"Quin món deixarem als fills, nosaltres, que hem heretat la guerra?"

BarcelonaPer a l'artista nord-americà d'origen vietnamita Tuan Andrew Nguyen (Saigon, 1976), premi Joan Miró 2023, el so ritual té unes propietats reparadores i pot contribuir a cicatritzar les ferides del cos i de l'esperit. Queda palès a l'exposició que li dedica la Fundació Joan Miró fins al 24 de setembre. Durant la roda de premsa de presentació ha demanat als assistents que s'acostessin més a les escultures que ell anava tocant amb una maça en diferents punts, com si fossin un gong, perquè les vibracions els arribessin al cos amb més intensitat. La particularitat d'aquestes obres, titulades Una lluna a dalt amb explosions davall, Una lluna abatuda rere els cims il·luminats i Fal·làcia vençuda, és que estan inspirades en els mòbils d'Alexander Calder i, sobretot, que estan fetes amb el metall de bombes que no van explotar durant la Guerra del Vietnam. El públic de l'exposició Tuan Andrew Nguyen. Els nostres fantasmes viuen en el futur, però, no podrà tocar les escultures, però sí que podrà sentir-ne el so a través d'un codi QR que es trobarà dins la sala.

No és un fet gratuït que Nguyen hagi associat Calder amb aquesta guerra, ja que Calder s'hi va oposar frontalment. "Els meus vídeos connecten el Vietnam, els Estats Units, França, el Senegal i el Marroc, i representen una mirada àmplia sobre les conseqüències de les guerres d'Indoxina i del Vietnam des del 1945. Però no puc seure davant vostre com un artista profundament compromès amb els traumes de la guerra sense expressar la tristesa immensa i la preocupació que sento per totes les víctimes i tots els desplaçaments de les guerres que s'estan produint actualment. Se'm trenca el cor cada dia per tots els civils i els nens que pateixen el genocidi que s'està produint a Gaza, i per aquells que hi van perdre la vida", afirma Tuan Andrew Nguyen.

"Aquesta és una oportunitat per alçar la veu contra la guerra, com van fer Joan Miró, Alexander Calder i molts artistes abans que jo. Hem d'aturar el genocidi que s'està produint a Gaza. Cal que parlem els uns amb altres: som persones traumatitzades traumatitzant més persones. Som en un cercle viciós del qual no sabem sortir, i hem de trobar la manera de sanar-nos", subratlla.

Tuan Andrew Nguyen va néixer a Saigon, l'actual Ho Chi Minh. Després que l'exèrcit nord-vietnamita guanyés la guerra, els seus pares van abandonar el país i van acabar instal·lant-se als Estats Units com a refugiats. Nguyen es va formar a la Universitat de Califòrnia, a Irvine, i a l'Institut de les Arts de Califòrnia, però actualment viu a Ho Chi Minh. L'artista ha recordat que prové d'una família "molt humil" i que "els fills són el resultat definitiu dels actes dels pares": "Els fills són el recordatori final de la fragilitat del nostre món i em pregunto quin món els deixarem, nosaltres, que hem heretat la guerra i els desplaçaments".

La prioritat de donar veus als qui no en tenen

A Nguyen la feina com a artista li permet mantenir la seva família, però diu que en el seu art el més important és "la gent que pateix" i totes aquelles persones amb qui ha col·laborat. "L'exposició em permet expandir el meu canal, compartir les meves històries amb un públic més ampli, com el de Barcelona. Amplifica la meva veu, i les veus i les històries de moltes persones que em van confiar les seves històries. La meva prioritat sempre ha sigut assegurar-me que aquestes històries tenen un impacte en la manera que tenim d'entendre el món, trobar maneres més compassives de relacionar-nos els uns amb els altres", explica Nguyen.

Per a la comissària de l'exposició i cap de projectes de la Fundació Joan Miró, Martina Millà, els treballs de Nguyen tenen la capacitat de "desarmar" els discursos establerts, cosa que ens empeny a "reinventar-nos constantment". I segons el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, les obres, elegants i al mateix temps directes, de Nguyen estan impregnades "d'una imaginació emancipadora i una poètica visual radical" que recorden les de l'art de Miró, i al mateix temps toquen qüestions actuals com el "descolonialisme".

Reencarnacions i objectes que parlen

En alguns treballs de Nguyen són claus els objectes que parlen, com la vella bomba del vídeo Els sons dels canons, familiars com tristes tornades, que explica la seva història abans que la facin explotar, o les reencarnacions, com és el cas de la jove d'Els sons insepults d'un horitzó turbulent, que descobreix que és una reencarnació de Calder. La noia viu en una de les zones que van ser més bombardejades durant la Guerra del Vietnam, i Nguyen fa servir el xoc narratiu de la seva realitat amb Calder per qüestionar les dinàmiques històriques.

El recorregut acaba amb un dels projectes de Nguyen sobres les històries familiars dels soldats que no eren francesos que l'administració francesa va enviar al Vietnam durant la Primera Guerra d'Indoxina (1946-1954): Perquè cap dels vius escoltarà està protagonitzat per una dona que és filla d'un d'aquests soldats, d'origen marroquí, i una dona vietnamita. Llegeix una carta al pare, a qui amb prou feines va conèixer, on lamenta el seu malestar en tots dos mons.