'Artemis Fowl': de futur 'Harry Potter' a contingut prèmium de Disney+
L'adaptació al cinema de la saga juvenil ha tingut un trajecte tortuós i un final en 'streaming'
BarcelonaEl 2001, el mateix any que Harry Potter i la pedra filosofal arribava als cinemes, l'autor irlandès Eoin Colfer va publicar Artemis Fowl i el món subterrani, una novel·la fantàstica que acabaria convertint-se en una saga i venent més de 25 milions d'exemplars arreu del món. El protagonista era l'hereu d'una nissaga criminal, un nen prodigi de 12 anys decidit a augmentar la fortuna familiar, minvada arran d'un enfrontament del seu pare amb la màfia russa. La fantasia entrava en joc quan el noi descobria que les criatures màgiques dels contes de fades eren reals, tot i que vivien amagades dels ulls humans, i dissenyava un pla magistral per segrestar-ne una i obtenir un rescat d'or. “És Jungla de vidre amb fades”, resumia Colfer la proposta.
No era ben bé Harry Potter, però l'original acostament al gènere fantàstic d'Artemis Fowl tenia molts números per convertir-se en el següent fenomen audiovisual del cinema. Tants que Robert De Niro va aconseguir unes galerades del llibre abans que es publiqués i les va ensenyar a Harvey Weinstein, que vivia el seu moment de glòria amb l'Oscar de Shakespeare in love a la vitrina i Gangs of New York rodant-se a Cinecittà. Weinstein en va adquirir els drets i es va aliar amb Disney (propietària de la seva productora Miramax) per començar a produir una adaptació amb esperit de franquícia que podia fer època en el cinema fantàstic. Tanmateix, Artemis Fowl ha trigat gairebé vint anys a fer-se realitat i no s'estrenarà en cinemes sinó a Disney+ aquest divendres.
Què ha passat, doncs? Gairebé de tot: tres canvis de director, reescriptures de guió, una reorganització de la divisió de cinema de Disney al voltant de Star Wars i Marvel, el Me Too i una pandèmia global. Per a Artemis Fowl, els ingredients d'una tempesta perfecta. Mentre Warner anava estrenant noves entregues de Harry Potter, el projecte s'anava podrint en el que l'argot de Hollywood denomina development hell i passava de mans de Lawrence Guterman (La màscara 2) a Jim Sheridan (En el nom del pare) i, finalment, a Kenneth Branagh, cada vegada més còmode en el rol de director de blockbusters familiars com La Ventafocs, Thor o Assassinat a l'Orient Express. Eoin Colfer, mentrestant, va anar publicant noves entregues de la saga, desesperant-se amb la incapacitat de Disney per tirar endavant l'adaptació: “La pel·lícula ha estat a punt de rodar-se tantes vegades que començo a pensar que està maleïda”, va arribar a dir.
Una pandèmia inoportuna
Superat l'escull d'esborrar el nom de Weinstein dels crèdits, la pel·lícula s'havia d'estrenar l'estiu passat, però el fracàs d'Un plec en el temps –una altra adaptació d'una popular novel·la fantàstica– va fer que Disney s'ho repensés i endarrerís l'estrena a la primavera del 2020, un escenari que la pandèmia va obligar a suspendre. Arribats a aquest punt, l'estudi confiava tan poc en les possibilitats comercials d'Artemis Fowl per convertir-se en un nou Harry Potter que la seva estrena directa en streaming a Disney+ no s'ha d'entendre tant com un canvi de paradigma en la indústria audiovisual sinó com una solució d'emergència que, de retruc, serveix per reforçar el llançament d'una plataforma assedegada d'estrenes atractives.
I la pel·lícula? Víctima principal dels avatars de la complicada producció, Artemis Fowl ha anat perdent en les successives reescriptures de guió el toc moderadament canalla de les novel·les. Colfer va concebre el seu protagonista com un malvat d'opereta de 12 anys, una ment criminal aguda i de vegades cruel que al llarg de la saga evoluciona fins a convertir-se en una mena d'antiheroi. Però a Disney no els devia fer gràcia tanta ambigüitat moral, així que Branagh ha suavitzat el verí del personatge, que fins i tot s'horroritza quan descobreix que acusen de criminal el seu pare.
El guió fusiona en hora i mitja les trames dels dos primers llibres de la saga: l'enfrontament amb les fades hipertecnològiques d'Artemis Fowl i el món subterrani i el rescat del pare (un desmotivat Colin Farrell) d'Artemis Fowl: Encontre a l'Àrtic. Branagh elimina alguns personatges i canvia el sexe d'altres, com el comandant Root de la policia de fades, el típic comissari rondinaire a qui en pantalla dona vida una Judi Dench que ja no està per rodar cinema d'acció. Amb escenes d'acció hipertrofiades i un protagonista sense grapa, el més engrescador d'aquesta adaptació fallida acaba sent l'encant canallesc del nan cleptòman Mulch Diggums (Josh Gad): les seves aparicions i diàlegs són or pur, l'autèntic tresor de la pel·lícula.