Sean Scully: "Faig el que vull perquè, d'alguna manera, em sento protegit"

BarcelonaSean Scully (Dublín, 1945) arriba desbordant a la Pedrera, on a partir d'aquest divendres li dediquen una retrospectiva amb una seixantena d'obres, entre dibuixos, pintures, escultures i fotografies. Una d'elles és una escultura gegantina que es pot veure al pati de l'edifici. Scully ha d'atendre un reguitzell de periodistes i té ganes de començar a fer les entrevistes. "La importància de l'art és incommensurable, és el contrari del mal en el món, de la corrupció i de les guerres, que en són la conseqüència", afirma Scully, conegut sobretot per unes pintures abstractes on combina els camps de color com si fossin notes musicals, i per intervencions com la del monestir romànic de Santa Cecília de Montserrat. Així mateix, creu que l'art té una profunda càrrega espiritual i un poder transformador: "La meva ambició, el meu destí, és portar una forma d'espiritualitat al carrer, reduir la distància entre l'art abstracte i la vida", diu.

Scully és considerat un dels grans noms de l'art contemporani, però no va tenir un camí fàcil. Va passar una infantesa que va qualificar de "profundament infeliç" en un barri molt humil del nord de Londres. Avui les seves obres assoleixen preus milionaris, però, com que va conèixer la pobresa, assegura que se sent "lliure", que sap "manejar la pressió" i que el més important és "servir alguna cosa més gran que un mateix". Fins i tot, aborda tranquil·lament els moments més conflictius de la seva llarga relació amb Catalunya: va marxar de Barcelona el 2021 entre queixes per "la insistència dels catalans en parlar-li en català" i que a l'escola "es pretengués" que el seu fill l'aprengués. "Jo pensava en la salut de Catalunya. Crec que és important mantenir una finestra oberta al món per prosperar. Als Països Baixos parlem en anglès generalment i neerlandès, pots parlar en les dues llengües. Però jo crec que aquella època ja ha passat; és una mica boig viure en un ambient en el qual és difícil entrar si vens de fora. Ara tots depenem els uns dels altres, Trump separarà els Estats Units, i anirà malament", diu. Aleshores ja havia quedat avortat el projecte d'un museu monogràfic a Montjuïc per al qual volia donar unes dues-centes obres. "Va ser una història trista, estàvem a punt de fer-ho. Jo ja estava parlant amb l'arquitecte, l'Ando [l'arquitecte japonès Tadao Ando], però va canviar el govern i el projecte es va acabar", lamenta.

Del minimalisme a una pintura de les emocions

L'exposició de la Pedrera, comissariada per Javier Molins, està organitzada cronològicament. Això permet anar repassant les transformacions que hi ha hagut en l'obra de Scully: establert a Nova York, va trencar amb el minimalisme dominant i va voler introduir l'emoció en la seva pintura a través del color, el gest i uns títols descriptius, perquè fos més "dialèctica". "Estava en un atzucac, en un camí sense possibilitats", admet Scully.

Més endavant, hi ha Àfrica (1989), fruit d'un viatge que el va marcar, i un altre treball molt íntim, Cor buit (1987), el tríptic que va dedicar al seu primer fill, Paul, que va morir en un accident de trànsit quan tenia divuit anys. "Va ser la primera pintura que vaig fer en la primera casa que em vaig poder comprar a Londres. Els colors són delicats, però materialment és força brutal", diu l'artista. Scully també pensa en els joves quan li pregunten, com a nacionalitzat nord-americà, per l'actualitat política. "Estic implacablement contra la guerra, és un preu que paguen els joves de divuit anys, és terrible. La guerra d'Ucraïna s'ha d'aturar tan aviat com sigui possible, cal negociar. Però crec que el fet que duri tant és cosa de Biden i el seu fill, i ara parlem sobre el final d'aquesta guerra. Tinc més interès en el final que en les condicions, perquè la vida dels joves és preciosa, és un tresor que hem de preservar. Però no vull entrar altres valoracions. Políticament, jo estic al mig", adverteix.

El retorn a la figuració

En el tram final de l'exposició, que estarà oberta fins al 6 de juliol, criden l'atenció dues pintures figuratives recents. Es tracta de dos retrats de la seva esposa i el seu fill en una platja de les Bahames anomenada Eleuthera, que dona nom a la sèrie a la qual pertanyen. "Aquesta sèrie representa la recuperació de la meva vida emocional després de la tragèdia de la pèrdua del meu primer fill. Estàvem en una platja d'Eleuthera, que en grec vol dir lliure. Jo estava fent fotografies amb el mòbil, i és molt interessant perquè al començament pensava que les fotografies servien per guardar la memòria, però vaig pensar que m'agradaria immortalitzar-lo més, fer-lo més permanent, i, per descomptat, la pintura és eterna". Curiosament, Scully feia el dibuix de la seva dona i el seu fill jugant damunt la sorra com a molt en cinc minuts, perquè aquest és el temps que el seu mòbil triga a bloquejar-se.

Aquest retorn a la figuració sembla anecdòtic, i Scully no ha posat les pintures de la sèrie Eleuthera a la venda. Sigui com sigui, no li ha fet por exposar unes altres pintures força allunyades de les que han forjat la seva trajectòria. "M'han preguntat molt per què he fet aquest retorn a la figuració. No em fa por res, soc molt ambiciós, però, a la vegada, no em preocupa el resultat, no em fa por. Faig el que vull perquè, d'alguna manera, em sento protegit, m'hi sento des de jove, no sé per què. Aquest sentiment l'he portat sempre amb mi. Pensava el mateix que els altres, però el desig de fer-les va ser més fort".