Els Sorolla ocults de la Diputació de Barcelona

BarcelonaJoaquín Sorolla (València, 1863 - Cercedilla, 1923) va ser des del començament de la seva trajectòria un artista molt cotitzat, així que les seves obres no van estar a l’abast de qualsevol col·leccionista. Tot i ser un artista molt estimat a Catalunya, no està gaire representat a les col·leccions públiques: l’obra de més envergadura la té el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Es tracta deRetrats d’Elena i Maria amb vestits valencians antics, un oli de grans dimensions adquirit a l’Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns de Barcelona del 1910. Així mateix, al mateix museu hi ha un Autoretrat del pintor que van donar el 1924 els fills de l’escultor Josep Monserrat Portella. I el Museu de l’Empordà custodia Retrat de senyora amb mantellina blanca, probablement un estudi per a unes de les pintures murals de la Biblioteca de la Hispanic Society a Nova York.

“A Catalunya, Sorolla està més ben representat a les col·leccions privades que a les públiques”, afirma el galerista Artur Ramon. En la passada edició de la prestigiosa fira TEFAF de Maastricht, Ramon va vendre a un col·leccionista privat una tela provinent d’una col·lecció barcelonina, Noies a la platja, per 2,7 milions d'euros, i aquest any portarà a la fira una altra obra del pintor, Platja de València. “Els preus de Sorolla van ser molt alts des del començament –explica Artur Ramon–, i quan els museus públics van intentar comprar obres seves més endavant ja era massa car”. 

Sigui com sigui, el conjunt més important d’obres de l’artista a Catalunya el té la Diputació de Barcelona: el formen set obres, quatre de les quals provenen de l’antiga col·lecció Madico Susany, coneguda sobretot per vuit d’obres d’Anglada Camarasa avui exposades en museus com el MNAC, el Museu d’Art de Cerdanyola i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Les altres tres són del Museu Abelló de Mollet del Vallès, depenent de la Diputació. Les quatre de l'antiga col·lecció Madico Susany són dos nus femenins de caràcter acadèmic, pintats en les dues cares d’una fusta; un esbós d’El Dos de Maig, la gran obra que es pot veure a la Biblioteca Víctor Balaguer dipositada pel Museu del Prado, i Dona en el llac. Tal com expliquen fonts de la Diputació de Barcelona, aquestes quatre obres estan conservades al "centre logístic de l’Oficina de Patrimoni Artístic", on la institució guarda els seus fons d’art, i les presten per a exposicions, com va ser el cas de l'esbós d'El Dos de Maig per a la mostra de l’any commemoratiu del pintor Sorolla. Orígens. Sobre els dos nus i Dona en el llac, des del Museu Sorolla de Madrid afirmen que encara estan "en estudi", i ara com ara no n'aporten més informació.

Obres originals en una exposició immersiva

Pel que fa a les tres pintures de Sorolla del Museu Abelló, actualment es poden veure a l’exposició immersiva de l’artista al Centre d’Art Amatller produïda per l'Ideal Barcelona - Centre d'Arts Digitals. Una d'elles és una de les últimes obres que Sorolla va fer abans de patir una hemiplegia el 17 de juny del 1920 mentre treballava en el retrat de Mabel Rick, l’esposa de l’escriptor Ramón Pérez de Ayala. Es tracta del retrat, que també va queda inacabat, d'Aureliano de Beruete y Moret, que dos anys després es convertiria en director del Museu del Prado. Les altres dues pintures són Retrat d'home i Platja de Biarritz. Al Centre d'Art Amatller també es poden veure dos Sorolla del Museu de Montserrat, Àrab i Brollador,l'oli Mirant a l'estany i alguns dibuixos de col·leccions privades. L’exposició del Centre d’Art Amatller porta per títol Sorolla, una nova dimensió, i arriba a Barcelona després de rebre més de 55.000 visitants a València durant l’Any Sorolla.

Els col·leccionistes catalans en actiu fa uns cinquanta anys van tenir més sort. “Als anys seixanta i setanta, l'obra de Sorolla era força apreciada per la burgesia catalana, i no era tan car com ara. A les bones col·leccions catalanes normalment hi ha obres de Sorolla”. Pel que fa a la xifra, Artur Ramon compta “més d’una vintena de col·leccions”, algunes de les quals desconegudes pel gran públic. Aquest mateix galerista té a la venda un altre Sorolla amb accent català: Retrat de María Planas de Gil amb mantellina negra, l’esposa de l’amic i assessor de Sorolla Pedro Gil Moreno de Mora, nebot de Pau Gil, l’empresari que va destinar la meitat de la seva herència a la construcció de l’Hospital de Sant Pau.

Algunes de les col·leccions catalanes on hi ha obres de Sorolla sí que són públiques: el pintor apareix esmentat en les fitxes de 19 col·leccionistes recollits a la web de l’Institut d’Estudis Catalans Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya, entre els quals hi ha Francesc Cambó, el banquer i empresari Pedro Masaveu Rovira (que es va establir a Astúries), Epifani de Fortuny (baró d’Esponellà), l’advocat i empresari Francisco Daurella Franco i la baronessa Thyssen-Bornemisza. També hi havia el cantant Manolo Escobar, que l'any 2000 va haver de vendre l’obra La Primavera a la Fundació Lladró arran de patir diverses intervencions de cor i no saber si podria continuar cantant.

Abans de la galeria d’Artur Ramon, la Sala Parés va ser pionera a l'hora de fer exposicions comercials de Sorolla a Barcelona: el 1948 van fer una exposició commemorativa del 25è aniversari de la mort del pintor, i el 1973 una altra coincidint amb el 50è aniversari. "Les obres van obtenir preus molt alts i van sobrepassar totes les valoracions assolides per autors i pintures d'aquella època. Una gran multitud desfilà per la galeria amb motiu d'aquesta exposició", va escriure dos anys després Joan-Anton Maragall i Noble al llibre Història de la Sala Parés.