Artistes catalans: seduir Europa per existir

GironaAmb l'arribada del fred, al Barri Vell de Girona a partir de les nou del vespre d'un dia entre setmana pràcticament no hi queda ni una ànima. Per això aquest divendres, quan el campanar de la catedral ja havia tocat tres quarts de deu, els petits grups de persones dretes i enfredorides que s'aplegaven a la plaça del Vi i feien petar la xerrada trencaven amb el silenci de la ciutat. S'hi sentien moltes veus en català i unes quantes en castellà, però també unes quantes de franceses i algunes d'angleses amb un accent difícil d'ubicar. És l'efecte de la Setmana de Programadors del Temporada Alta: durant els últims dies de novembre, converteix Girona en el centre d'Europa per a les arts escèniques.

Sortien del Teatre Municipal de Girona, on acabaven de veure Terebrante, l'última creació d'Angélica Liddell. Com sol passar amb les obres de la creadora figuerenca, el debat sobre l'espectacle ha sigut encès. Liddell és un dels grans noms de l'escena europea, i portar-la a Girona vol dir atraure artistes i professionals del sector de Catalunya, però també d'altres indrets d'Europa. Amb obres com la seva d'esquer, el Temporada Alta concentra durant la Setmana de Programadors el millor de l’escena contemporània –catalana, però també de fora– i actua així d'aparador. Enguany la Setmana de Programadors ha sigut encara més intensa, perquè el festival ha portat els muntatges d’aquesta edició i alguns de l’anterior, que per culpa de la pandèmia només es van poder veure en streaming.

Un dels programadors que sempre fitxa al festival és Massimo Ongaro, fins fa poc director de l'italià Teatro Stabile del Vèneto. "El Temporada Alta és un bon termòmetre del que passa al món de les arts escèniques. Té una dimensió humana i pròxima, i serveix de finestra de l'escena espanyola i catalana, que és de les més interessants d'Europa", explica. Des que va descobrir el festival el 2009, Ongaro s'ha emportat cap a Itàlia propostes de creadors com Àlex Rigola, Xavier Bobés i l'Agrupación Señor Serrano. "Busco sobretot espectacles diferents i innovadors –diu–. El públic italià és molt gran i força tradicional. Hi ha poques propostes internacionals a la cartellera, per això és important que tinguin molta qualitat".

El combo d'Europa: feina, prestigi i coproductors

Els artistes saben que d’una funció a Girona o a Salt en poden sortir amb actuacions a França, una gira per Holanda o, si estan de sort, fins i tot amb alguna coproducció amb altres teatres europeus. “Sense la feina a fora de Catalunya no existiríem. Aquest any, el 85% de les nostres actuacions han sigut a fora”, diu un dels tres fundadors de l’Agrupación Señor Serrano, Àlex Serrano, que ha portat aquest dissabte a Girona The Mountain. Una vegada fet el salt a fora de Catalunya, és difícil fer marxa enrere. Les gires per Europa els donen feina, alhora que els aporten prestigi i la possibilitat de tenir altres teatres com a coproductors. Després de 13 anys voltant pel món, l'Agrupación Señor Serrano ja té un circuit de teatres fet fora de Catalunya que els va cridant regularment. "Se'ns coneix i se'ns pregunta què tenim pensat fer després d'un muntatge", diu Serrano, que cita com a aliats el Teatre Nacional de Brussel·les, el Teatre de la Ville de París, el Festival delle Colline de Torí i el Teatre Monty d'Anvers, entre molts altres.

En aquest magma europeu de teatres a la caça d'espectacles, el Temporada Alta fa d'aparador mediterrani. Del festival n’han sortit nombroses històries d’èxit, com la de La Veronal. L’any passat la Setmana de Programadors es va fer digitalment per culpa de la pandèmia i la directora del festival d’Avinyó –un dels més prestigiosos del món en arts escèniques– va veure Sonoma a través del canal de streaming del Temporada Alta. Uns mesos després programava la companyia de dansa al gran escenari del Palais des Papes. “Vam assolir el cim més alt de la nostra trajectòria gràcies a haver ensenyat l’espectacle de forma virtual”, explica el coreògraf de La Veronal, Marcos Morau. Aquest diumenge, Sonoma es veurà a Girona a la manera tradicional, amb públic i intèrprets al Teatre Municipal.

Amb Dimonis, que es va representar al Temporada Alta del 2019, la companyia Cabosanroque i el Théatre Garonne de Tolosa van començar una relació que ha donat molts fruits. “Després de la versió anglesa de Dimonis va venir el director i ens va dir que ho volia tant sí com no”, explica Laia Torrents, membre de Cabosanroque juntament amb Roger Aixut. El teatre francès va quedar content, així que no només va programar-los la següent peça (Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia) sinó que també els va encarregar una creació específica per instal·lar-la a uns antics dipòsits d’aigua de la ciutat. 

Fer el salt a Europa és una combinació de talent, sort i oportunitats. Els artistes coincideixen a destacar que els teatres europeus no busquen un tret comú entre les companyies catalanes, sinó que preval la singularitat. "Busquen una veu pròpia. Per què han de portar una companyia de Barcelona si en tenen una a Brussel·les? La clau és que sigui única", afirma Morau. Això no fa, però, que el caràcter local els jugui en contra. "El folklore sempre té un plus, perquè ens dona exclusivitat. És una cosa que només coneixem nosaltres i és exòtica per als de fora", assenyala el coreògraf. Laia Torrents ho subscriu: "La internacionalització a partir de coses locals és possible. Nosaltres utilitzem molta cultura popular. Vam fer un espectacle sobre Joan Brossa, un nom que a fora de Catalunya és poc conegut, i ha voltat molt per l'estranger".