Joan Manuel Sevillano: "Treballar amb la baronessa Carmen Thyssen és un privilegi"

BarcelonaL'anunci solemne del futur Museu Carmen Thyssen de Barcelona va aportar una mica de llum a un projecte que continua envoltat d'incògnites. Un any i dos mesos després de ser nomenat managing director de Stoneweg, Places & Experiences, Joan Manuel Sevillano concedeix les primeres entrevistes. "Vaig demanar que, si us plau, dosifiquessin el tema, perquè si no, es carregaria el projecte. És només això. No hi havia cap afany d'amagar res, al contrari. El que volem és precisament que la gent ens estimi i que la gent tingui ganes de venir", diu Sevillano. Tot i això, encara queden molts detalls pendents de concretar, com la durada de l'acord amb Carmen Thyssen, que es limita a dir que és de "moltes dècades".

Amb una trajectòria en una institució prestigiosa com la Fundació Gala-Salvador Dalí, què el va impulsar a fitxar per Stoneweg? És poc habitual que una inversora en terreny immobiliari tingui una branca cultural.

— Em va cridar l'atenció l'audàcia i la visió d'assessorament del Jaume Sabater, el fundador del fons, de crear un fons dedicat a invertir en projectes culturals en el sentit més ampli per tornar a engrescar el ciutadà a entrar amb força i ganes en els projectes culturals.

I com és treballar amb Carmen Thyssen?

— A la baronessa la conec des de fa més de quinze anys, i ja feia temps que ella tenia el somni de poder fer algunacosa a Barcelona, perquè tenia al cap que volia tornar a la ciutat. Últimament, hem intensificat la relació de feina, i et puc assegurar que treballar amb la baronessa és un privilegi. És una senyora que ha estat protagonista de l'escena cultural, filantròpica i social d'Europa dels últims cinquanta anys. És inspirador treballar amb ella, que ha vist el món des de molts angles, que coneix els protagonistes, que té un munt d'anècdotes. Per a nosaltres és un element importantíssim a l'hora de fer un projecte. Un tema important del projecte és que es tracta d'un museu de llegat, és a dir, no és només un museu que ens pondrà quadres d'una col·lecció, és un museu que intentarà, d'alguna manera, aprofitar moltes de les coses que ens deixa la vida i trajectòria de Carmen Thyssen per poder-ho explicar i, si és possible, que serveixi no tan sols com una cosa interessant i curiosa, sinó com un exemple. Per exemple, hem de recuperar l'afany col·leccionista d'aquesta ciutat, que no necessàriament ha de ser gran, i per això has de tenir models a seguir.

Encara hi ha moltes incògnites sobre el futur Museu Carmen Thyssen de Barcelona: l'antic cinema Comèdia fa uns 9.000 m², però haurà d'encabir molts usos: sales d'exposicions, un espai per a experiències immersives, una botiga, un restaurant... Quina proporció ocuparà la col·lecció de la baronessa?

— Serà una part important. No podem entrar en més detalls del que vam comentar durant la presentació del projecte amb l'alcalde Jaume Collboni i la baronessa; no per secretisme, sinó perquè estem acabant de perfilar el projecte. Una cosa és quan llogues un edifici, i l'altra quan el compres, que pots fer un desenvolupament molt més exhaustiu i molt més ambiciós de l'espai. Ara hem pogut entrar en un enfocament encara més ambiciós. Veurem un espai ampli dedicat a la presentació de la col·lecció estable, que és la col·lecció essencialment privada de la baronessa. Però el museu no es limitarà a l'art dels segles XIX i XX, sinó que, i això és molt important subratllar-ho, a partir d'aquí s'obren molts diàlegs, perquè és el punt de gènesi del museu. Tenim uns espais on fer tot un treball d'exploració de la contemporaneïtat, de la relació del passat amb el present, de Barcelona com a font de geni creatiu passat, actual i futur.

La direcció haurà d'assumir moltes tasques. També s'ha dit que el director serà un professional conegut.

— En aquests moments tot és un trencaclosques, i el que tenim ara és un òrgan de govern, que és el que acabarà de decidir com s'articula tot l'element. Però hi ha diverses opcions a la taula de modes de gestió executiva atenent l'experiència de la gent que està contribuint en el projecte. S'hauran d'utilitzar fórmules innovadores de gestió i de direcció.

Han pensat en algú en concret?

— Tenim al cap moltes fórmules i possibles persones, però, fins que no tanquem el cercle del disseny definitiu, seria frívol parlar de candidats i de possibles noms. Però hi haurà una figura de director, o directora, o un col·legi de directors.

Abans que s'engegués el projecte del Museu Carmen Thyssen de Barcelona, la baronessa va signar un acord amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, segons el qual cedia per vint anys 400 obres de la col·lecció, 150 de les quals havien de formar la col·lecció permanent.

— El museu de Barcelona ha de néixer amb una voluntat de complicitat absoluta. Primer, amb les altres institucions de l'univers Thyssen; quan crees un museu, la dinamització dels continguts i les produccions requereix moltes complicitats. I el primer nivell ha de ser aquest. Per tant, Sant Feliu està en primera fila per ser una institució amb la qual tindrem un nivell de complicitat alt.

