Paraules "d'amor i generositat" de Vicenç Altaió i Albert Serra

BarcelonaEl poeta i traficant d’idees Vicenç Altaió i el cineasta Albert Serra es van conèixer fa prop de quinze anys en una jornada amb un altre cineasta, Pere Portabella. La relació va continuar i va arribar a un moment d’apogeu quan Serra li va demanar a Altaió que fes d’un Casanova crepuscular a la pel·lícula Història de la meva mort (2013). Aquella col·laboració va ser un acte “d’amor i generositat”, tal com han explicat tots dos aquest dimarts a la Fundació Joan Brossa Centre de les Arts Lliures amb motiu de la presentació del llibre d’Altaió Enllaços amb l’avantguarda: de J.V. Foix a Albert Serra (Lleonard Muntaner).

Per a Altaió, no es va intentar fer d’actor, sinó de lliurar-se a un “cineasta filòleg” com Serra, que tractaria la seva “indisciplina” amb el seu propi mètode de treball. I ha recordat com l’oferiment li havia arribat en un moment d’“institucionalització del nou ordre” en què havien perdut “la flexibilitat” creativa. Així que treballar amb Serra li va suposar “tornar a viure el que havien fet altres generacions”. Per a Serra, aquella col·laboració va donar a Altaió “la culminació d’un treball d’avantguarda d’una manera imprevista, imprevisible”, com si amb aquella pel·lícula hagués tingut la possibilitat d’encarnar per a la història els puntals del seu pensament i servir a “la causa de la pel·lícula i la causa de l’avantguarda”, una actitud que Serra troba molt pròpia de Tàpies.

Albert Serra representa l’omega d’una trajectòria estètica que té un inici essencial amb les visites que un Altaió gairebé adolescent feia al poeta J.V. Foix. “No us penseu que per portar els cabells llargs i greixosos i les ungles brutes sou més artistes”, recorda Altaió que li deia el poeta, També explica que la seva generació havia perdut el sentit de la història i de les anècdotes, com les que es poden trobar en aquest llibre i en el primer volum de les seves memòries, que sortirà l’any vinent amb el títol d’El somni de la subversió. Els més joves també s’han nodrit i continuaran nodrint-se de l’anecdotari que Altaió aboca en els seus llibres més personals. Posant com a exemple una conversa entre Altaió i Portabella, Serra n'ha lloat la “finor d’anàlisi”.