació Joan Miró. El treball de Malani es caracteritza per les instal·lacions immersives amb pel·lícules, animacions i panells pintats, amb les quals tracta problemàtiques feministes i ecològiques. També perquè l'iconografia de l'artista combina elements de mitologies antigues. El títol de la mostra fa referència a com el patriarcat es mostra insensible a les demandes de les persones vulnerables, especialment les dones. Serà la primera exposició de Malani, que es considerada una de les artistes contemporànies més influents de l’Índia a l'Estat.

La línia d'artistes internacionals que exposen a la Fundació Joan Miró continuarà amb la mostra del guanyador del segon Premi Fundació Han Nefkens - LOOP Barcelona Video Art, el videoartista taiwanès Musquiqui Chihying.

Un any de "molts canvis"

A la Fundació Joan Miró van començar l'any amb el terrabastall de mitja dotzena d'acomiadaments i l'acaben d'una manera més plàcida: "Ha sigut un any de molts canvis", diu el Daniel. En paral·lel a les vicissituds econòmiques es va renovar la cúpula del patronat del museu, liderat per Sara Puig i amb Anna Vallés com a presidenta. També van incorporar-se dos patrons nous: l'economista Andreu Mas-Colell i Laia Gasch, assessora de polítiques culturals de la tinent d'alcalde de Cultura i d'Indústries Culturals de l'Ajuntament de Londres. Malgrat tot, la notícia de l'any és que Antoni Vila Casas donarà 1 milió d'euros a la fundació fins al 2030 per a la conservació de la col·lecció permanent, una donació que contribueix molt a fer que el museu recuperi l'estabilitat. El pressupost per al 2020 serà continuista respecte al d'enguany, 7,3 milions d'euros.

Marko Daniel es va fixar l'objectiu de guanyar un 3% de públic respecte del 2018, i ho ha aconseguit tot i els efectes que els aldarulls per la sentència dels líders independentistes van tenir en l'afluència de públic l'octubre i el novembre. També va funcionar l'obertura del museu els diumenges a la tarda. Està previst que l'any acabi amb uns 364.000 visitants. Com que la xifra de públic està estretament vinculada als ingressos de la fundació, Marko Daniel vol ser "prudent" i no fixar un creixement que potser no es complirà.