Un Robin Hood de la Biennal de Venècia a la Fundació Antoni Tàpies

BarcelonaEl pati de l'Escola Eina Bosc s'ha convertit durant uns dies en un camp de treball extraordinari: una quinzena d'alumnes i exalumnes de l'escola feinegen pacientment i aliens a la calor teixint amb filferros uns grans mantells fets amb trossos quadrats de plàstic groc. Entre ells, com un més, hi ha l'artista que els ha reunit, el ghanès Serge Attukwei Clottey (Acra, 1985), i entre tots convertiran aquestes peces en una segona pell de la façana de la Fundació Antoni Tàpies a partir del 2 de juliol, dins un projecte titulat Més enllà de la pell que també inclou una processó dins el festival Grec.

Les peces del pati van estar exposades a l'última edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb una altra forma. Ara les estan teixint per ajustar-les a l'edifici de Lluís Domènech i Montaner per denunciar els estralls històrics i actuals d'Occident a l'Àfrica, com si fos un exorcisme de llocs amb un passat fosc. Aquests plàstics també adquireixen un significat especial a Eina Bosc, perquè abans de ser una escola, durant el franquisme, aquest edifici va ser un correccional de dones i, més endavant, un centre per a menors migrants. "A Venècia les peces es van començar a trencar, i ara les estem arreglant; unes mans van tocar l'obra a Ghana, unes altres a Venècia i ara unes altres a Barcelona. El que m'interessa és com la comunitat s'hi involucra", afirma Attukwei Clottey.

"Pintar amb el plàstic"

L'exercici de tornar a teixir aquestes tessel·les de plàstic sembla senzill, però té moltes capes ocultes, començant per la importància que les garrafes d'on provenen van tenir per sobreviure durant la gran sequera que va afectar el país fa uns quinze anys i l'impacte negatiu d'Occident en la gestió d'aquella sequera. També pel viatge dels plàstics de Ghana a Venècia i a Barcelona: "M'interessen els materials que són molt simbòlics", diu Attukwei Clottey. "Vaig triar aquest material pel seu rerefons, relacionat amb les migracions i la utilitat que tenen en les nostres comunitats. Els vaig començar a recollir del mar, dels rius, de la brossa i de casa de la gent. Com que n'hi ha de diferents colors, és com pintar amb el plàstic", explica l'artista, que també treballa a Los Angeles.

L'artista va començar en el camp de la pintura, però la seva feina amb els plàstics és fruit del desig d'experimentació amb els materials i, també, de l'assumpció de responsabilitats mediambientals i polítiques. "El procés que faig amb les garrafes és poc habitual, perquè les tallo perquè ocupin menys espai. Això va ser una mica conflictiu, perquè les dones del meu país fan servir molt les garrafes per guardar aigua i transportar altres líquids, així que les vaig integrar en el procés, perquè s'adonin que, quan fa un parell de dies que és a dins, l'aigua es podreix. Això provoca molts problemes de salut, i és millor que se'n desfacin i tornin als mètodes tradicionals per emmagatzemar l'aigua", diu l'artista. Així, com si fos un Robin Hood, Attukwei Clottey sovint els compra les garrafes per tornar-les als països occidentals i que els diners europeus i americans serveixen per ajudar les comunitats africanes. "Seria molt radical dir-los que les deixin de fer servir, així que els compro les velles i els en proporciono de noves. És una manera de col·laborar i acabar erradicant-les", conclou l'artista.