Tots 'els fills' de Picasso en una exposició

MàlagaEl nord-americà Cy Twombly (1928-2011) és considerat un dels grans artistes del segle XX. Va ser contemporani d'altres grans noms com Robert Rauschenberg i Jasper Johns i ha passat a la història per unes pintures abstractes en les quals la línia, amarada de lirisme i al mateix temps introspecció, és la protagonista. Els anys 80, Twombly ja era un reconegut i al mateix temps no s'oblidava dels artistes que l'havien corprès: el 1985 va pintar un cap de dona com els de Picasso dels anys 30 i tres anys després va fer una còpia del quadre de l'artista malagueny del 1939 Dona amb corona de flors per tenir-lo a casa. Ara, fins al 31 de març, aquesta pintura es pot veure al Museu Picasso de Màlaga a l'exposició L'eco de Picasso: és un dels exemples de com els artistes de les generacions posteriors han begut de l'obra del malagueny. Les mostres d'aquesta mena són habituals, però el comissari de l'exposició, Éric Troncy, ha volgut plantejar relacions inèdites de Picasso amb artistes posteriors. "L'exposició és un viatge salvatge per les relacions entre l'obra de Picasso i els artistes vius durant la seva vida i després de la seva mort", afirma.

Troncy ha recollit al catàleg nombroses cites picassianes dels artistes representats a la mostra. "Tots els moviments que pinta Picasso han sigut vistos i percebuts, ell mai no és teatral", va dir Louise Bourgeois, que en aquesta mostra protagonitza un dels moments més brillants del recorregut amb el diàleg de la seva escultura totèmica Dona llançadora amb un petit Picasso de figures minerals del 1928, Parella de la vora del mar. El diàleg amb Picasso és especialment potent en els casos d'artistes històrics i consagrats, entre els quals també hi ha Jean-Michel Basquiat, Antoni Clavé, George Condo, Philip Guston, Willem de Kooning, Maria Lassnig, Sarah Lucas, Louise Nevelson, Richard Prince, David Smith i Franz West. Sigui com sigui, és impossible no sentir-se observat per l'imponent Minotaure del britànic Thomas Houseago.

"És una exposició sobre el plaer, perquè és impossible no emocionar-se tenint davant una obra de Picasso i una altra de Bourgeois al costat. Hi ha obres que no havien estat mai juntes", recorda el comissari. "Per als artistes que van viure a la mateixa època que Picasso, devia ser un malson intentar seguir el ritme d'algú com ell. Avui tenim la llibertat que dona la distància", diu George Condo al catàleg en una de les cites picassianes que ha recollit el comissari. Així que no és estrany que Willem de Kooning considerés el malagueny com "l'home a qui calia vèncer".

Entre els artistes joves presents a l'exposició hi ha Cristina BanBan (el Prat de Llobregat, 1987), amb un dels seus grups de dones entre figuratives i abstractes, i el nord-americà Jameson Green (Connecticut, 1992). "No costa dir que vinc de l'escola de Picasso. D'ell he après molt sobre disciplina tècnica i flexibilitat, així com la capacitat de submergir-me profundament en el llenguatge visual d'un altre artista i extreure'n el que necessito", afirma Jameson Green al catàleg.

L'eco de Picasso és una de les grans exposicions incloses en els actes commemoratius del cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso. La coorganitza la Fundació Almine & Bernard Ruiz-Picasso (FABA) i inclou 85 obres de 54 artistes, 17 de les quals fetes expressament per a la mostra. I entre les obres més importants de Picasso hi ha la coneguda Massacre a Corea. "Aquesta exposició mostra com Picasso continua viu i és a l'ADN dels artistes del segle XXI, encara que va morir fa cinquanta anys", afirma Almine Ruiz-Picasso.

Un conflicte enquistat amb els treballadors

La presentació aquest dilluns coincideix amb una jornada de vaga dels treballadors del Museu Picasso de Màlaga. Es tracta d'un conflicte per desbloquejar el conveni col·lectiu i hi ha convocada una concentració a la porta del museu per la inauguració. Els treballadors reclamen un conveni amb unes condicions salarials, laborals i socials al mateix nivell que altres de la seva categoria, mentre que la Junta d'Andalusia es declara incompetent per negociar amb la plantilla. El net de l'artista i president del comitè executiu del Museu Picasso de Màlaga, Bernard Ruiz Picasso, es va plantar dissabte amb una actitud desafiant davant un grup de treballadors que es manifestaven, com van recollir mitjans locals.

Aquest dilluns, Bernard Ruiz Picasso no ha volgut abordar el tema durant la roda de premsa de L'eco de Picasso. Sí que ho ha fet després el gerent del museu, Guillem Peiró: "Els pròxims passos seran que el comitè d'empresa ofereixi un entorn de pau social, que no estiguin convocant i desconvocant vagues contínuament com a mesura de pressió per poder tornar-nos a asseure a negociar. En aquestes condicions de pressió constant no es negociarà. Per la via de la confrontació no s'arriba enlloc. Amb vaga no es negocia". Segons el comitè d'empresa "la pau social a la pinacoteca s'ha trencat per les imposicions, amenaces d'externalització i el nul interès de l'empresa" per dur a terme una negociació amb la qual "s'avanci en drets laborals".