El repte de revelar 'L'esperit català' a una persona invident

PamplonaPer a Antoni Tàpies, l'art tenia un fort caràcter de servei social. Entre les entitats socials a les quals va donar suport fent un cartell hi ha la fundació oftalmològica Ulls del Món, i segur que hauria col·laborat amb el Museu Universitat de Navarra (MUN), l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Navarra i la Fundació ONCE en la iniciativa que han presentat aquest divendres a Pamplona: El maletí de Tàpies. Es tracta d'una mena de llibre d'artista per fer accessible a persones invidents o amb dificultats visuals greus la icònica pintura matèrica de Tàpies L'esperit català (1971), protagonitzada per les quatre barres damunt un fons groc, damunt les quals l'artista va escriure prop de vuitanta conceptes socials i polítics com Visca Catalunya, llibertat, veritat, cultura, democràcia, espiritualitat, Elogi de la desobediència, Dret al tiranicidi i Catalunya viu".

"Suposa una bona pràctica de cara a l'accessibilitat universal que permet a les persones amb discapacitat visual greu accedir, en aquest cas, a l'obra de Tàpies", afirma el delegat territorial de Navarra de l'ONCE, Valentín Fortun. "També és un toc d'atenció de cara a la normalització que ha d'incorporar una societat inclusiva", subratlla. "És imprescindible acostar peces d'aquesta magnitud a la ciutadania, i un dels reptes de la nostra societat és ser com més accessibles millor", diu la directora de la Fundació Antoni Tàpies, Imma Prieto.

L'esperit català és a les reserves del MUN, i d'aquí a dues setmanes sortirà cap al Museu Reina Sofia de Madrid perquè formarà part de la retrospectiva del centenari de Tàpies que obrirà el 20 de febrer. El comissari de la mostra, Manuel Borja-Villel, ha demanat un exemplar del llibre perquè sigui al Reina Sofia, mentre que un altre dels exemplars serà sempre a la recepció del MUN. Coincidint amb la presentació d'El maletí de Tàpies, Imma Prieto ha anunciat que, al contrari del que estava previst, L'esperit català també es podrà veure durant unes setmanes quan la retrospectiva del centenari arribi a Barcelona, on també es farà una presentació d'El maletí de Tàpies. No estava previst que l'obra viatgés a la capital catalana perquè al MUN la volen tenir a casa en els pròxims mesos com un dels protagonistes del seu desè aniversari, ja que és una de les obres destacades que va reunir la col·leccionista María Josefa Huarte. Així mateix, Prieto també ha apuntat que incorporaran la paraula museu a la denominació de la Fundació Antoni Tàpies per subratllar el seu caràcter museístic i diferenciar-se d'altres institucions privades a vegades vinculades a entitats bancàries o assegurances. Però Prieto no n'ha concretat la fórmula triada, que es farà pública d'aquí a uns mesos.

L'adquisició de L'esperit català va ser un acte de valentia, ja que Huarte la va comprar a la galeria Maeght el 1972, i no la va poder exposar públicament fins que va acabar la dictadura franquista. Es tracta d'una pintura monumental que fa més de dos metres i que pesa uns 300 quilos, i sempre va tenir un lloc destacat al domicili de la col·leccionista. Es va poder veure per primera vegada a la Fundació Antoni Tàpies el 2016 coincidint amb l'exposició Després de les Converses d’Alger. Deliri i treva. Al quadre no hi ha la paraula amnistia, però des del MUN recorden que el mateix any que Tàpies el va pintar començava a parlar-se de la que seria la llei d'amnistia del 1977: "Van començar a cristal·litzar els ideals nascuts a la Generalitat de Catalunya a l'exili i que es concretaven en tres punts: «Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia»".

Un projecte amb un profund valor humà

El maletí de Tàpies inclou un quadern en braille i castellà amb la transcripció dels conceptes del quadre i informació de context i sobre Tàpies. També una petita versió tàctil de tot el quadre, codis QR que porten a unes audioguies amb els mateixos continguts i les reproduccions de quatre fragments amb una textura similar a l'original. Tot ho han desenvolupat cinc estudiants de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Navarra, traient suc dels coneixements d'arquitectura i disseny inclusius, en col·laboració amb la Fundació ONCE, i amb el suport de la Fundació La Caixa en el marc del programa SociARTE. El pressupost no l'han fet públic. Així i tot, des del MUN subratllen el "valor humà" del projecte i asseguren que desenvolupar projectes com aquest és més una qüestió de "voluntat" més que econòmica. L'esperit català no es pot tocar, i per això mateix Fortun assegura sentir-se un "privilegiat" al poder recórrer amb les mans una altra de les obres emblemàtiques de Tàpies del MUN, l'escultura de bronze amb policromia Composició amb cistella.