Artigau il·lustra l'auca que Carner va fer a Gaudí

BarcelonaEl taller de Francesc Artigau està ubicat a l'última planta d'una antiga fàbrica a prop del Palau de la Música. El record de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, però, s'esvaeix tot just posar els peus a l'estudi del pintor, fins i tot abans que el pintor mostri les 48 il·lustracions de l' Auca de una resposta del senyor Gaudí, de Josep Carner, en què està treballant i que es publicarà amb l'ARA el 13 d'abril i també es vendrà en una edició especial.

Artigau té guardades en una prestatgeria una dotzena de les pastilles de sabó amb què neteja els pinzells. Després de moltes rentades, tenen un perfil que recorden les formes òssies de la tribuna de la Casa Batlló i les corbes de la façana de la Pedrera. Precisament el traç d'Artigau es torna brutalista per il·lustrar la vinyeta del rodolí " i amb la casa d'En Milà / es pot dir que'l va aixafâ " i delicat com la il·lustració d'" Ell alçava amb ferro vell / una gavia per En Güell ", on es pot veure el taronger de la finca Güell. "Aquests són els esquelets que aguanten cadascuna de les vinyetes", diu l'artista.

"La setmana que ve començaré a pintar-les. El color no serveix per il·luminar-les, sinó per posar els accents a les imatges", afegeix Artigau. Aquests tocs de color que hi posarà són com "complements", subratlla l'artista. En una on només hi ha una bastida hi pintarà la Sagrada Família amb aquarel·la al fons de la imatge. Per Artigau, el repte d'acolorir les il·lustracions és que els colors dominants no es repeteixin en vinyetes consecutives, sinó que es vagin alternant.

A Auca de una resposta del senyor Gaudí, Carner va glossar els edificis de Gaudí, des de la primerenca Casa Calvet -" Ningú diu de can Calvet / que no fa calor ni fred "- fins a les intervencions a l'interior de la catedral de Palma: " La gran Sèu dels mallorquins, / l'esbotzà de part de dins ", diu el rodolí. L'autor d' Els fruits saborosos també va recollir la suposada disputa -que ha fet molta fortuna- que l'arquitecte va tenir amb la propietària de la Pedrera (o amb la primogènita d'Eusebi Güell), el mecenes de l'arquitecte. La senyora Milà (o Isabel Güell) li va retreure que no sabia on posar el piano en aquells espais sinuosos i molt decorats. Gaudí li va recomanar que canviés d'instrument, i que toqués el violí. " Més allò del violí / és la glòria d'En Gaudí ", es pot llegir en un dels primers rodolins.

El sentit de l'humor dels anys 20

Al poema de Carner, que va ser amic de Gaudí i també un dels seus primers defensors, els personatges són un oncle i la seva neboda, una noia anomenada la "Dòna O Comes i Abril". "El més difícil és ficar-te en el projecte i dormir-hi. Després quedes malament amb tothom del teu entorn perquè no vols fer res més", diu l'artista. Artigau va començar els primers esbossos de les vinyetes i de tot el conjunt fa prop d'un mes. "Les més difícils han sigut les que fan referència a aspectes concrets de l'obra de Gaudí", reconeix el pintor.

L'auca transporta el lector al sentit de l'humor dels anys 20. Artigau ho ha tingut en compte i també s'ha permès introduir el seu "càsting privat" de personatges. "L'home savi" d'un dels primers rodolins de l'auca és un amic seu i "el babau" té el rostre del ministre de Cultura, José Ignacio Wert. Quan Artigau va acabar la primera versió dels dibuixos els va traslladar del paper a unes peces quadrades de paper premsat que ha disposat sobre un gran taulell, d'on les traurà per pintar-les. Durant aquest procés va fer noves il·lustracions per substituir les vinyetes que no el convencien i les que creia que podia afinar més. "Vaig fer dues versions del taronger de la porta de la finca Güell. La primera em va semblar massa fotogràfica i la vaig descartar", diu el pintor. "He vist moltes auques i als anys 70 en vaig fer una d'autobiogràfica per a una exposició comissariada per Rafael Santos Torroella", subratlla l'artista, que té pendent de publicació una edició il·lustrada de Tirant lo Blanc amb prop de 400 obres.

"Quan era molt jove vaig plantejar-me dedicar-me a la il·lustració -recorda Artigau-. M'hauria agradat ser il·lustrador, però vaig veure que no podria il·lustrar els temes a la meva manera i em vaig decantar per la pintura. Tot i així, m'ha quedat la vena d'il·lustrador". A més de pintures, les parets del taller de Francesc Artigau estan plenes d'innombrables fotografies, on hi ha des de retalls de diari en què hi ha cantants i actrius de Hollywood fins a una instantània de Pep Guardiola mantejat pels seus jugadors quan van guanyar la Lliga de Campions a Wembley l'any 2011.

Artigau encara té damunt d'una taula els llibres sobre Gaudí i la documentació que ha fet servir. Entre els papers hi ha figurins de l'època i un retrat del modista francès Paul Poiret. La seva elegància li va inspirar l'oncle. Amb tot, Artigau s'ha pogut permetre no fer il·lustracions gaire literals "perquè tothom coneix i pot visitar els edificis de Gaudí". A més, dues de les vinyetes contenen un homenatge a Henri Matisse, ja que estan inspirades en les obres del pintor francès Interior amb violí i La lliçó de música.