De quina manera es concretarà aquesta complicitat?

— N'estem parlant. Aquesta complicitat s'estén a tot l'entorn museístic del país. El que es vol és ajudar a construir una Barcelona potent des del punt de vista de gestió del patrimoni cultural. I la idea és ampliar i aprofundir el teixit cultural de la ciutat.

Què passarà amb la vintena de pintures que la baronessa té dipositades al MNAC, entre les quals destaca La catedral dels pobres, de Joaquim Mir? Tenen previst aixecar el dipòsit per incorporar-les al futur museu? Estan en converses amb el MNAC?

— Aquest tema encara no s'ha abordat, no és prioritari. El dia que s'hagi d'abordar qualsevol tema amb el MNAC s'haurà de fer des d'aquesta complicitat constructiva. Perquè el MNAC és el museu cabdal, i el dirigeix Pepe Serra, que és un bon i vell amic que està fent una feina extraordinària en tots els fronts. Molta d'aquesta feina de gran director no es veu quotidianament, però hi és, i els que som dins aquest món la veiem. Per tant, ha de ser un aliat.

La complicitat amb els equipaments de la constel·lació Thyssen també inclou la col·lecció exposada al Museu Thyssen de Madrid? Podríem veure'n algunes obres a Barcelona?

— Totalment.

Creu que la cultura suma, o que un equipament ambiciós i amb el prestigi del de la baronessa Carmen Thyssen al centre de Barcelona pot restar visitants al MNAC i a altres museus?

— És que el MNAC és imprescindible. Tinc la teoria que en cultura no hi ha competència, hi ha concurrència. I quan crees un teixit d'oferta de primera qualitat, el que estàs fent és augmentar el mercat, la facilitat i, sobretot, el costum del ciutadà de consumir cultura. L'obertura del Museu Carmen Thyssen de Barcelona afectarà no tan sols el ciutadà mitjà de Barcelona, sinó que augmentarà el perfil del turista que vol venir a la ciutat. Per exemple, quan tens una oferta turística densa i àmplia, et converteixes en la primera opció d'oci de cap de setmana. La primera transformació és entrar per aquí. És el que farem entre tots, ampliar la base. I, per tant, haurien de créixer els visitants d'oci.

Amb el punt de no retorn del qual parla amb la compra de l'antic Comèdia, com queda el projecte de l'Hermitage de Barcelona? Continua el litigi amb l'Ajuntament de Barcelona?

— Tot està aparcat fa temps. A mesura que anem avançant en aquest tema, hi haurà d'haver solucions. El que passa és que els processos són els processos i s'han de gestionar a part. Jo diria que en aquests moments l'Hermitage de Barcelona ja no és ni motiu de conversa.

Podria haver-hi una altra versió del projecte en un altre punt de Barcelona?

— No ho sé. En aquests moments no ho tenim sobre la taula.

En quin punt està el projecte de museu a l'antiga fàbrica Godó i Trias de l'Hospitalet de Llobregat?

— El projecte continua avançant. És d'una complexitat considerable, molt ambiciós i innovador, i té les seves dificultats tècniques perquè és una restauració d'una fàbrica que està gairebé en ruïnes. En aquests moments estem resolent temes tècnics, des dels arquitectònics fins als urbanístics, i hem d'acabar de definir els continguts i els socis. Però el que es pot dir és que està dins d'aquesta filosofia d'inversions d'impacte en l'entorn social, econòmic, cultural, etc. I en aquest cas, l'Hospitalet de Llobregat està cridat a convertir-se en un punt focal d'aquesta nova centralitat metropolitana.

Què més pot dir del que s'hi podrà veure?

— Quan parlem d'un espai multifacètic vol dir que hi haurà música però també espais digitals i grans exposicions que es fan en institucions de primera ordre.

Troba que Barcelona ha decaigut?

— Recordo l'energia que respirava aquesta ciutat després dels Jocs Olímpics. La gent es creia la seva ciutat, sortia a descobrir àrees noves que no sabia ni que existien i que després dels Jocs Olímpics les van fer seves. Si feies una exposició, la gent l'anava a veure. Era com una espècie de comunió del ciutadà amb la seva ciutat. L'estimava de veritat. L'estimàvem posant en pràctica viure la nostra ciutat amb una intensitat musical. Hi havia un component d'autoconfiança, hi havia un component de feina molt ben feta de recuperació i de rellançament d'espais de la ciutat. Això amb el temps va anar diluint-se. Va arribar un moment que... Jo la paraula decaïment no la utilitzaré perquè és un acte d'arrogància per part meva. Però jo, que vaig néixer i créixer a Barcelona, des de la meva poltrona empordanesa dels últims 25 anys he vist una pèrdua de to muscular general. Això no vol dir que no continuessin havent-hi exemples d'excel·lència en molts dels àmbits, com el MNAC. Però, en conjunt, cal il·lusionar-se un altre cop amb el fet de ser barceloní. Ho hem d'aconseguir des de l'àmbit de la cultura amb la complicitat necessària amb les institucions públiques i amb les altres institucions culturals.