Salvador Dalí: un guia turístic de Barcelona visionari i escandalós

Barcelona"A Barcelona menjaràs el millor peix del Mediterrani. A això s'hi afegeix el veritable art de preparar plats, que no dubto a qualificar de filosòfics i homèrics". A la revista Vogue del 15 de maig del 1950, la gastronomia catalana va quedar pels núvols. La recepta estrella que apareixia citada era el "peix a la marinesca", per a la qual calien "un boig per encendre el foc, un avar per tirar aigua i un malgastador per tirar l'oli". I pel que fa als restaurants, el Parellada i el Windsor eren els dos "més europeus", i l'Ast de Montjuïc era imprescindible per fer un àpat a l'aire lliure. Malgrat tot, l'autor d'aquestes propostes va fer un gest d'humilitat, i va reconèixer que hi havia un guia excel·lent, i va recomanar la compra de la Guia de la Costa Brava, de Josep Pla, "un dels millors escriptors catalans".

Però qui era l'autor d'aquestes ratlles? Va ser, ni més ni menys que Salvador Dalí, com es pot veure a partir d'aquest dijous en l'exposició del Museu Diocesà de Barcelona La Barcelona de Dalí. Un itinerari fotogràfic, comissionada per l'historiador de l'art i expert dalinià Ricard Mas. "Dalí va ser el principal difusor i propagandista de Barcelona, del Modernisme, de Gaudí i del català des de finals dels anys trenta fins al final de la seva vida en llocs tan importants com París", explica Ricard Mas. Així mateix, Dalí tenia arrels barcelonines per part de mare i les primeres passes professionals les va fer a la capital catalana, en espais com la Sala Dalmau i la Sala Parés.

Però tot plegat no ha fet oblidar que, per la seva complicitat amb el franquisme, l'Ajuntament de Barcelona no ha posat el seu nom a un carrer o una plaça. "Barcelona ha sigut molt injusta amb Dalí, i encara ho és –lamenta Mas–. A Dalí li van donar la Medalla d'Or quan estava a punt de morir-se, i li van posar damunt el cadàver, no van arribar a temps". Sigui com sigui, Dalí sempre serà Dalí, i fer-li un encàrrec podia ser una aventura arriscada. Això els va quedar gravat als membres del Cercle de Joiers que li van encarregar unes fotos promocionals el 1974. Dalí va col·locar dues models dins una banyera d'una habitació de l'Hotel Ritz, el seu camp base quan venia a la ciutat, i les va cobrir amb algunes de les joies valorades amb 250 milions de pessetes que els joiers van portar a l'hotel. Però la creativitat de Dalí era desbordant, i no les va guarnir només amb collarets, braçalets i arracades, sinó amb una pila de caragols vius!

De l'Ateneu a la Sagrada Família

L'exposició inclou unes 120 fotografies, de nombrosos reporters locals com Postius, Sáenz Guerrero, Carlos Pérez de Rozas, Brangulí, Sans Condeminas, Català Roca i González Albiach, i dibuixos originals del mateix Dalí i de Federico García Lorca, i també manuscrits, cartells, revistes i llibres d'institucions públiques i privades com la Biblioteca de Catalunya, la Fundació J.V. Foix i els hereus d’Isidor Beà, l'escenògraf que va col·laborar amb Dalí durant prop de trenta anys en tasques com pintar-li els fons dels quadres. Tots aquests materials, presentats amb una trama i uns marcs evocadors del Pla Cerdà i les illes de cases de l'Eixample, obra de l'artista Jesús Galdón, recorden la relació que Dalí va tenir amb molts llocs i entitats emblemàtics de Barcelona, com l'Ateneu, el zoo, on es va retratar amb un aleshores petit Floquet de Neu, i restaurants com el Via Veneto i Los Caracoles. En el terreny esportiu, Dalí va visitar la Masia del Barça el 1974 i va fer campanya per salvar el Sant Andreu.

En el món de les arts, Dalí anava a Los Tarantos a escoltar flamenc, i als toros a la Monumental. Va voler acabar la Sagrada Família amb obres d'art contemporani, i va anunciar el projecte d'un ballet amb vestits de Paco Rabanne al Parc Güell amb una de les seves performances més sonades. I entre les accions més radicals de l'artista empordanès hi ha la inauguració del Salón Llongueras el 1962, quan va intentar trencar el vidre de la porta a martellades. Entre tots aquests materials, alguns dels quals són inèdits, hi ha curiositats com un retrat de Dalí i Subirachs; Dalí va regalar a Subirachs una roca amb la qual Subirachs va fer l'escultura Cap de Creus (1968).

Barcelona es va convertir en un dels escenaris dalinians per excel·lència quan Dalí va tornar a l'Estat després de la Guerra Civil. Era l'any 1948, i Dalí va tornar encimbellat pel seu triomf als Estats Units. "Dalí venia molt regularment per les festes de la Mercè, i tots els periodistes quan no sabien què fer tenien pagat algun porter de l'hotel Ritz [l'actual Palace] perquè els avisés si venia algun famós, i amb Dalí podien omplir la pàgina", conclou Mas.