La Virreina revifa el nervi marxista de John Berger

BarcelonaEl jurat del prestigiós premi Booker es va quedar amb un pam de nas amb el discurs que els va dedicar John Berger (1926-2017) quan va rebre el guardó el 1972 per la novel·la experimental G: els va començar dient que la competitivitat dels premis literaris li feia fàstic i que el procés de selecció del Booker li semblava com "una cursa de cavalls". I va continuar anunciant-los que faria servir la meitat de la dotació de 5.000 lliures per començar un treball sobre els treballadors emigrants europeus amb el fotògraf Jean Mohr i els va rematar dient-los que donaria l'altra meitat als Panteres Negres britànics perquè havia rastrejat l'origen dels diners i havia vist que l'organitzador del guardó, l'empresa Booker McConnell, havia fet negocis al Carib durant més de 130 anys i que la pobresa de la zona era fruit d'aquella explotació. També els va recordar que la cultura de l'Europa moderna s'havia finançat amb els beneficis del tràfic d'esclaus.

Aquests fets i el llibre que van fer Berger i Mohr, titulat El setè home, donen el tret de sortida a l'exposició que La Virreina, a Barcelona, dedica a John Berger fins al 15 d'octubre, una de les més ambicioses que li han dedicat. Berger és conegut sobretot per l'assaig sobre la imatge Maneres de mirar, però el director del centre i comissari de l'exposició, Valentín Roma, s'ha volgut allunyar del fenomen en què s'ha convertit aquest llibre i recuperar el nervi polític de l'autor. "John Berger va tenir una capacitat fabulosa com a gran narrador de la història de l'art, però la seva manera d'explicar la història de l'art va estar filtrada per unes posicions polítiques i unes vicissituds ideològiques i històriques molt determinades que no sempre surten a la llum", afirma Roma. "La mirada de la història de l'art de Berger és marxista, i això no s'acostuma a dir", subratlla. Un altre aspecte de la ideologia de Berger és que va convertir en subjecte literari i artístic "el proletariat industrial i el camperolat".

La mostra pren el títol eloqüent d'un dels primers reculls de crítiques de Berger, Permanent red, i gràcies a la generositat dels hereus de l'autor inclou per primera vegada en un museu una seixantena dels seus dibuixos i retrats, entre els quals hi ha el retrat que va fer al seu pare minuts després de la seva mort. Aquestes obres conviuen amb una quantitat de materials diferents espectacular, com exemplars de les revistes marxistes amb les quals va col·laborar, més fotografies de Jean Mohr, vídeos de Maneres de mirar i d'altres programes televisius on Berger va aparèixer, i la projecció d'una de les pel·lícules en les quals va treballar, el curtmetratge d'Alain Tanner Une ville à Chandigarh (1966).

També hi ha espai per a la conversa televisiva que va tenir amb Susan Sontag. "És una entrevista dura, tensa", adverteix Roma. "Representen dos bagatges totalment diferents pel que fa a la lectura de les imatges, encara que arribin a les mateixes conclusions que quan analitzem les imatges hem de tenir en compte el lloc ètic, moral, polític des del qual ens les mirem –explica–. Ella és una universitària sofisticada que ha passat per totes les millors universitats, i Berger és, per dir-ho d'alguna manera, un rude camperol", conclou Roma.