Art

"El vell mestre català de fama internacional": Francesc Domingo al Brasil

El net de l'artista recorda el suport que Domingo, a qui la Fundació Vila Casas dedica una mostra, va rebre de la colònia catalana brasilera

Francesc Domingo retratat per Marcel Giró cap a l'any 1960 al Brasil
7 min
Regala aquest article

BarcelonaL'exposició que la Fundació Vila Casas dedica al pintor Francesc Domingo fins al 19 de gener és una oportunitat magnífica per donar a conèixer aquest artista entre el gran públic. La comissària, la historiadora Natàlia Barenys, ha fet una feina fantàstica, i s'ha endinsat en totes les etapes de la vida i l'obra de Domingo. Queda més lluny l'última, corresponent a l'exili brasiler del qual mai va tornar, però se'n poden conèixer més detalls a través de testimonis com el del seu net, l'enginyer Àlex Tort, que es va criar amb ell i que va viatjar a Barcelona amb motiu de la inauguració de la mostra. Tort parla en català amb una característica cadència brasilera. "El català és la meva primera llengua, la que parlàvem a casa. Després vaig aprendre el portuguès a l'escola", diu.

"A Domingo li agradava molt la gent, i sempre tenia gent a casa, no només catalans, sinó també brasilers, a més dels deixebles. Era pobre, però tenia molta cultura, era molt interessant parlar amb ell", explica Tort, que va créixer amb els avis perquè els pares van marxar a treballar a Veneçuela i no estaven en condicions de poder-lo pujar: "Anava amb ell a tot arreu, i amb l'àvia".

Francesc Domingo (1893-1974) es va exiliar arran de l'asfíxia a la qual va ser sotmès després de la Guerra Civil. "Es va exiliar el 1950, primer a Buenos Aires. Com que els argentins no li van agradar gaire, després d'un any i poc, ell i la seva esposa, Rita Miret, es van traslladar a São Paulo –recorda el net del matrimoni–. A São Paulo hi tenia un cunyat que hi havia anat primer, i els van acollir –afegeix–. També hi tenia un cosí, de cognoms Monfort Segura". Es va començar a guanyar la vida com a professor de gravat de l'Escola de Belles Arts de São Paulo. "A Rio de Janeiro en feien una mica, però a São Paulo ell era l'únic que feia gravats, i va tenir deixebles que més endavant van ser molt coneguts. Cal tenir en compte que al Brasil les distàncies són molt grans, i que en aquell moment no era tan fàcil viatjar com ara", explica Tort. Quan el matrimoni va poder establir-se pel seu compte en una casa al barri de Santo Amaro, una mica allunyat del centre, Domingo va fundar, cap a l'any 1954, el seu propi taller de gravat. "Ell mateix va adaptar una calandra que es feia sevir per corbar acer, no n'hi havia d'específiques, i feia gravats per viure. La Philips el va contractar per a les nadales, i a poc a poc es va anar fent més conegut", explica Tort.

L'enginyer Àlex Tort, net del pintor Francesc Domingo, durant la seu viatge a Barcelona amb motiu de l'exposició de la Fundació Vila Casas 'Francesc Domingo. De Sant Just a Sâo Paulo'.
Àlex Tort en braços del seu avi Francesc Domingo quan era un nen.
Francesc Domingo i Rita Miret a São Paulo.

Amb el suport dels catalans que feien negocis al Brasil

A diferència del que els havia passat a l'Argentina, al Brasil sí que van tenir una bona acollida, i també van comptar amb l'estima i el suport dels pocs catalans que vivien al país en aquell moment. "Domingo primer va treballar fent gravats, però els catalans no en volien, el que volien eren quadres seus, o dibuixos, i li feien de mecenes i li encarregaven retrats familiars", diu Tort. Entre els col·leccionistes més importants de Domingo al Brasil hi ha el fotògraf Marcel Giró i la seva esposa, Palmira Giró. El mateix van fer el futur galerista Salvador Riera, que en aquell moment tenia un negoci de confecció i que havia entrat en contacte amb el món cultural català al Brasil a través del Centre Català de São Paulo; i el metge i president de la Cambra de Comerç Espanyola al Brasil, Joan Faus Esteve, que tenia una empresa cafetera. A més, Domingo va treballar fent dibuixos publicitaris per al laboratori Andrómaco, del marquès de Roviralta.

Un paisatge amb barraques en el primer quadre que Francesc Domingo va pintar quan va arribar al Brasil.
Al Brasil, Francesc Domingo va fer gravats amb vistes urbanes com aquesta.

