Yayoi Kusama, l'artista que ha fet dels seus problemes "una fortalesa"

BilbaoL'artista japonesa Yayoi Kusama (Matsumoto, 1929), a qui el Guggenheim de Bilbao dedica una gran retrospectiva fins al 8 d'octubre, s'ha convertit en una icona cultural. La seva biografia, com ha explicat ella mateixa, ha estat una successió de lluites de les quals se n'ha pogut sortir: contra el trastorn al·lucinatori, obsessiu i compulsiu que pateix des que tenia deu anys, que la va portar a ingressar voluntàriament en un sanatori fa uns quaranta-cinc anys; i contra una família aclaparadora i un Japó artísticament conservador. Més endavant, res va aturar Kusama fins que va aconseguir marxar als Estats Units, amb còmplices com la pintora Georgia O'Keeffe, i tampoc va parar fins que va rebre el reconeixement del món de l'art de Nova York, encara que sovint va passar gana. Més endavant va tornar al Japó per reclamar el seu reconeixement.

"En l'obra de Yayoi Kusama hi ha una voluntat molt profunda de trobar l'harmonia i una cura col·lectiva, més enllà de les diferències. I això és un acte molt polític que es remunta a l'època de la Guerra del Vietnam", afirma Mika Yoshitake, comissària de la mostra juntament amb Doryun Chong i la col·laboració de la conservadora del Guggenheim de Bilbao, Lucía Agirre.

"Yayoi Kusama va ser molt clara en la seva autobiografia i va explicar que va lluitar contra tot allò que li feia por enfrontant-se, i va fer-ho a través de l'art. Kusama diu que molts artistes no parlen d'això, però ella ha aconseguit fer dels seus problemes una fortalesa", explica Agirre. Yayoi Kusama és avui una de les artistes més cotitzades, coneguda molt sovint per les seves habitacions de miralls infinits i les seves carabasses, i perquè col·labora amb nombroses marques de luxe, com Louis Vuitton. Però a la mostra es pot veure com els anys 60 i 70 va ser una sacerdotessa visionària, cèlibe i dominant de desenes d'acòlits que ballaven i mantenien relacions sexuals durant els seus happenings. O cremaven banderes dels Estats Units i bíblies al carrer per protestar contra la Guerra del Vietnam.

Sigui com sigui, Kusama va traçar un camí molt singular, entre moviments com el surrealisme, l'expressionisme abstracte, el pop art i el minimalisme. Un dels trets més distintius d'aquests happenings consistia en les pigues de colors que Kusama pintava arreu dels cossos dels participants: "Els punts vermells, verds i grocs poden representar el cercle de la terra, o el del sol o la lluna, o el que tu vulguis. No era important definir-los. El que jo estava afirmant era que pintar pigues en un cos humà provocava que el jo d'aquesta persona quedés obliterat i que aquell home o dona retornés a l'univers natural".

"En part a causa d'aquest seguici, alguns periodistes van començar a descriure'm com la «reina dels hippies» i a donar per fet que era el tipus de dona que es ficava al llit amb tothom i amb qualsevol, però el cert és que no tenia el mínim interès en les drogues ni en el lesbianisme, ni de fet en cap mena de sexe", recorda Kusama a l'autobiografia, publicada en castellà per l'editorial Sine Qua Non amb el títol de La red infinita. "Per aquest motiu vaig traçar una línia entre la resta del grup i jo –explicava l'artista–. Tots em deien «Germana», perquè per a ells jo era com una monja, encara que ni en masculí ni en femení. Soc una persona que no practica cap mena de sexe". L'aversió de Kusama cap al sexe es remunta a quan era petita i la mare l'enviava que espiés el pare, que era un faldiller consumat. I com es pot veure en algunes de les dues-centes obres exposades a Bilbao, entre dibuixos, pintures, escultures, pel·lícules i documents, Yayoi Kusama va intentar assimilar el rebuig que li provocava el sexe masculí creant unes escultures de tela plenes de sexes tous.

Parlar de la mort per aferrar-se a la vida

L'exposició, que porta per títol Yayoi Kusama: des del 1945 fins avui, està organitzada temàticament en uns àmbits titulats Acumulació, Connectivitat radical, El biocòsmic, Mort i La força de la vida. Un dels objectius és posar en relleu l'escala còsmica que Kusama dona als seus treballs, com les conegudes pintures de xarxes infinites dels anys 60, i un altre mostrar com ha abordat grans dilemes existencials. "Quan Kusama parla d'aquestes qüestions, sempre hi ha una paradoxa, perquè ella ha dit que li fan més por les malalties que la mort. Així que quan parla dels pensaments suïcides, pot mantenir lluny la malaltia, i quan parla de la mort, és una manera de renovar el seu desig per la vida", explica Yoshitake.

Abans de Bilbao, l'exposició, que compta amb el patrocini d'Iberdrola, va ser la primera mostra temporal del museu de Hong Kong M+. Per a la directora del museu xinès, Suhanya Raffel, es tracta de la "retrospectiva" definitiva per la quantitat d'obres, reunides en col·leccions públiques i privades de tot el món, i perquè n'hi ha d'inèdites. A Hong Kong l'exposició va rebre 280.000 visitants entre el 12 de novembre de l'any passat i el 14 de maig d'enguany.

Kusama està interessada perquè les seves retrospectives incloguin obra recent i a Bilbao se'n poden veure de l'any passat, unes pintures rabiosament coloristes que recorden l'art naïf. "Yayoi Kusama té 94 anys, però continua activa i treballant cada dia", assegura Doryun Chong. "El que la pandèmia li ha fet a Kusama no és diferent del que ens ha fet a tots, que vol dir que vam haver de tenir molta cura i estar molt protegits, i com que ella té una edat avançada, el seu equip va fer esforços extres perquè estigués ben protegida. Abans de la pandèmia, Kusama podia anar i venir entre l'habitació d'hospital on viu des de fa dècades i el seu estudi, a només unes quantes illes de distància. A l'estudi podia treballar formats més grans i durant la pandèmia en va fer de més petits", conclou el comissari.