Una artista es fa ‘monja’: l’última obra de Núria Güell

BarcelonaL’artista Núria Güell s’ha donat de baixa d’autònoms i ha passat a cotitzar com a religiosa de la congregació de Sant Josep. Aquest dimecres li va arribar el document del SEPE on li confirmen el canvi. “Paguen molt menys i poden demanar atur i baixa de malaltia”, comenta l’artista. Aquesta és la victòria –potser temporal– de Güell sobre el sistema. Fidel a la seva metodologia radical i a la confrontació sistemàtica amb els poders fàctics, Núria Güell ha decidit fer-se religiosa després d’observar “una deriva moralista preocupant que recorda temps passats” i que inunda tots els àmbits de la societat, en què “el bé i el mal estan tan clars, i hi ha un enemic”.   

Per veure on se situava la seva obra en aquest context purità, va anar a demanar als “especialistes morals hegemònics, l’Església”, què en pensaven en termes morals dels seus treballs. Per a qui no la conegui, l’obra de Núria Güell qüestiona els fonaments invisibles dels estats, els poders, les elits i les institucions, també les culturals. En un dels seus projectes es va casar amb un immigrant per donar-li papers. En un altre, va fer tots els tràmits legals per deixar de ser espanyola i passar a ser apàtrida (infructuosament). Ha treballat amb víctimes de tracta de blanques i amb proxenetes, amb presos i amb pidolaires. Va ser censurada a Figueres per exhibir simbologia feixista i a Mollet, per posar en qüestió les metodologies dels Mossos. Ara era l’hora de qüestionar l’Església. En l'últim projecte, que ha titulat La banalitat del bé, va agafar el seu currículum i va recórrer a deu capellans de parròquies del gironès (amb càmera oculta) i a una monja youtuber del canal de la Conferència Episcopal per demanar-los guia espiritual. El resultat va ser “sorprenent”. Bàsicament li diuen –i es poden veure els vídeos– que el que fa “no és pecat” sinó “el que vol el Senyor que faci”. Seguint aquesta benedicció divina, Núria Güell s’ha fet religiosa just a temps per exposar el resultat a la Fabra i Coats, que li dedica una retrospectiva fins a l’octubre.

De fet, la Fabra i Coats li va encarregar una retrospectiva, però ella no s’ha cenyit a això, sinó que ha demanat a cinc artistes que reinterpretin els seus treballs. A Tot ordre es vol pur es pot observar una revisió de projectes com el que va a dur a terme a Cuba, quan va seguir el joc als policies que intentaven lligar amb ella i va exposar tot el material en una inauguració on no es va presentar. L’altre projecte revisat és el de l’exposició frustrada sobre els Mossos d’Esquadra on qüestionava que defensin protocols militars il·legals per eliminar els col·lectius antisistema. Si ella pretenia mostrar materials de treball dels Mossos, el col·lectiu Democracia exposa peces de fang on es veuen impactes de bala de diferents calibres, elements que utilitzen als entrenaments els cossos policials. El cubà Levi Orta imita el seu intent de ser apàtrida renunciant a les credencials d’artista per denunciar la censura i control a què sotmeten els creadors al seu país. Ell passa de ser artista a “moure els colors” d’una altra manera: fent el cub de Rubik. Ha trencat ja vuit rècords nacionals de velocitat.

L’exposició de Núria Güell encara regala un altre detall: dos dels vigilants de sala seran presos que han estat tancats per robatori d’objectes de valor, entre altres. Ho fa per posar en relleu que “les lleis responen a la moral de la classe dominant”, afirma. El seu lema artístic és el d’Adorno: “Tota obra d’art és un delicte no comès”. "Em salven les obres d'art; si no, tindria un problema amb els centres penitenciaris", admet.

La Fabra i Coats també inaugura una mostra col·lectiva que reflexiona sobre el paper de la bellesa i el desig en els projectes comunitaris més teòrics. Oriol Fontdevila, curador de La transformació sensible, defensa que “sense bellesa no hi ha comunitat”.