El suport que el matrimoni format per Marcel i Palmira Giró va donar a Domingo va ser extraordinari: li van encarregar retrats, li van comprar altres obres i van publicar la primera monografia de la seva obra a Catalunya. A més, Giró li va fer a Domingo un els retrats més emblemàtics, a les fabuloses formacions rocoses de la vall Da Lua del Parc Nacional de Chapada dos Veadeiros. "Venien molt a casa, ell i la Rita", recorda Ester Giró, neboda del matrimoni, que va viure un any amb ells al Brasil als anys 70. "El meu tiet li comprava obra, i diria que també l'ajudava econòmicament, encara que no ho vaig preguntar mai. Domingo era una persona encantadora", explica. Ester Giró guarda alguns records molt especials d'aquell moment, entre els quals hi ha una fotografia amb el seu tiet, Domingo i la seva esposa, i una felicitació de Nadal de l'any 1974, mesos abans de la mort de Domingo.

Ester Giró (a la dreta) amb el seus oncles, el fotògrafs Marcel Giró i Palmira Giró, flanquejant el pintor Francesc Domingo

Entre els museus brasilers en què Domingo està representat hi ha el Museu d'Art de São Paulo, conegut perquè la seu, de l'arquitecta Lina Bo Bardi, és un dels edificis moderns més destacats del Brasil. "El marit, Pietro Maria Barri, n'era el director, i tots dos eren molt amics amb el meu avi. Quan el Francesc va fer 80 anys, li van fer un homenatge al museu, i van fer una exposició de tots els seus quadres brasilers que van poder reunir, i l'avi va fer una donació al museu de quadres que havia fet a Catalunya i que s'havia emportat al Brasil", recorda Tort. Pel que fa al reconeixement, Tort assegura que el teixit artístic brasiler no és tan fort com el d'aquí, i el seu afany és que sigui conegut sobretot a Catalunya. "El 1964 es va implantar una dictadura militar al Brasil, i ell va quedar molt decebut, perquè va marxar d'una dictadura que el boicotejava i al Brasil va haver de viure en una altra. Va ser difícil: era un home d'esquerres, i era molt culte", explica.

Francesc Domingo fent un parlament durant la inauguració d'una exposició dels seus alumnes al Brasil. L'home de la seva dreta és l’escriptor i pintor Paulo Menotti del Picchi, integrant del Grupo dos Cinco, introductor de les avantguardes al Brasil.

Pel que fa a l'ambient artístic amb què Domingo es va trobar al Brasil, Natàlia Barenys explica en un dels seus articles sobre el pintor que era "dogmàticament abstraccionista, contrari a l’art figuratiu". "Per la seva vinculació amb Picasso i Breton, Domingo fou acollit a São Paulo com un representant de les avantguardes europees, i s’integrà naturalment en l’anomenat Modernisme brasiler, moviment cultural amb repercussió en la literatura, les arts plàstiques i l’arquitectura", explica la historiadora. Així, Domingo "va assimilar i va adaptar els llenguatges de les avantguardes europees, com el cubisme i el surrealisme, a la nova terra brasilera, amb els trets culturals indígenes i propis del Brasil, en una progressiva alliberació de la cultura d’Europa". Entre les fites artístiques de Domingo, a qui anomenaven "vell mestre català de fama internacional", hi ha la creació, el 1962, del grup Bisonte, obert tant a l'art abstracte com al figuratiu.

Una mucama en un dibuix brasiler de Francesc Domingo.

L'exposició a la galeria Syra de Barcelona el 1967

A mitjans dels anys 60, Domingo va començar a reservar les pintures que anava fent perquè volia exposar a Barcelona. Concretament, l'exposició la va fer la galeria Syra el 1967. Aleshores, Tort tenia onze anys, i va venir a Barcelona amb l'avi i la mare. "Ho va vendre gairebé tot. Però ell no era gaire comerciant, i venia molt barat. Recordo que la meva àvia es queixava que anaven una mica escanyats", diu Tort. Va ser l'única vegada que va tornar, i Domingo es va quedar a Barcelona uns sis mesos. Durant aquest temps, va acceptar alguns encàrrecs i va fer un retrat d'uns dels catalans més cèlebres, Antoni Gaudí, conservat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. "Recordo que va trigar molt a acabar-lo, sempre trigava molt, i si no li agradava, ho desfeia i tornava a fer-ho", diu Tort.

Una de les obres més importants de l'etapa brasilera de Francesc Domingo, 'A terra', en un document provinent de l'arxiu de l'historiador Francesc Fontbona. La fotografia de l'obra la va fer el fotògraf Marcel Giró

La periodista Carmen Larraburu va viure al Brasil fins que era una adolescent, i conserva la mateixa impressió de Domingo, a qui recorda perquè els seus pares li van encarregar un retrat de la mare i un d'ella. No van arribar a tenir cap dels dos, i no en sap el parador. "Jo era molt jove, aleshores, i aquell senyor em feia molta gràcia. Venia a casa a pintar, i el recordo parlant amb nosaltres i berenant", afirma. Establerta a l'Empordà, Larraburu té una maternitat de Domingo dels anys del Brasil, i encara recorda l'impacte que li va produir el fet que l'artista a qui havia conegut allà fos un desconegut aquí.

stats